polítiques públiques

CoNCA
 

Com ve sent costum des de l’any 2010, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat el seu “Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2020” marcat, aquest any, per la pandèmia de la Covid-19 que ha agreujat la difícil situació estructural del medi cultural, on les organitzacions petites i mitjanes, que configuren el gruix de l’ecosistema cultural català, són les que més han patit les seves conseqüències. Una situació anòmala que tanca l’any amb un 20% de les persones treballadores de la cultura sense feina.

 MC2CM | Baltà, J.

Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

Organització Internacional del Treball (OIT) 
 

La fluctuació del sistema laboral, la irregularitat en els ingressos, la intermitència en l’activitat o la mobilitat geogràfica són característiques pròpies dels sectors culturals i creatius que sovint es topen amb sistemes de protecció social poc adients amb aquesta realitat.

Fundació Bofill | Nicolás Barbieri, Oriol Cendra
 

Les entitats del tercer sector cultural que promouen l’educació i la cultura popular i comunitària s’estenen per tot el territori català, però l’accés per part de la població més jove a les activitats formatives que organitzen seria desigual. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’article Tercer sector cultural: la dimensió educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitària, signat pels experts Nicolás Barbieri i Oriol Cendra i publicat en l’estudi "Educació 360: més enllà del temps lectiu: una aproximació a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu" de la Fundació Bofill

Festspace
 

La celebració d’esdeveniments culturals i festius en el marc de la pandèmia va suposar el redisseny dels formats, l’impuls de la digitalització i la reducció d’aforaments i de programació, en la major part dels casos. Tot i la celebració simbòlica de molts d’aquests festivals i festes populars, la presencialitat ha donat pas a la virtualització. Com serà la nostra relació amb l’espai públic en un escenari postpandèmic?

 Culture Action Europe, M. Dâmaso | Comissió CULT - Parlament Europeu
 

Les tendències existents en el sector cultural abans de l’esclat de la pandèmia, basades en la precarietat estructural del sector i la desigualtat, que no han fet més que accentuar-s’hi, estan posant en risc la supervivència de molts professionals i espais culturals a tota Europa que s’han vist – i es veuran, previsiblement – abocats a abandonar el sector, amb greus conseqüències per a la riquesa de l’ecosistema cultural i creatiu.

El ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, ha presentat el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència corresponent a les indústries culturals i esportives i que suposarà una inversió de 825 milions d'euros que es repartiran a la 'revalorització de la indústria cultural '(325 milions d'euros),' Spain Audiovisual Hub '(200 milions d'euros), i el foment del sector de l'esport '(300 milions d'euros). 

És evident que el patrimoni cultural, natural, tangible i intangible juga un paper important en la contribució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per l’Agenda 2030; un pla d’acció per a les persones, el planeta i la prosperitat que busca enfortir la pau universal a través de la col·laboració entre països. De la mateixa manera, però, és ben sabut pels professionals del sector de la cultura i el patrimoni que l’Agenda 2030 no reconeix ni afirma plenament la importància de la cultura i el patrimoni com a motor i facilitador essencial del desenvolupament sostenible.