polítiques públiques

Yaiza Hernández Velázquez | Futuro público. Campo para el análisis y la crítica cultural

Los espacios públicos y los espacios de la cultura [1]

Confieso que se me atragantó un poco el lema de este encuentro: “Recuperemos el espacio público a través de la cultura”. No porque sea mal plan, recuperar espacios comunes siempre está bien aunque haya que recurrir a la cultura entrecomillada para ello. Se me atragantó porque armoniza demasiado bien con la retórica que muchas instituciones han movilizado durante las últimas décadas para hacer justo lo contrario. La “cultura” se sobreentiende institucionalmente no como “toda una forma de vida” en el sentido que le daba Raymond Williams, sino como algo más selecto, restringido y, por tanto, “valioso”, algo que merece su propio espacio (el suyo, el de los suyos, no el del todo el mundo, no un espacio “público” en un sentido fuerte no meramente estatal). Si vamos a reivindicar que la cultura (en este sentido tan parcial como abstracto) puede ser un, o incluso el elemento más efectivo de procuración de este espacio público, haremos bien en atender a la multitud de ocasiones en que esta reivindicación ha resultado espuria. Por no ir muy lejos, pensemos en las tres últimas décadas, en las que hemos visto aumentar exponencialmente el número de museos, auditorios, centros de arte o incluso “ciudades” de la cultura en el estado español.

Pel laboratori d’idees francès Altaïr, el gran repte del segle XXI és reinventar un món més habitable i considera que en aquest intent, la cultura i la creació tenen un paper central i fonamental ja què són una font d’oportunitats i prosperitat econòmica (i no a l’inrevés), ajuden a la ciutadania a emancipar-se i créixer i afavoreixen dinàmiques de canvi i transformació social. I recorden que l’essencial de la cultura no resideix en la diversió i l’entreteniment. En aquest context i sota aquests preceptes, presenten aquesta obra que és una reflexió àmplia, diversa i oberta sobre com ha de ser i com s’ha de construir una nova relació entre cultura i estat a la França actual.

Obra col·lectiva sobre l’evolució històrica i situació actual de les polítiques culturals provincials al Canadà. Setze especialistes, sota la direcció de Monica Gattinger, professora a l’École d’études politiques de l’Université d’Ottawa i Diane Saint-Pierre, professora de l’Institut National de la Recherche Scientifique, analitzen els orígens, el fonaments, els objectius, les finalitats i els factors que han marcat l’evolució de les polítiques culturals de les províncies canadenques, així com els seus instruments i mecanismes d’intervenció.

Les editores adverteixen de la complexitat d’aquesta anàlisi per les diferències històriques, geogràfiques, demogràfiques, sociològiques i identitàries de les deu províncies i els tres territoris que conformen l’estat federal del Canadà, i el seu triple origen autòcton, francès i britànic.

NOM:  Re-act

ENTITAT:  PLONK! Estudio

WEB:  http://plonk.org.es/

DESCRIPCIÓ: El moment actual ens exigeix un replantejament dels models d’organització i participació, de les vies de dinamització i comunicació i dels nous models derivats dels nous contextos. Ens trobem davant un nou paradigma cultural que planteja un gran nombre de preguntes i necessitats. PLONK! Estudi presenta Re-act, un projecte que pretén facilitar l’establiment d’un punt de partida en la complexa tasca d’aportar respostes a aquestes preguntes. 

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca (2011-2013) del programa Cultura de la Comissió Europea que té per objectiu establir una estructura d’anàlisi comuna per comparar la situació de l’educació artística i cultural als països de la Unió Europea. Investiga el marc polític, els actors i els programes de cada país, així com els recursos humans que s’hi destinen. S’ha considerat que els recursos humans són una dimensió clau per a la provisió d’activitats educatives de qualitat, i s’ha prioritzat la seva anàlisi.

L’AEMS és una eina política i un mètode empíric per avaluar el sector de l’educació artística a Europa i pretén recolzar la implementació de polítiques de qualitat i sostenibles. El projecte està coordinat per l’Austrian Institute EDUCULT i hi participen com a socis Interarts (Espanya), Centre for Cultural Research (Zfkf) (Alemanya), Budapest Observatory (BO) (Hongria), Creativity Culture and Education (CCE) i BOP Consulting (Regne Unit).

La peça que trobareu a continuació inclou fragments de les entrevistes realitzades a persones rellevants del món de la cultura a Catalunya, en les quals van reflexionar al voltant de la temàtica central d'Interacció 2012-2013, el valor públic de la cultura.

Nou informe del British Council sobre les pràctiques i tendències globals en les relacions culturals internacionals i el poder tou. L’autor, John Holden, membre de l’equip de reflexió  britànic Demos, remarca la importància de la cooperació, l’intercanvi i l’enteniment mutu per sobre de la competència entre països. Considera que els governs han de ser conscients que la política i la cultura estan cada vegada més connectades i que la comunicació global és cada cop més veloç.

L’informe analitza les motivacions dels governs a l’hora de desenvolupar estratègies de política cultural internacional que poden ser ideològiques, comercials, polítiques o culturals; descriu les últimes tendències i estratègies en diplomàcia cultural i els actors que hi participen

Arran de la seva participació en la Comissió de Cultura de l’Acampada BCN del 15M, Jorge Luis Marzo expert en les relacions entre art i política, va publicar a la xarxa l'article «L'era de la degradació de l'art i de la política cultural a Catalunya», que va suscitar certa polèmica en el món artístic i cultural català.

Recentment  s’ha publicat en format llibre sota el títol  «L’era de la degradació de l’art. Poder i política cultural a Catalunya». El text proposa un repàs dels models de cultura que han governat a Catalunya des de la Transició fins al present, per acabar plantejant algunes qüestions clau sobre el futur de la cultura enmig de la recessió de coneixement generada per la crisi.

La Fundació Alternativas presenta aquest estudi, coordinat per Fernando Rueda, sobre el potencial d’internacionalització de les indústries culturals i creatives (ICC) de l’Estat espanyol. Segons els autors, Javier Celaya, fundador de diverses empreses de comunicació i noves tecnologies,  i els economistes Pau Rausell Köster (Universitat de València) i Anna Villarroya Planas (Universitat de Barcelona), el sector de les ICC és un dels pocs que es troben en una bona situació per poder superar l’actual crisi econòmica perquè els seus productes tenen un elevat grau d'innovació tecnològica, el teixit empresarial està composat majoritàriament per petites i mitjanes empreses (que són les principals generadores d’ocupació), i el seu capital humà és més qualificat que a d’altres sectors. A més, aquest sector no requereix grans inversions a llarg termini per ser productiu. Té una gran repercussió en l’economia digital i pot jugar un paper important en la política exterior així com en la imatge del país.

NOM: Taules Sectorials de Cultura

ENTITAT: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

PRESENTACIÓ: Taules sectorials de cultura

DESCRIPCIÓ: La creació de les Taules Sectorials de Sant Boi té com a objectius principals potenciar la creació local i apostar per la creació comunitària. Amb aquest propòsit s’han establert diferents taules que treballen de manera conjunta tot proposant, implementant i fent el seguiment de les activitats culturals del municipi.