drets culturals

Jean-Pierre Saez [dir.] | l’Observatoire

Ja fa temps que es parla de drets culturals, de la mateixa manera que es parla del dret a l’educació, els drets lingüístics o a la llibertat de culte, sobretot des de la preciosista declaració de Fribourg, i també des de la Declaració Universal dels Drets Humans [art. 26-27]. Com és ben sabut però, de poc serveixen aquestes declaracions si els governs finalment obliden legislar o aplicar polítiques en aquest sentit.

Cervantes, X. [@xcervantes1]. (2018, 4 febrer). Hi ha músics que poden anar a la presó, però l’Acadèmia del Cinema espanyol considera que no mereixen ni una paraula de suport, que la llibertat d’expressió no corre perill. Ni  Leiva, Goya a la millor cançó, va dir res. [Tuit]. https://twitter.com/xcervantes1/status/960195109974433792

Aquestes notes no són més que unes reflexions en veu alta preparades per encàrrec del Seminari de Cultura convocat per la Fundació Irla, presidida per Joan Manuel Tresserras, el 20 i 29 de juny de 2017

El cant glosat i el rap, són formes de cultura popular equiparables? Els conflictes entre la gestió dels usos tradicionals de muntanya en el marc dels espais naturals protegits, són de l’àmbit de la cultura popular? Podem entendre l’associacionisme com a instrument de l’acció cultural que, amb independència de la forma com s’articuli,  dóna veu a col·lectius diversos que participen en una cultura que no pot ser unívoca? A les portes de la XII legislatura em sembla pertinent obrir un debat sobre el marc legal i reglamentari en el qual es desenvolupen les polítiques públiques en matèria de cultura i defefinir nous escenaris participatius en la gestió pública de la cultura repensant els rols que corresponen a polítics, tècnics i ciutadania.

El 10 de desembre de 2015, Dia Internacional dels Drets Humans, Amnistia Internacional va presentar l’exposició «No penso callar» a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, en què 32 il·lustradors van aportar la seva visió sobre què significa la llibertat d’expressió. Recuperem el vídeo que va inaugurar aquesta mostra; una crida contra la censura de la cultura i la creativitat en la qual els protagonistes són els nens. Com reaccionaran quan un senyor amb corbata els censuri els quadres que estan pintant?

Evangelia Psychogiopoulou (ed.) | Palgrave

Llibre que analitza les polítiques i accions de la Unió Europea per a la protecció i promoció de la diversitat cultural a Europa. Inclou un recull de contribucions acadèmiques que estudien qüestions clau relatives a les polítiques, legislacions i accions en matèria de cultura de la UE. S’hi analitzen debilitats i fortaleses, mecanismes i instruments emprats, objectius que es persegueixen i com s’afronten els grans reptes actuals: crisi econòmica, globalització, revolució digital i canvis en els models de producció, distribució i consum cultural. L’objectiu del llibre és proporcionar una visió panoràmica de la contribució de la UE a la governança cultural.

Mateos, Santos M.[@SantosMMateos]. (2016, 27 gener). Nuestra Cultura no se entiende sin el Arte.Taparlo no es ser respetuoso, es dimitir de lo que somos.[Tuit]. https://twitter.com/SantosMMateos/status/692270669011271680

 

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Amb aquest article es busca aprofundir en l' [escassa] presència dels drets culturals en les polítiques culturals a Catalunya i en la necessitat que les polítiques culturals redefineixin les seves responsabilitats, desplegant els drets culturals com a estratègia de les seves accions. S’assenyala com, les polítiques culturals, continuen buscant la seva legitimitat més en la promoció de la cultura (cultura com a substantiu) més que en allò cultural (cultura adjectiva).

El context de marcades transformacions socials i econòmiques es tradueix en profundes desigualtats entre persones, entre comunitats i entre territoris. Tot i que no s’acostuma a reconèixer, aquestes desigualtats tenen també una dimensió cultural. “Ens han parlat sempre d’equitat social i d’identitat cultural, però per nosaltres la clau és la inversa: equitat cultural i identitat social.” Aquestes són paraules de Noemí Rocabert, directora de l’Escola Mestre Morera, del barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona. Una escola on la gestió de les desigualtats té una dimensió cultural: equitat cultural significa per a l’equip d’aquesta escola que els nens i les nenes tinguin eines per comprendre el context que els ha tocat viure. A Ciutat Meridiana es fa evident que la ciutat no arriba al barri, i que les polítiques d’accés a la cultura -en la seva versió tradicional d’accés a l’oferta cultural- són insuficients per fer front a les desigualtats. El model tradicional de polítiques d’accés a la cultura -en tant que productes i serveis- es manifesta caduc.

Entrevista realitzada per 'La aventura del saber' de TVE a Santiago Eraso sobre el sentit social de la cultura i el paper dels museus. (16 de juny de 2015)
 

"El museo es, por tanto, además de un espacio para la memoria, un lugar de puesta en circulación de las obras de arte destinadas a ampliar nuestra sensibilidad, desarrollar el valor estético y ético y, en consecuencia, el debate público."