Interacció

Entrevista a Carme Sais

Durada del vídeo: 08:13

Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

1. ¿La cultura és un be públic?

Ho és d’una manera claríssima perquè contribueix al progrés general. Així ho reconeix la declaració dels drets humans. Avui sembla que està en qüestió per raons econòmiques, per la greu crisi que patim, que ens obliga a definir molt bé les prioritats. Però cal reivindicar-ho perquè no es tracta d’una despesa sobrera sinó d’una inversió pública que ens enriqueix a tots i fa progressar la societat.

1. ¿Quin és el paper de l’àmbit privat?

Mentre les polítiques públiques aporten els recursos necessaris per garantir l’accés a la cultura, en la mesura que és un dret social, el privat té un paper comercial, mercantil. Però cal dir que ho pot fet també cercant objectius públics. Públic i privat són àmbits complementaris que, poc a poc, comparteixen sinèrgies i estan cridats a la col·laboració.

1. I ara, enmig de la crisi, ¿Què cal fer?

Cal cercar el diner privat. Primer, com a mecenes, aspecte que té una llarga tradició històrica. Un mecenatge que a casa nostra necessita d’una bona llei. Ens cal, és urgent i segur que arribarà. I, segon, creant societats, afavorint la cooperació entre el sector públic i el privat.  L’objectiu en aquests moments hauria de ser que les activitats culturals no perdin usuaris, participants, públic. Cal salvar els nous públics aconseguits aquests darrers anys. Altrament marxaran a activitats purament d’oci comercial.

1. ¿Quins poden ser els nous pilars?

Més que nous pilars, parlem de noves tendències, valors emergents, com ara les indústries culturals creatives, la creació cultural entesa com a producte. Ja no parlem només del patrimoni, el llibre, arts visuals, teatre o dansa, sinó també de  disseny, moda, comunicació, software, etc.  Per aquí van les noves tendències, al costat de la hibridació entre el sector públic i el privat.  Finalment, entrem en l’època de les “co”, la cooperació, la coparticipació, la col·laboració, la suma de projectes, molt des de la base, sumant projectes, des del mateix sector creatiu.

5. ¿Quin pot ser el paper del món local?

La identitat, una manera de fer diferent per la dimensió que podem tenir els projectes. La proximitat. Fer des del món local coses que puguin interessar al món global.  Treballar de forma àgil i sostenible. Amb tot, segurament cal fer una revisió formal de les competències locals (avui limitades a biblioteques, patrimoni i arxius), ampliant explícitament el camp a altres àmbits de la cultura, per garantir que als nostres municipis passin coses d’interès cultural.

Carme Sais és cap de l'Àrea de Cultura i Educació de l'Ajuntament de Girona. Màster Oficial de Patrimoni Cultural en l'Àmbit Local (UdG, 2008), Màster en Gestió del Patrimoni Històric i Arqueològic (UB,1993) i Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB,1986). Des de 2007 és cap d'Àrea de Cultura i Educació a l'Ajuntament de Girona. Ha estat directora del Centre Cultural de la Mercè (1992-2007) i tècnica del Museu d'Història de la Ciutat de Girona (1985-1992). Ha format part del Comitè Impulsor del Centre d'Art Contemporani de Girona i de les comissions de treball del DCMC de la Generalitat de Catalunya com ara el projecte Circuïts d'Arts Visuals i de la Taula d'Arts Visuals del PECCat. Actualment és la presidenta de l'APGCC.

Des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona ens hem proposat mantenir unes converses amb un ventall de personalitats lligades al món de la cultura que ens aportin les seves idees sobre el tema de treball a reflexionar: el valor públic de la cultura i les eines per a gestionar-la. Aquestes entrevistes ens ajudaran a anar nodrint el contingut d’aquesta edició, a reflexionar sobre nous paradigmes d’actuació, debatre models per a l’actuació cultural, presentar bones pràctiques i projectes innovadors.