drets culturals

Dret a l'educació, tota la vida

L’1 d’abril, a més de diumenge i festiu, va ser el Dia Mundial de l’Educació. Els objectius d’aquest dia mundial són posar el focus en els drets i els deures educatius per part de les administracions públiques, i plantejar els reptes de futur per una educació lliure i universal com els punts següents:


Tuit de la setmana. Rowan, J [@sirjaron]

Rowan, J [@sirjaron]. ( 2018, 20 març). Describia Pasolini en 1966 nuestra realidad cotidiana de 2018.

Rowan, J [@sirjaron]. ( 2018, 20 març). Describia Pasolini en 1966 nuestra realidad cotidiana de 2018. [Tuit]. https://twitter.com/sirjaron/status/975981469796577280


Desenvolupament cultural sostenible

Taylor & Francis Group | Routledge

Ja coneixeu 'The International journal of cultural policy', revista de referència en l’àmbit cultural, però us presentem aquest número (Volum 23. Número 2 – Març 2017) que es tracta d’un monogràfic relacionat amb “Polítiques culturals i desenvolupament sostenible”. ¿Com les polítiques culturals poden contribuir al desenvolupament de la sostenibilitat?

Pel dret a l’educació artística i cultural

Observatoire des politiques culturelles

Les relacions de cooperació actuals entre els estats francès i alemany, tenen el seu origen en la voluntat de cosir les ferides de la II Guerra Mundial a partir de la Declaració Schuman, i el Tractat de l’Elisi, que són llavor de la Unió Europea. L’evolució que ha fet aquesta relació entre França i Alemanya és que, més enllà de la perspectiva econòmica, ha anat guanyant terreny en la cooperació social i cultural entre els dos estats. En són exemples els programes de l’Alt Consell Cultural Franco-Alemany (HCCFA),  l’Oficina Franco-Alemanya per la Joventut (OFAJ), el Fons Cultural Franco-Alemany (FCFA) o el canal cultural ARTE.

Expansió dels drets culturals associada a les activitats artístiques

Karima Bennoune | Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos   

Aquest és el quinzè informe de la Relatora Especial sobre drets culturals, Karima Bennoune, es centra en com facilitar l’exercici ple dels drets humans mitjançant les activitats artístiques i culturals. Serà presentat al Consell de Drets Humans de l’Organització de Nacions Unides en el seu 37è període de sessions d’aquest organisme intergovernamental entre febrer i març d’aquest 2018.

Tuit de la setmana. Barbieri, N. [@BarbieriMuttis]

Creo que el rechazo a condenas de prisión y censuras tiene más sentido desde la reivindicación de la política (y los derechos políticos) que desde la defensa de una aparente y caduca autonomía de la cultura @BarbieriMuttis

Barbieri, N. [@BarbieriMuttis]. (2018, 22 febrero). Creo que el rechazo a condenas de prisión y censuras tiene más sentido desde la reivindicación de la política (y los derechos políticos) que desde la defensa de una aparente y caduca autonomía de la cultura. [Tuit]. https://twitter.com/BarbieriMuttis/status/966582020234194944


Censura com estratègia política en marxa des d’instàncies judicials

Les lletres de Valtonyc, Pablo Hasél o La insurgencia, 'Fariña' de Nacho Carretero, o la peça que exposava a ARCO Santiago Sierra, són només exemples de l’altaveu que suposa la creació a l’hora de difondre idees. Però encara resten en l’imaginari col·lectiu també els tuits de Ximi, de Cassandra Vera o Guillermo Zapata, el "Gora Alka-Eta”" de Títeres desde Abajo, el Macba censurant l'obra 'La bèstia i el sobirà', i una llista llarga de casos mediàtics, però també un gran nombre de casos desconeguts.

Els drets culturals a l'horitzó

Jean-Pierre Saez [dir.] | l’Observatoire

Ja fa temps que es parla de drets culturals, de la mateixa manera que es parla del dret a l’educació, els drets lingüístics o a la llibertat de culte, sobretot des de la preciosista declaració de Fribourg, i també des de la Declaració Universal dels Drets Humans [art. 26-27]. Com és ben sabut però, de poc serveixen aquestes declaracions si els governs finalment obliden legislar o aplicar polítiques en aquest sentit.

Tuit de la setmana. Cervantes, X. [@xcervantes1]

Hi ha músics que poden anar a la presó, però l’Acadèmia del Cinema espanyol considera que no mereixen ni una paraula de suport, que la llibertat d’expressió no corre perill. Ni  Leiva, Goya a la millor cançó, va dir res. @xcervantes1

Cervantes, X. [@xcervantes1]. (2018, 4 febrer). Hi ha músics que poden anar a la presó, però l’Acadèmia del Cinema espanyol considera que no mereixen ni una paraula de suport, que la llibertat d’expressió no corre perill. Ni  Leiva, Goya a la millor cançó, va dir res. [Tuit]. https://twitter.com/xcervantes1/status/960195109974433792


Notes sobre cultura popular i construcció comunitària

Aquestes notes no són més que unes reflexions en veu alta preparades per encàrrec del Seminari de Cultura convocat per la Fundació Irla, presidida per Joan Manuel Tresserras, el 20 i 29 de juny de 2017

El cant glosat i el rap, són formes de cultura popular equiparables? Els conflictes entre la gestió dels usos tradicionals de muntanya en el marc dels espais naturals protegits, són de l’àmbit de la cultura popular? Podem entendre l’associacionisme com a instrument de l’acció cultural que, amb independència de la forma com s’articuli,  dóna veu a col·lectius diversos que participen en una cultura que no pot ser unívoca? A les portes de la XII legislatura em sembla pertinent obrir un debat sobre el marc legal i reglamentari en el qual es desenvolupen les polítiques públiques en matèria de cultura i defefinir nous escenaris participatius en la gestió pública de la cultura repensant els rols que corresponen a polítics, tècnics i ciutadania.