Catalunya

Terrícoles | dilluns, 24 de des. del 2018

Antonio Baños conversa amb els editors Ricard Planas i Ramon Mas, de l'Editorial Males Herbes.

"Volem preguntar a la ficció tot allò que la realitat ens amaga (...) Ens interessa molt un tipus de fantàstic que reflexioni sobre la realitat"
 

El 'boom' de l'edició independent "és un èxit literari, s'està traduint moltíssim... s'està muntant una escena"

Ja hi som de ple. Un any més ens preparem per les trobades al voltant d’una taula, per gaudir d'àpats copiosos i menjar dolços a tota hora a la llum d’espelmes i coloraines mentre cantem aquestes cançons que tornen cada any.

El Govern, a través del Departament de Cultura, ha presentat el document “La cultura, eina de transformació”, que recull la transversalitat de les polítiques culturals que està portant a terme el Govern i inclou noves propostes.  El text s’ha donat a conèixer aquesta setmana en el marc de la reunió el Consell Executiu, el qual va tractar específicament les actuacions culturals del Govern. També es van aprovar sis acords que el Departament de Cultura ha impulsat conjuntament amb altres departaments.

La cultura no sembla estar per festes. Les dades recollides a l’informe d’enguany demostren un cert estancament general i malgrat que alguns gràfics s’enfilen, aquests no arriben a ser engrescadors. L’autocrítica plana sobre el sector, que a més de la precarietat endèmica i la manca de pressupost, percep una preocupant manca d’impacte al conjunt dels catalans. Si bé l’accés a la cultura no ha de ser exclusiu d’uns certs sectors socials, sembla que és així quan s’arriba a afirmar que gairebé la meitat de la població no mostra interès per la cultura. Aquesta situació però, es pot veure com una oportunitat. Si tenim en compte els canvis socials i com es tradueixen al sector cultural també, podria ser que la cultura esdevingués la clau per impulsar canvis en molts àmbits de la nostra societat. La cultura pot ser motor d’avenç en sectors ben dispars, que ara es veuen allunyats, inconnexes, però que poden arribar a interconnectar amb una xarxa sostinguda per la cultura. Pot ser aquesta la dimensió social de la cultura?

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 167,3 milers de persones en el segon trimestre del 2018, xifra que es tradueix en una variació interanual negativa de l’1,3%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 15,6% en el cas de les dones i un decrement de l’11% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada puja un 11,6% i la no assalariada disminueix un 20,6%. El sector cultural aplega el 5% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha disminuït un 1,1% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

Et deixo triar. Què prefereixes, quedar-te a casa i començar alguna sèrie de Netflix o agafar el tren i baixar a Barcelona per anar al museu? Va, calça’t que em ve de gust veure l’exposició que acaben d’inaugurar al CCCB. Ens podem imaginar la conversa. Un dissabte a la tarda d’estiu en alguna població a prop de la capital. Però, com són aquestes persones que decideixen dedicar el seu temps a vagar per un espai expositiu o un monument?

Barcelona, 1997. La Joana s’ha llevat nerviosa. És el dia. No pot esperar que arribin les cinc de la tarda, l’hora en què sortirà de classe. Però no té més remei que passar el dia a l’institut. Ho té tot planejat i ja ho ha parlat amb la mare. Quan el timbre certifiqui que s’ha acabat la lliçó d’Anglès, la Joana s’afanyarà a agafar l’autobús, que la portarà a la Plaça de Catalunya. Baixant la Rambla a mà dreta hi ha el carrer dels Tallers i al número 7, Discos Castelló. Que no hi hagi cua, pensa. Avui surt a la venda “Bon dia”, el nou disc d’Els Pets, i no hi ha res que la Joana desitgi més.

 
 
 
Per gaudir de Sant Joan us deixem un llistat de 23 elements (més un) imprescindibles per entendre la festa. 
 

La història és ben coneguda: abans de ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el recinte del carrer de Montalegre acollia la Casa de Caritat. Des de principis del segle XIX l’espai era una residència per a la població més desafavorida. Durant el matí del passat 6 de juny de 2018 la població que hi va residir tenia un altre perfil: una mostra heterogènia d’agents de la cultura ens vam reunir en una de les ales de l’edifici per assistir a la jornada “Present i futur de les residències artístiques a Catalunya”, organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Antonio Ariño i Ramón Llopis Goig | CoNCA

Com accedim els catalans a la cultura? Aquesta és la gran pregunta que ha impulsat el nou informe del CoNCA, “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una de les missions del consell és justament encarregar estudis per radiografiar la situació de la cultura a Catalunya, tal com recordava a la presentació el president de l’organisme, Carles Duarte. I és que per tal d’establir polítiques culturals efectives és imprescindible fer una diagnosi acurada del context. L’informe el va presentar un dels autors, el sociòleg Antonio Ariño, el passat 17 de maig a l’Auditori del MACBA.