Qui mou els fils de la cultura francesa?

Michaël Moreau, Raphaël Porier | La Découverte

Interessant llibre que fa un repàs a les últimes tres dècades de canvis i transformacions en el panorama cultural i en les polítiques culturals franceses. L’obra analitza els traspassos de poder i decisió que s’han produït en els diversos sectors culturals, descriu com el finançament privat ha substituït progressivament la inversió pública en cultura i observa com aquest traspàs ha afectat a la cultura, als professionals que s’hi dediquen i a la ciutadania en general. Investiga també la gran repercussió de les tecnologies digitals en les indústries i els productes culturals. Un dels atractius de l’obra és que els autors, com a periodistes, realitzen la seva anàlisi a partit d’entrevistes a més d’un centenar de personalitats i professionals de la cultura francesa (polítics, gestors i directors d’institucions culturals, productors, directius de cadenes televisives, empresaris de teatre, cineastes, artistes,...) que aporten la seva opinió sobre un ampli ventall de qüestions, algunes encara inabordades, d’altres controvertides o polèmiques i la majoria de plena actualitat. Alguns testimonis sorprenen per la seva franquesa i per l’aportació de detalls fins ara no revelats.

«Main basse sur la culture. Argent, réseaux, pouvoir» parteix dels anys vuitanta, d’una d’excepció cultural representada pel ministre de cultura Jack Lang que, segons els autors, va implementar una política cultural pública molt ambiciosa, dotada d’un pressupost excepcional que va obrir fronts, va trencar barreres entre gèneres i va situar la cultura i el fet artístic en l’espai públic, en la societat i en el centre de l’aparell de l’Estat. A partir d’aquí l’obra explora les complexitats de la cultura durant les dècades posteriors i la transformació d’un   paisatge cultural que canvia de dalt a baix per la revolució digital, per l’evolució de les pràctiques socials i culturals, per la crisi dels fons públics i per l’absència d’una renovació en la visió del paper de la cultura a la societat. Una de les principals constants que sorgeix al llarg de l’obra és la transformació de la cultura en un negoci lucratiu, en una màquina de comunicació sotmesa al màrqueting i als rendiments econòmics. I com aquesta visió instrumental de la cultura com a recurs econòmic ha impregnat tots els sectors culturals, ha afectat de manera indiscutible a la qualitat artística de les produccions artístiques i ha anat en detriment del poder de la cultura com a agent de transformació i apoderament ciutadà.

Així l’obra s’endinsa en els mecanismes de producció i distribució (salaris, càstings, pressupostos,...) de les indústries del cinema, del disc, del teatre, de la música i de les televisions. I aporta també testimonis inèdits sobre fets que poden deixar estupefacte sobre com s’han redactat determinats projectes de llei o informacions precises sobre rumors sobre guerres internes pel nomenament de càrrecs públics o direccions d’institucions artístiques. Entre les persones entrevistades, més d’un centenar, hi figuren professionals independents i personalitats tant de l’esquerra com de la dreta francesa amb responsabilitats en afers culturals. El llibre dedica també un apartat a analitzar la repercussió dels nous gegants sorgits de la revolució digital com Google, Amazon, Facebook, Netflix, Youtube, iTunes, Spotify. I tanca amb un capítol titulat ‘François Hollande i la cultura: el gran divorci’ on els autors plantegen quin sentit té un ministeri de cultura amb poc pressupost i quin es el futur de la cultura a França.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació


Una interessant entrevista amb els autors 

See video

Contrechamp – Main basse sur la culture

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris