Catalunya

En motiu de la Setmana Internacional dels Arxius que enguany se celebra del 3 al 9 de juny, la Direcció General de Patrimoni Cultural presenta diversos projectes, entre els quals trobem; #Cuéntalo, un arxiu que neix a partir dels tuits publicats arran de la protesta feminista respecte la sentència del cas de "La Manada". L'Associació d'Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya va arxivar aquests tuits en forma de dataset per processar-los i crear-ne una infografia.

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 179,6 milers de persones en el primer trimestre del 2019, xifra que es tradueix en una variació interanual positiva del 7,6%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 25,8% en el cas de les dones i un decrement del 5,1% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada augmenta un 7,1% i la no assalariada un 8,7%.

Les traduccions d’obres catalanes, les carreres literàries, la dictadura de la novetat, les fires de llibres… Àlex Gutiérrez conversa amb la filòloga Izaskun Arretxe, directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

Aplicació dels instruments metodològics, anàlisi descriptiva i interpretativa i propostes de millora.

Per petit que sigui el nostre municipi o per allunyat que estigui de nuclis urbans més grans o amb majors recursos, resulta evident que a la nostra ciutadania els agrada conviure i formar-se amb les arts. L’evidència d’això la trobem en l’existència de tantíssimes entitats localitzades que, siguin no formals o informals, parteixen d’una mateixa premissa: educar-se en l’art i, en moltíssims casos, fer-ho de forma totalment entregada i allunyada d’interessos professionals o formatius formals. És a dir, fer-ho simplement perquè hi tenen dret i els ve de gust.

L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC) sorgeix en el moment àlgid de la crisi econòmica a Europa, quan es constitueix el 2011 un nou govern a Catalunya. Pretén ser un revulsiu en la gestió cultural de la Generalitat de Catalunya, centrat en el patrimoni cultural. La creació de l'Agència, que s'emmarca en el famós govern de "les retallades", es va construir en plena crisi i volia ser una revolució interna amb la pretensió de seguir models internacionals. Han passat més de 4 anys des de la seva creació i els autors creuen que cal una anàlisi crítica.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

En els darrers anys, tant els mitjans de comunicació com el sector cultural i el món acadèmic han evidenciat desigualtats de gènere en el sector cultural. Una part important d’aquestes desigualtats es generen en el mercat de treball, on adopten facetes i dimensions molt diverses: en la incorporació i condicions laborals a la indústria cultural i creativa, en la progressió a llocs de poder i lideratge, en l’accés a premis, ajuts, beques i d’altres reconeixements i en la visibilitat de l’obra artística i cultural de les dones, entre altres.

Avui recuperem el territori, més concretament:Territori contemporani, un programa sobre art i cultura contemporània a comarques.

Viatgem a Palafrugell, al Baix Empordà, on la Fundació Josep Pla posa a disposició dels lectors la biblioteca personal que l'escriptor va donar a la mateixa fundació l'any 1973 i un fons bibliogràfic especialitzat en la seva vida i obra.

Coneixem l'artista Enric Farrés, la seva obra revela relacions amagades i inesperades, que sovint impliquen temps i llocs diferents, i vinculen ficció i realitat.

També, parlem de llibres d'artistes com una plataforma de difusió amb Anna Pahissa, especialista en aquest tipus de publicacions.

Percebre els canvis en la gestió i l’impacte de la cultura quan hi ha un treball i una implicació diària es fa difícil. És per això que de vegades cal prendre distància i poder observar amb major perspectiva com evoluciona la cultura en diferents factors. L’observatori, per definició, és l’indret des d’on es pot observar des de la distància, com el firmament en el cas dels observatoris astronòmics, però en aquest cas en comptes d’estrelles hi tenim dades i indicadors que es mouen al ritme de l’economia més que no pas pel moviment dels astres.

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 170,5 milers de persones en el quart trimestre del 2018, xifra que es tradueix en una variació interanual negativa del 2,4%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual de l'11,4% en el cas de les dones i un decrement de l'11,4% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada puja un 14,4% i la no assalariada disminueix un 29,1%. El sector cultural aplega el 5% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha augmentat un 0,1% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

Per defecte, les avaluacions de les subvencions, en la majoria de casos, es porten a terme quan el projecte no està desenvolupat i només es disposa d’un disseny i previsió de l’impacte social. En aquest sentit, la incorporació o mesura d’indicadors de retorn social es realitza solament a partir d’hipòtesis i previsions. Ara bé, en el present treball s’aconsegueix fer una passa més enllà, ja que s’han sistematitzat tendències i comportaments que es repeteixen en diferents convocatòries (anàlisi documental de les convocatòries emeses pels diferents agents) i s’han afegit a una reflexió comparativa amb els criteris i mecanismes d’anys anteriors. A partir de l’anàlisi s’ha arribat a una sèrie de raonaments finals d’utilitat per comprendre a quins efectes està subjecte el valor públic i retorn social de les convocatòries.