Apunts

El centre és aquí


  
Mirar amb més calma, però també amb més urgènciaUna pausa per tornar amb més força (i més claredat)
  

Quan va néixer Interacció, no hi havia cap espai digital que connectés el pensament cultural amb la pràctica quotidiana de la gestió i les polítiques locals. Vam optar per una mirada àmplia, transversal, que ajudés a eixamplar horitzons. Però el món ha canviat. I ràpid.

Avui no ens falta informació, ens falta temps per pensar-la. L’acceleració constant i la fragmentació dels discursos han convertit la cultura en consum: agenda, titulars, rànquings, èxits. Tot es comunica, però poc s’articula. I en aquest paisatge saturat, el relat del territori sovint s’esborra. El món local queda fora de pla —o, directament, ignorat—, com si la cultura només tingués lloc als grans equipaments, als grans debats, als grans centres.

La màquina que et programa el centre cívic mentre prens un cafè (edició 2025)



Entre el miracle i el miratge, la intel·ligència artificial ja trepitja el dia a dia dels serveis culturals municipals. Però si no hi som a l’hora de decidir com s’hi integra, potser acabarem a la graderia mentre la màquina dissenya la temporada.
  
  

Tot a punt abans no s’esfumi el teu cafè*
  
  

Quan parlar de drets culturals no és suficient



Lectura crítica del Pla estatal des del món municipal
  

Quan l’Estat parla de drets culturals, el món local hauria d’escoltar-hi amb atenció —i també amb un cert escepticisme. El Plan de Derechos Culturales del Ministeri de Cultura es presenta com una proposta de fons: una eina compartida, transformadora i ambiciosa, que aspira a canviar el marc de les polítiques públiques. Però, llegit des del territori —des de l’escala que fa possibles aquests drets en la vida quotidiana—, cal preguntar-se: construeix realment una aliança entre governs, o només la insinua? 
  

Cultura a la fresca: oportunitat o rutina? Una mirada crítica a les polítiques d’estiu


  

Cultura a la fresca? Una oportunitat, una rutina o un miratge. Quan la cultura surt al carrer i sembla de tothom, cal preguntar-se qui la pensa, qui la fa possible i a qui serveix realment.
  

La cultura a la fresca és una de les formes més populars i celebrades de la programació municipal. A l’estiu, l’espai públic es converteix en escenari: hi ha cinefòrums a les places, concerts als jardins, dansa als patis d’escola. Aquesta presència cultural al carrer s’ha consolidat com una part essencial de l’agenda de molts municipis. I té tot el sentit: hi ha horaris més flexibles, ganes de sortir, un clima que acompanya i espais que, en molts llocs, recobren vida. Un espai buit pot semblar inert, però també pot ser un espai a punt. I això ens obliga a preguntar: qui decideix què hi passa, i amb quin sentit?

Com es relacionen els governs locals amb els districtes culturals?


  
  


La Comissió de Cultura de CGLU i la Global Cultural Districts Network (GCDN) han posat en marxa una nova recerca per explorar aquesta pregunta, amb la mirada posada en la reciprocitat: què aporten i què poden rebre mútuament els governs locals i els districtes culturals?

L’objectiu és entendre millor els fluxos de valor que circulen en ambdues direccions, i posar llum a com una col·laboració estreta pot generar beneficis compartits.

Manifesta 15: cultura, mediació i governança metropolitana


  

Una biennal com a laboratori de descentralització i cooperació institucional
  

La quinzena edició de la Biennal Nòmada Europea, Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, no només va desplegar un ambiciós programa artístic entre setembre i novembre de 2024. Va ser, sobretot, un experiment institucional a escala metropolitana. Un espai on la cultura va funcionar com a camp de proves per repensar formes de governança col·laborativa i estratègies de descentralització cultural. El recent informe final ofereix una mirada detallada i crítica sobre què va representar aquesta edició inèdita per la seva escala i enfocament descentralitzat.

1

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Segona quinzena de maig


Teixir sentit des del territori. Hi ha setmanes en què sembla que tot estigui connectat. El món local cultural és divers, però les iniciatives, els projectes i les mirades que s’hi despleguen dibuixen un mapa de preocupacions compartides.
  
  

Segona quinzena de maig i el sector cultural municipal es manté actiu, divers i amb reptes sobre la taula. Aquesta edició del #som311 recull iniciatives que posen el focus en la vinculació entre cultura i educació, la reivindicació del patrimoni i el valor del treball comunitari. També hi trobem nous lideratges locals i propostes que busquen descentralitzar l’oferta cultural des de la iniciativa independent. Cada quinze dies fem una tria de les notícies que poden ser útils per seguir el pols de la cultura als municipis. Aquí teniu què ha passat i què es proposa. Seguim.
  
  

Hermitage: un projecte sense arrel, una lliçó urbana i cultural


Un estudi recent analitza per què la proposta de seu del Museu Hermitage a Barcelona va naufragar, i què en poden aprendre les ciutats que aposten per la regeneració urbana amb col·laboració publicoprivada.
 
   

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona


  

Primera quinzena de maig i el mapa cultural municipal s’omple d’iniciatives que connecten patrimoni, serveis públics i comunitat. Des de nous equipaments fins a festivals de proximitat, passant per l’ús de tecnologia immersiva o el debat sobre la governança metropolitana, la cultura pren formes diverses als municipis i es reivindica com un espai de cohesió, accés i experimentació.

A #Som311 fem un recorregut per quinze notícies que ens han cridat l’atenció. No és una llista exhaustiva, però sí una mostra del pols viu que manté el territori. Aquí van, ordenades de la més recent a la més antiga.


  

Nova convocatòria Horizon Europe: innovació en patrimoni cultural immaterial per a la resiliència social


Els municipis, clau en la nova convocatòria Horizon Europe sobre patrimoni immaterial i resiliència social


La Comissió Europea ha obert una nova convocatòria dins del programa Horizon Europe per finançar projectes que posin el patrimoni cultural immaterial (PCI) al centre de les estratègies de resiliència comunitària. Amb un pressupost total de 12 milions d’euros, la crida busca solucions innovadores que connectin el coneixement tradicional amb els reptes actuals: el canvi climàtic, la migració, el despoblament rural o la pèrdua de vincles intergeneracionals.