drets culturals

Tuit de la setmana. Mateos, Santos M. [@SantosMMateos]

Nuestra Cultura no se entiende sin el Arte. Taparlo no es ser respetuoso, es dimitir de lo que somos. @santosMMateos

Mateos, Santos M.[@SantosMMateos]. (2016, 27 gener). Nuestra Cultura no se entiende sin el Arte.Taparlo no es ser respetuoso, es dimitir de lo que somos.[Tuit]. https://twitter.com/SantosMMateos/status/692270669011271680

 

Drets culturals: què són, com s’han desenvolupat a Catalunya i quin tipus de polítiques demanen?

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Amb aquest article es busca aprofundir en l' [escassa] presència dels drets culturals en les polítiques culturals a Catalunya i en la necessitat que les polítiques culturals redefineixin les seves responsabilitats, desplegant els drets culturals com a estratègia de les seves accions. S’assenyala com, les polítiques culturals, continuen buscant la seva legitimitat més en la promoció de la cultura (cultura com a substantiu) més que en allò cultural (cultura adjectiva).

Més enllà de l’accés? Equitat cultural, gestió comunitària i polítiques públiques

El context de marcades transformacions socials i econòmiques es tradueix en profundes desigualtats entre persones, entre comunitats i entre territoris. Tot i que no s’acostuma a reconèixer, aquestes desigualtats tenen també una dimensió cultural. “Ens han parlat sempre d’equitat social i d’identitat cultural, però per nosaltres la clau és la inversa: equitat cultural i identitat social.” Aquestes són paraules de Noemí Rocabert, directora de l’Escola Mestre Morera, del barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona. Una escola on la gestió de les desigualtats té una dimensió cultural: equitat cultural significa per a l’equip d’aquesta escola que els nens i les nenes tinguin eines per comprendre el context que els ha tocat viure. A Ciutat Meridiana es fa evident que la ciutat no arriba al barri, i que les polítiques d’accés a la cultura -en la seva versió tradicional d’accés a l’oferta cultural- són insuficients per fer front a les desigualtats. El model tradicional de polítiques d’accés a la cultura -en tant que productes i serveis- es manifesta caduc.

Entrevista Santiago Eraso

Entrevista realitzada per 'La aventura del saber' de TVE a Santiago Eraso sobre el sentit social de la cultura i el paper dels museus. (16 de juny de 2015)
 

"El museo es, por tanto, además de un espacio para la memoria, un lugar de puesta en circulación de las obras de arte destinadas a ampliar nuestra sensibilidad, desarrollar el valor estético y ético y, en consecuencia, el debate público."


 

El impacto de la publicidad y el marketing sobre el disfrute de los derechos culturales

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

En el presente informe, la relatora especial, Farida Shaheed,  sobre los derechos culturales analiza la repercusión que tienen las prácticas de publicidad comercial y comercialización para el disfrute de los derechos culturales, prestando especial atención a la libertad de pensamiento, opinión y expresión, la diversidad cultural y los estilos de vida, los derechos del niño en materia de educación y ocio, la libertad académica y artística y el derecho a participar en la vida cultura y a disfrutar de las artes.

En el análisis de las nuevas tendencias de estrategias de publicidad y comercialización, la relatora expresa su preocupación por la línea cada vez menos definida que separa la publicidad comercial de otros contenidos, especialmente en los ámbitos de la cultura y la educación.

Los derechos culturales en clave política y perspectiva social

Josep Ramoneda  | Periférica, revista para el análisis de la cultura y el territorio, núm 15 ( 2014)

En aquest article, una transcripció d'una conferència, Josep Ramoneda, periodista i filòsof, parla sobre el propi concepte de cultura. Aquí teniu un extracte:

«El motor de conocimiento es la curiosidad. Y el segundo, que la verdadera cultura es aquella acción que es vivida como experiencia. Que quiero decir con esto, pues hablo de experiencia en el sentido de Montaigne, que decía que la experiencia como lugar en que el sujeto y el objeto se encuentran y ocurre algo. Este lugar en el que, para utilizar la famosa expresión de Montaigne cuando decía que «escribir es el ejercicio permanente de pintarse a sí mismo», es una idea muy fuerte, muy potente. A mi entender, la verdadera cultura es aquella que lleva una carga de experiencia radical y, por tanto, es un lugar de subjetivización fuerte, de creación de sí mismo, de pintarse a sí mismo.

Democracia y acceso a la cultura

Santi Eraso Beloki | santieraso.wordpress.com. Arte, Cultura, Ética y Política

La premisa básica de la cultura democrática se funda en la vieja idea ilustrada de proporcionar acceso universal, libre y gratuito o a precios asequibles (sobre todo para los más desfavorecidos) a los saberes y obras generadas a lo largo de la historia por creadores, pensadores, autores, intérpretes, investigadores, etc. Así se recoge en el artículo 27.1 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos: “Toda persona tiene derecho a tomar parte libremente en la vida cultural de la comunidad, a gozar de las artes y a participar en el progreso científico y en el beneficio que generen”.

Pistes per la interdependència

La tradicional responsabilitat de construir un edifici sòlid sobre les polítiques culturals reposa tant en els actors culturals com en l'administració pública. Avui potser cal anar una mica més lluny: en un context massa institucionalitzat, la responsabilitat reposa sobretot en els actors culturals i en la seva determinació de ser actors rellevants per a la societat. Entenc aquestes línies, sobretot, com a provocacions per accelerar uns debats urgents.

Aproximación dogmática a los derechos culturales (El derecho a la cultura como derecho fundamental)

Timanfaya Custodio Castañeyra | Universidad Carlos III de Madrid. Instituto Interuniversitario para la Comunicación Cultural

Resumen: La importancia creciente de la cultura y lo cultural en las sociedades contemporáneas es un hecho. La consideración de la cultura como fuente de identidad le otorga una función en la sociedad, que en los últimos años se vincula directamente al desarrollo humano. El debate ha de pasar necesariamente al ámbito jurídico donde se debe elaborar y estructurar este derecho, o conjunto de derechos. Aunque la reflexión desde el campo del derecho es más bien reciente, en los últimos años se pueden apreciar importantes avances, sobre todo en el ámbito de la Organización de Naciones Unidas, que nos hacen pensar en un nuevo enfoque de los derechos culturales con respecto al resto de derechos humanos.

Kult-ur: Governança de la ciutat i drets culturals

Kult-ur

Ens plau presentar-vos aquesta nova revista acadèmica, multidisciplinària i digital  d’investigació i assaig que vol aproximar-se a la complexitat de tot allò que s’ha relacionat amb els modes de viure en la ciutat i que presta una atenció especial a les seves modalitats emergents, a les noves formes de convivència. El primer número està dedicat a la governança de la ciutat i als drets culturals i compta amb articles de Jordi Pascual, Patrice Meyer-Bisch, Raymond Weber, Nicolas Barbieri, John Holden, Montserrat Pareja Eastaway, Davide Ponzini, Nancy Duxbury o Jordi Baltà Portolés, entre d'altres. El segon número tractarà qüestions relatives a l’emancipació, autogestió, el canvi i com retornar la sobirania a les persones.