drets culturals

L’activisme als museus és una pràctica cada vegada més present, que reivindica el seu espai a uns equipaments com ara els muses que els hem d’entendre com a espais socials. Hi ha un creixent reconeixement de que els museus no son espais neutres lliures d’opinions polítiques, ans el contrari, tenen una forta influència sobre els aspectes que afecten a l’actualitat social. Aquest procés de desmentir la neutralitat dels museus és quelcom que connecta amb el compromís polític propi del moviment feminista. De fet, les pràctiques feministes son recorrents en els exemples que veiem al llarg del llibre sobre l'activisme als museus. Adonar-se que l’aparent neutralitat és en realitat el punt de vista del dogma dominant blanc i heteropatriarcal fa que la nostra mirada canviï. Adoptar un posicionament no neutral implica agafar una actitud activista en contra de la repressió de les minories. La neutralitat està cada vegada més qüestionada i el caràcter polític dels museus és més evident. Avançar cap a l'activisme als museus és anar cap a la direcció on els museus tenen un caràcter marcadament social, on aspectes com ara l’apropament amb la comunitat, el posicionament polític o la creació de xarxes entre diversos equipaments son claus per entendre la nova manera de fer dels museus.

L'espai públic és un espai lliure, inclusiu i divers de persones que gaudeixen realment de les mateixes oportunitats, drets humans i culturals?

Avui, 22 d’octubre, serà presentat a l’Assemblea General de les Nacions Unides l’informe «Promotion and protection of human rights: human rights questions, including alternative approaches for improving the effective enjoyment of human rights and fundamental freedoms», de Karima Bennoune, relatora especial sobre els drets culturals

L’infome es centra en la importància dels espais públics pel lliure gaudi dels drets humans, i en particular, dels drets culturals. S’assenyala que per tal d’assegurar la garanties de drets humans recollides als diversos instruments internacionals, especialment pel que fa als drets culturals, és necessari que totes les persones gaudeixin d’espais públics adequats, sense cap mena discriminació. Per tant l’espai públic ha de ser considerat com un assumpte relatiu als drets humans.

Els deu drets del petit visitantconviden els nens a apropiar-se del museu d’una manera viva i desinhibida.
 

Moltes de vosaltres heu portat amb família els infants als museus o inclús ho heu viscut en primera persona quan us hi portaven els vostres pares o hi anàveu amb l’escola. El cert, és que ser petit i anar a museus es viu des d’una perspectiva completament diferent que quan som adults. Per molt que actualment l’oferiment de serveis adreçats a les famílies i als infants és cada vegada més una prioritat, és interessant aturar-nos a reflexionar sobre com perceben els més petits una visita al museu.

Patricia Corredor ; Enrique Bustamante 'Culture and cultural policies in time of crisis. The emblematic case of Spain', Economia della Cultura, núm 1, (2019), p. 117-128

Què és el que ens iguala en drets i què enriqueix la diversitat en les societats? Durant les últimes dècades, l’elaboració de polítiques públiques en l'àmbit de la cultura s'ha convertit en un aparador privilegiat de la postura ideològica dels governs que n’han fet bandera. Però des de la introducció de la Convenció de la UNESCO sobre la Promoció de la Diversitat el 2007 i seguint els progressos realitzats per la doctrina internacional que posiciona la cultura com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible, la cultura com a peça política i sobretot simbòlica ha guanyat importància. L’objectiu d’aquest article és considerar les diverses realitats, des de la perspectiva d’un cas concret d’estudi: l’estat de la cultura i les polítiques culturals a Espanya durant els anys de la crisi econòmica (2008-2017).

Fabien Van Geert,  Xavier Roigé,  Lucrecia Conget | Edicions de la Universitat de Barcelona

En trobem als llibres d’història o a les guies de viatges, il·lustrant campanyes de turisme i fins i tot colant-se en una campanya electoral (tot i que és menys probable). En aquestes situacions, i en moltes més, hi podem trobar tot tipus de patrimoni cultural, bé sigui en la forma o en els continguts. Això passa quan més enllà d’una marca turística, el patrimoni pren interès en motiu d’un conflicte d’interessos o per discrepàncies polítiques en la seva gestió.

Observatorio Vasco de la Cultura

S’obre el teló i veiem un teatre més petit que podria ser un teatre de titelles. El teatre dins el teatre o més aviat, com acotar la magnitud de la tragèdia a un públic concret? El públic infantil és un dels més grans, no per l’edat com és evident però si en quantitat i en potencial educatiu on fer-hi créixer l’interès i el retorn social que pot fomentar la cultura, més enllà dels nous públics.

Toby Miller | Gedisa

Treballes per viure o vius per treballar? Segurament us han fet o us heu arribat a plantejar alguna vegada aquesta pregunta de resposta complexa, ja que es pot fer difícil apostar clarament per alguna de les dues opcions. De fet, dependrà de molts factors i força basculants, sobretot si ens dediquem a treballar la cultura.

Molt probablement, avui mateix heu llegit o sentit als mitjans de comunicació alguna paraula com censura, delicte d’odi, querella, enaltiment al terrorisme, encausament o injúries. Son termes es troben a l’ordre del dia des que la Llei Orgànica 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, anomenada també popularment, llei mordassa, va entrar en vigor l’estiu del 2015. Cada vegada hi ha més veus crítiques amb la llei que reclamen la recuperació d’una llibertat d’expressió, que si mai s’ha arribat a conquerir del tot, sembla que darrerament més aviat recula pels múltiples camins de la censura.

Christiaan De Beukelaer, Miikka Pyykkönen, J. P. Singh (eds.) | Palgrave Macmillan

Diversitat i cultura. Aquest binomi sintetitza un dels reptes de les societats del segle XXI. Certament, la globalització ha esvaït els límits i les fronteres i ha dissolt la pretesa homogeneïtat de les realitats nacionals. Ara bé, els estats han seguit projectant imatges del fet cultural hermètiques i poc permeables a la pluriculturalitat. Amb l’objectiu d’oferir solucions a aquesta problemàtica, la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va aprovar l’any 2005 la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Més de deu anys després, “Globalization, culture, and development: The UNESCO Convention on Cultural Diversity” en valora l’impacte i la vigència.

Arnaud Alessandrin i Johanna Dagorn (dir.) |  Cahiers de la LCD: lutte contre les discriminations. Hors-série Nº 1 (2018)

Interseccionalitat. Aquest és el concepte que ha donat una nova dimensió al feminisme. Ras i curt, el concepte encunyat per Kimberlé Williams Crenshaw va aportar una nova sensibilitat als estudis feministes: els conceptes “gènere” i “sexe” ja no s’observaven aïllats sinó en relació amb les categories “orientació sexual”, “ètnia”, “classe”, “religió” o “discapacitat”. I és que no és el mateix ser dona blanca heterosexual i benestant que ser dona afroamericana lesbiana i de classe obrera. D’aquesta manera se supera la mirada occidental i burgesa i la lluita feminista esdevé més plural, àmplia i universal al mateix temps que estableix aliances amb altres col·lectius oprimits. A tall d’exemple: feminisme, anticapitalisme i antiracisme deixen de ser guerres separades. Això té conseqüències en els moviments socials però també, és clar, en la investigació. Des del punt de vista exclusivament acadèmic, les Humanitats operen d’una manera anàloga ja que generen discurs a partir de la confluència de disciplines: literatura, filosofia, art, història, geografia, ciència, etc. En aquest cas, parlem de transversalitat. Doncs bé, l’àmbit de la gestió cultural i de les polítiques públiques, de la cultura en general, ha d’impregnar-se d’aquest enfocament global. Per aquest motiu les Cahiers de la LCD (Lutte Contre la Discriminations) han publicat el primer número “hors serie” de la revista per parlar de drets culturals i lluita contra la discriminació.