polítiques públiques

El Besòs serà un museu a l'aire lliure de biodiversitat


El projecte de recuperació, que s’iniciarà a Santa Coloma, inclourà un espai didàctic. Les actuacions permetran recuperar fauna i flora autòctones amb una bassa i espais d’aiguamolls.
 

L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) engeguen un nou projecte de renaturalització del riu Besòs. Les administracions ja van apostar fa dues dècades per posar fi a la "claveguera" que representava el riu en aquell moment i des de llavors ja hi ha hagut moltes espècies que han tornat al seu hàbitat. "Hem retornat la vida al riu però no ens podem conformar", assegura l'alcaldessa, Núria Parlon. En els pròxims anys s'invertiran prop de 7 MEUR -arribant també a Montcada i Reixac- per afavorir que les espècies continuïn 'recolonitzant' el riu. Es crearà entre d'altres una llacuna didàctica i noves zones de vegetació per afavorir la regeneració de tots els ecosistemes.

Ploure sobre mullat o la cultura en pandèmia


Avui dia, escriure un article d’actualitat evitant les paraules ‘pandèmia’ o ‘coronavirus’ és una entelèquia. Per tant, és evident que sintetitzar i analitzar els continguts de la comunitat virtual d’Interacció del primer trimestre de 2021 ens portarà a parlar dels estralls de la covid-19 i del futur immediat del sector cultural. Ara bé, no ens equivoquem: la situació sanitària actual no és l’únic tema que afecta les polítiques i la gestió culturals. Un repàs exhaustiu als articles publicats a Interacció entre el gener i el març d’aquest any ens mostra que l’statu quo de la cultura és el resultat de dinàmiques que s’arrosseguen de lluny i que el virus tan sols ha exacerbat. La situació crítica del sector cultural ha generat molts titulars d’impacte. Però, com diu la dita, plou sobre mullat.

Museus de proximitat a l’era Covid, en primera persona


El Punt Avui | Maria Palau
 

Què ha suposat la pandèmia per als equipaments i els agents culturals de Catalunya? Maria Palau, periodista del diari El Punt Avui especialitzada en art, ve recollint una sèrie d’entrevistes amb alguns dels actors més rellevants de l’art català des de l’inici de la pandèmia sota el títol Art a l’era Covid.

En aquesta ocasió hem fet una selecció de directores i directors de museus locals i de proximitat, equipaments que han hagut de fer front a la manca de visitants i activitat causada per la pandèmia, sovint amb pocs recursos però amb voluntat per crear xarxa i col·laborar mútuament, i que potser surtin millor parats que els grans museus del país, més dependents d’aspectes com el turisme.

Cultural Creative Spaces & Cities (2/2): iniciatives i recursos per a la renovació urbana

Cultural Creative Spaces & Cities

Com hem vist en el post anterior, les conclusions del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) avancen, en un context de mesures d’austeritat generalitzades, en les reivindicacions a les institucions europees per a la cocreació d’una política cultural com a bé comú que compti amb mecanismes de finançament alternatius, i que serveixi com a revulsiu per a la renovació de les ciutats cap a un model sostenible i participatiu.

Després de revisar les publicacions que contextualitzen el marc d’actuació del projecte CCSC, us convidem ara a navegar en una sèrie d’informes que inclouen mapatges de projectes, espais, programes i altres recursos que il·lustren aquestes iniciatives. Podeu consultar i descarregar-vos els documents.

Precarització del sector cultural i inequitats en la participació, reptes clau en l'era post-Covid

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals.
 

Per Nicolás Barbieri , investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials, 12 de març de 2021. Desè article del dossier «Canvi 20-21»

Laboratoris ciutadans: cultura cocreada i polítiques públiques

Davant de desastres de gran magnitud com huracans, bombardejos o terratrèmols que assolen ciutats i territoris, es desperta en la societat un sentiment de fraternitat i de solidaritat, que porta a les persones a unir esforços pel bé comú. Aquest és el punt de partida de Marcos García per explicar el model de funcionament dels laboratoris ciutadans: institucions públiques, obertes, democràtiques i d’experimentació.

La governança des de la cultura i el món local: tot repensant la participació ciutadana

Vine i participa-hi! Pot ser un lema que de vegades buit de contingut i de participació real. A què ens referim quan parlem de participació ciutadana? L’objectiu d’aquest curs del CERC realitzat el 9 i l’11 de febrer, és definir la governança des de la cultura i el món local, a partir de bones pràctiques en el camp de la participació ciutadana en les decisions i programacions culturals.

Cultural Creative Spaces & Cities (1/2): La cultura i el bé comú, bases de la renovació urbana

Cultural Creative Spaces & Cities

La cultura i el bé comú transformen els barris i les ciutats en espais més sostenibles, contribuint a millorar la vida de les comunitats. Aquest ha sigut l’àmbit d’estudi del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) que cerca desenvolupar noves formes per a la cocreació de polítiques públiques entre els espais culturals i les administracions a les ciutats europees.

La difusió global del concepte de política cultural

El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”

Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?

Ciutats creatives per a un futur més sostenible i inclusiu

UNESCO Creative Cities Network (UCCN)

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO (UCCN, per les seves sigles en anglès) ha publicat una guia que inclou una visió general de les polítiques, estratègies i accions dutes a terme en matèria cultural per les 246 ciutats membre, de 80 països diferents, amb focus en el desenvolupament sostenible urbà.