drets culturals

Preparats (responsablement) per a la revolució 4.0

Actualment, “en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació”, dèiem en la primera part d’aquest post, entenent els avenços tecnològics com els llenguatges, les eines i les possibilitats expressives que utilitzem en el dia a dia per a comunicar-nos. Posem nom a aquesta etapa: estem immersos en la “revolució industrial 4.0”,[1] un nou paradigma social basat en la reorganització dels mitjans de producció en què es difuminen les esferes física, digital i biològica, hereu de les cadenes de muntatge dels segles XIX i XX. Quins són els referents conceptuals, però, d’aquesta evolució? Els paradigmes no se succeeixen sense més a la deriva dels canvis en curs; hem de saber quin és el pes de les polítiques que ens fan avançar en un o altre sentit per decidir com volem expandir el nostre potencial (educatiu, artístic, científic...) individual i col·lectiu.

"Censura" és un concepte que ens sona vintage i exòtic. La censura eren les valles que els atletes de la carrera de l’art havien de saltar durant el règim franquista. La censura és aquella pràctica que algunes ONGs denuncien en països llunyans que poca cosa tenen a veure amb la realitat occidental i europea. Segur?

Després de recuperar la història col·lectiva, la segona part de les jornades “Cultura i Memòria” organitzades per la Diputació de Barcelona va posar sobre la taula la presència de la censura en diversos àmbits artístics en relació amb el concepte de “cànon”.

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

European union agency for fundamental rights (FRA)
 

Crear, expressar o qüestionar són sinònims de llibertat. Les expressions artístiques però, sovint es troben en tensió amb les legislacions territorials que moltes vegades ignoren la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta trobada europea sobre la relació entre els Drets Humans i les Arts, analitza quines són les causes d’aquestes tensions, per posar a debat la preservació dels drets dels creadors i la ciutadania en la plena llibertat artística.
 

L’1 d’abril, a més de diumenge i festiu, va ser el Dia Mundial de l’Educació. Els objectius d’aquest dia mundial són posar el focus en els drets i els deures educatius per part de les administracions públiques, i plantejar els reptes de futur per una educació lliure i universal com els punts següents:

Rowan, J [@sirjaron]. ( 2018, 20 març). Describia Pasolini en 1966 nuestra realidad cotidiana de 2018. [Tuit]. https://twitter.com/sirjaron/status/975981469796577280

Taylor & Francis Group | Routledge

Ja coneixeu 'The International journal of cultural policy', revista de referència en l’àmbit cultural, però us presentem aquest número (Volum 23. Número 2 – Març 2017) que es tracta d’un monogràfic relacionat amb “Polítiques culturals i desenvolupament sostenible”. ¿Com les polítiques culturals poden contribuir al desenvolupament de la sostenibilitat?

Observatoire des politiques culturelles

Les relacions de cooperació actuals entre els estats francès i alemany, tenen el seu origen en la voluntat de cosir les ferides de la II Guerra Mundial a partir de la Declaració Schuman, i el Tractat de l’Elisi, que són llavor de la Unió Europea. L’evolució que ha fet aquesta relació entre França i Alemanya és que, més enllà de la perspectiva econòmica, ha anat guanyant terreny en la cooperació social i cultural entre els dos estats. En són exemples els programes de l’Alt Consell Cultural Franco-Alemany (HCCFA),  l’Oficina Franco-Alemanya per la Joventut (OFAJ), el Fons Cultural Franco-Alemany (FCFA) o el canal cultural ARTE.

Karima Bennoune | Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos   

Aquest és el quinzè informe de la Relatora Especial sobre drets culturals, Karima Bennoune, es centra en com facilitar l’exercici ple dels drets humans mitjançant les activitats artístiques i culturals. Serà presentat al Consell de Drets Humans de l’Organització de Nacions Unides en el seu 37è període de sessions d’aquest organisme intergovernamental entre febrer i març d’aquest 2018.

Barbieri, N. [@BarbieriMuttis]. (2018, 22 febrero). Creo que el rechazo a condenas de prisión y censuras tiene más sentido desde la reivindicación de la política (y los derechos políticos) que desde la defensa de una aparente y caduca autonomía de la cultura. [Tuit]. https://twitter.com/BarbieriMuttis/status/966582020234194944

Les lletres de Valtonyc, Pablo Hasél o La insurgencia, 'Fariña' de Nacho Carretero, o la peça que exposava a ARCO Santiago Sierra, són només exemples de l’altaveu que suposa la creació a l’hora de difondre idees. Però encara resten en l’imaginari col·lectiu també els tuits de Ximi, de Cassandra Vera o Guillermo Zapata, el "Gora Alka-Eta”" de Títeres desde Abajo, el Macba censurant l'obra 'La bèstia i el sobirà', i una llista llarga de casos mediàtics, però també un gran nombre de casos desconeguts.