Interacció

La segona quinzena de setembre ens deixa una agenda plena de moviments que connecten cultura, territori i comunitat. Des de plans locals de lectura fins a festivals que reimaginen espais industrials o naturals, passant per iniciatives que posen al centre la llengua, la identitat i el patrimoni, els municipis esdevenen laboratoris on la cultura es projecta com a motor de cohesió i transformació social.
  
  

1. Sant Fruitós redacta el seu Pla Local de Foment de la Lectura

L’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages ha posat en marxa la redacció del Pla Local de Foment de la Lectura, amb una vigència prevista de quatre anys. Coordinat per l’Associació Rosa Sensat, s’elabora mitjançant diagnosi i sessions participatives amb agents locals per identificar reptes i oportunitats. L’objectiu és desenvolupar accions transversals que augmentin la pràctica lectora com a eina de cohesió social, equitat i creixement cultural. santfruitos
  

2. Manlleu converteix la ciutat en galeria d’art amb la MGA12

La Manlleu Galeria d’Art  (MGA12) proposa explorar la relació entre art i pas del temps a través de creacions contemporànies en aparadors i establiments del nucli antic de la ciutat. El projecte busca acostar l’art a la ciutadania i generar reflexió col·lectiva sobre la memòria i la transformació.Paral·lelament el Museu del Ter exposa “Darrere el taulell”, que rescata la història de seixanta comerços manlleuencs. elter
  

3. Les arts escèniques prenen l’espai públic a Montmeló

Aquest any el FITKAM consolida dotze anys d’arts escèniques infantils i familiars, amb la voluntat de portar les arts al carrer i fomentar la convivència comunitària. Prop de 4.500 persones i 250 professionals han participat. Hi ha hagut sis estrenes: inclouen peces per a nadons (0-3 anys) i d’altres que treballen la memòria i les experiències col·lectives. També s’han introduït nous espais de trobada professional i iniciatives participatives com el Bitllet Daurat. L’Ajuntament valora que el festival està completament arrelat i accessible. revistadelvalles
  

4. Terrassa porta la cultura local a l’escenari internacional

Terrassa es representa a la Cimera Mundial de Cultura de CGLU i al Mondiacult. Els regidors Rosa Boladeras i Joan Salvador exposaran les pràctiques culturals de la ciutat i cercaran aliances institucionals globals. També hi presentaran el Terrassa Film Lab, espai per prototips audiovisuals des del Parc Audiovisual, antic Hospital del Tòrax. L’Ajuntament afirma que aquestes jornades són oportunitat per visibilitzar polítiques de cultura sostenible i reforçar la cooperació internacional Diari de Terrassa
  

5. “Pilla’t de Sant Feliu”: cultura popular com a teixit social i identitari

El projecte Pilla’t de Sant Feliu, impulsat per l’Ateneu Santfeliuenc i la Comunalitat Urbana, obre la seva tercera edició amb la voluntat d’enfortir cultura popular, tradicions i identitat local. La campanya es desplega fins a finals d’any i crida al veïnat a implicar-se amb accions comunitàries, comerç local i patrimoni festiu. Inclou activitats com mural participatiu, actuacions de colles locals i tallers temàtics. Està finançada per la Comunalitat, Economia Social i Solidària, i la Generalitat. elfar
  

6. Vilafranca impulsa l’art urbà per reforçar identitat i civisme

El Ple de Vilafranca del Penedès va aprovar per unanimitat una moció presentada per ERC que posa l’art urbà al centre de la política cultural municipal. L’objectiu és fomentar muralisme i art al carrer, veure’s com a expres­sió col·lectiva i instrument de cohesió. Es proposa un pla estratègic, un cens d’espais, bases reguladores, un registre digital per enllaçar artistes i propietaris, concursos, accions de conscienciació i una partida dedicada al pressupost del 2026. També es treballarà per reduir pintades incíviques i conservar l’espai públic. el3devuit
  

7. Un festival per vincular cultura i natura a Premià de Dalt

El festival Franquesa, de dansa i cultura popular, celebra la seva quarta edició els dies 26-28 de setembre a Premià de Dalt. L’esdeveniment barreja tradició i innovació amb espectacles col·lectius, dansa contemporània, música d’arrel i activitats familiars. Inclou exhibicions d’esbarts i cultura popular, tallers i una jornada d’imatgeria festiva i bestiari. La proposta vol posar en valor el patrimoni paisatgístic del municipi i oferir noves experiències culturals que enforteixin el vincle entre veïnat i territori. nuvol
  

8. La indústria es converteix en espai creatiu

El NYS Polígon Arts de Castellbisbal transforma polígons industrials en espais de creació artística, promovent el diàleg entre art i empresa. El projecte vol obrir aquests espais a la ciutadania i repensar la relació entre desenvolupament econòmic i producció cultural. racocatala.
  

9. Manresa obre fòrum ciutadà per definir el nou Pla Municipal de Lectura 2026-2030

Manresa convoca aquest dissabte un fòrum ciutadà al Conservatori per recollir aportacions d’entitats, veïns, empreses i professionals de la cultura per elaborar el Pla Municipal de Lectura 2026-2030.S’hi debatran aspectes com educació, drets culturals, espais de lectura, llengua i circuits literaris i editorials. El procés participatiu inclou enquesta ciutadana, manifest i debats públics. Les regidories implicades són Cultura i Llengua, Educació i Universitats, amb el suport de biblioteques i Generalitat. naciodigital
  

10 Manresa eleva el Museu de l’Aigua i el Tèxtil a secció del MNACTEC

El Govern ha declarat el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa com a museu secció del MNACTEC. Això reconeix-lo com a referent patrimonial en les temàtiques de l’aigua i la indústria tèxtil i integra’l en la xarxa de 28 centres del sistema territorial del museu nacional. La distinció implica suport tècnic i econòmic per a exposició, restauració, documentació i difusió, i reforça el paper del Museu en la gestió del patrimoni local. cultura21
  

11. Art_08211 impulsa l’art col·laboratiu a Castellar del Vallès

Un nou col·lectiu, Art_08211, reuneix quinze artistes locals per incrementar la visibilitat del treball creatiu a Castellar del Vallès. El projecte neix amb l’objectiu de superar esforços individuals i fomentar una plataforma comuna de difusió artística, amb suport de l’Ajuntament i del Calissó. Segons les impulsores, l’agrupació busca fer accessible l’art al carrer i integrar diferents llenguatges visuals, estètics i generacionals lactua
  

12. Els ateneus, motor de cultura popular

La Federació d’Ateneus de Catalunya i la Direcció General de Cultura Popular amplien el cicle de cultura popular a tot el país. L’objectiu és donar més protagonisme als ateneus com a espais de transmissió i innovació cultural, amb activitats que reforcen la identitat i la participació comunitària. cultura21
  

13. Vilanova incorpora la llengua catalana a Cultura amb nova regidoria

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va aprovar el 15 de setembre, al Ple municipal, la creació de la Regidoria de Cultura i Llengua Catalana, proposta de Junts per Catalunya. El nou òrgan pretén impulsar un pla d’acció local per fomentar l’ús social del català i reforçar la seva presència institucional. En la moció, el regidor Gerard Figueras va vincular aquesta iniciativa amb el context polític i la necessitat de preservar la llengua al municipi. eixdiar
  

14 Conveni per enfortir el patrimoni natural i literari a Guilleries-Savassona

El Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i la Fundació Jacint Verdaguer han signat un conveni efectiu des del 9 de setembre per reforçar la divulgació i protecció del patrimoni natural, cultural i literari d’aquesta zona. S’hi inclouen itineraris literaris, tallers, activitats educatives i jornades poètiques. També es preservarà l’obra «Signatura» (Perejaume, 2002), al Torrent de Folgueroles. La Diputació de Barcelona, els municipis implicats i la Xarxa de Museus d’Història i Monuments col·laboraran en els programes. El Diari de la Diba
  

15. Manresa assumeix la Torre dels Comtals per protegir el patrimoni mil·lenari

L’Ajuntament de Manresa ha adquirit la Torre dels Comtals i part de la finca on està situada, mitigant-ne l’estat d’abandó. Monument preromànic del segle IX-X declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1949, fins ara inaccessible i deteriorat per vegetació, pluja i falta de manteniment. El consistori iniciarà una diagnosi urgent de l’estat, aplicarà mesures cautelars i planificarà la seva conservació i valorització patrimonial. naciodigital.cat
  

16. Terrassa defineix el patrimoni industrial com a clau identitària i eina de cohesió

Terrassa ha convocat el taller “Sentiment de pertinença i cohesió social” per impulsar una marca de ciutat basada en el patrimoni industrial. Amb participació d’entitats locals, professionals i ajuntament, es van debatre propostes com circuits patrimonials senyalitzats, divulgació a escoles, rutes accessibles, i mapes del patrimoni visible i desaparegut. També es va reclamar que la ciutadania sigui motor actiu i que el patrimoni del present sigui reconegut. L’acció forma part d’un procés col·lectiu per projectar Terrassa més cohesionada i reconeguda. Diari de Terrassa
  
  

El panorama d’aquestes setmanes mostra municipis que s’atreveixen a pensar la cultura des de nous escenaris: llegir com a dret compartit, obrir les fàbriques a la creativitat, fer del patrimoni un relat col·lectiu o situar la llengua al centre de l’acció pública. Són passos que apunten a una política cultural més integral, capaç d’articular memòria, innovació i compromís cívic en un mateix impuls.

   
 _____________________________________________________________________________________________________