Notícies

La música a la ràdio pública i el seu impacte econòmic

Quan escoltem un nou tipus de música a través de la ràdio pública podem, posteriorment, comprar-la, compartir-la o descarregar-la, cosa que suposa a la curta o a la llarga, un benefici pels mateixos artistes i per a la indústria musical en general. En aquest cas, i d’entrada, els més beneficiats son els segells musicals independents i els artistes més desconeguts. 

Aquest estudi avalua l’impacte en l’economia europea de les activitats de la ràdio musical d’organitzacions pertanyents a la Unió Europea de Radiodifusió (EBU), l’associació internacional de radiodifusors de serveis públics. Algunes de les dades a destacar és l'impacte total de les emissores de ràdio públiques a Europa que genera un total de 3.100 milions d’euros. Pel que fa a l’àmbit laboral, aquestes activitats musicals generen més de 17.000 llocs de treball directament, que representen el 19% del total dels llocs de treball, i més de 50.000 llocs de treball en total, inclosos els proveïdors i altres llocs indirectes a través de la cadena de valor. Això significa que per a cada treball en aquestes operacions de ràdio musical, es donen suport a dos posicions més en altres llocs de treball de l'economia europea. 

Escriptors d’arts, antropologia i canvi climàtic

ATAEC, Glocal Associative Network of Artists & Ecosocial Action, obre les seves portes a un espai de reflexió i ressaltat de temes relacionats amb les arts, les cultures, la resiliència cap al canvi climàtic i els nous models comunitaris. Estem creant una comunitat d’artistes a escala internacional per a un suport comú, trobades artístiques i un model d’economia circular-autònoma dins de les arts, la diversitat cultural, la preservació i les accions ecosocials.

I si...de la crisi emergeix una nova societat digital?

Reflexions i converses #desdecasa sobre l’impacte de la covid-19 en la digitalització de la societat.

I si...? Cicle de converses #desdecasa” era un espai virtual de reflexió per repensar i reformular conjuntament els escenaris digitals, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barcelona Institute of Technology for the Habitat.

La pandèmia de la Covid-19 ha generat un escenari d’incertesa excepcional d’escala global. Ens trobem en un nou escenari on la tecnologia ha esdevingut l’aliat principal, ja que reforça el sentit de col·lectivitat i permet comunicacions ràpides i eficients. D’altra banda, posa en evidència el paper clau que té la transformació digital en les nostres societats contemporànies.

En aquest sentit, s’estan despertant consciències cíviques col·lectives més sensibles cap al medi ambient, més crítiques cap al nostre estil de vida, més conscients sobre com la tecnologia influeix en la relació amb les persones, i s’està posant en evidència la necessitat de canvi de model de consum no només de recursos, sinó també de temps i de relacions.

Els museus no s’aturen

L’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya presenta l’informe «Enquesta de participació cultural a Catalunya 2019. Museus i altres centres expositiu», samb els resultats relatius a les pràctiques culturals dels catalans en museus i altres centres expositius. L’informe ha utilitzat les dades de l’«Enquesta de Participació Cultural Catalunya 2019» (EPCC–2019), elaborada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Carme Portaceli «S’ha de trencar la imatge conservadora que té el TNC»

El traspàs oficial de la direcció amb Xavier Albertí no serà fins al juny de 2021, però Carme Portaceli (València, 1957) ja té ben definit el seu Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Surt fum de la seva agenda, entre reunions, assajos i viatges a Madrid. Hi trobem un forat per fer, a un despatx acabat d’estrenar, la primera entrevista en què detalla els seus plans. Va molt per feina amb les respostes, però quan cal s’atura a rumiar i dispara sense embuts amb la mateixa energia i determinació. Tampoc li cauen els anells: quan acabem l’encontre, drap en mà, desinfectarà de forma meticulosa tot l’espai.
 

Museus + Intel·ligència Artificial

Un conjunt d'eines de planificació per a museus

Voleu conèixer les possibilitats de la Intel·ligència Artificial, aclarir alguns termes clau i tenir una visió general de les coses que cal tenir en compte a l’hora de pensar aplicacions de la IA al museu? 

Aquest conjunt d’eines busca començar a respondre a aquestes preguntes i està dissenyat per activar un debat. Conscients de l’avenç de naturalesa ràpida d’aquest camp, els creadors de l'eina, la Museums + AI Network, va decidir no incloure una manera definitiva de guiar als treballadors de museus, sinó que va intentar proporcionar espai per a la reflexió crítica i, en certa manera, ofereix més preguntes que solucions.

El futur digital d'Europa

Un informe sobre la digitalització a Europa, de les institucions al treball.

 

La digitalització comporta la introducció de canvis radicals als que Europa ha d'adaptar-se amb rapidesa per assegurar la seva competitivitat en un entorn econòmic cada vegada més global, la seva rellevància en la política internacional i per mantenir-se com la regió líder en el reconeixement dels drets polítics i socials dels seus ciutadans.

La disponibilitat de serveis digitals de qualitat ha estat decisiva per desenvolupar activitats de forma no presencial durant el confinament provocat per la COVID-19, i s'ha posat en evidència que és possible realitzar-ne moltes de forma més eficient i sostenible, per la qual cosa ens trobem davant una oportunitat històrica per promoure l'evolució cap a una nova normalitat més digital. Els plans per superar la crisi han de facilitar l'avanç cap a nous models de desenvolupament que utilitzin tot el potencial de les tecnologies digitals i facilitin el lideratge d'Europa en el context internacional.

Festivals de música i Agenda 2030

Un Pla d'Acció per a l'adaptació dels festivals de música als Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

La Asociación de Festivales de Música (FMA), presenta un informe concebut com un exercici col·laboratiu, en el que s'ha pretès incloure i unir els actors més representatius i remarcables de la indústria de la música i la sostenibilitat, amb l'objectiu de contribuir al coneixement i fer un intercanvi d'experiències.

A través d'aquest pla es presenta informació per a cada un dels ODS, fent èmfasi en la importància de la cultura i com pot realitzar-se una connexió eficaç amb ella en l'àmbit local, fins i tot en àrees en què les connexions sòn només implícites, i que ofereix exemples de ciutats i governs locals que han implementat projectes, programes o polítiques directament relacionades amb els ODS. En aquest context, els festivals de música són llocs de trobada, oci i treball que tenen un impacte social, ambiental i econòmic a la regió on es generen. 

Els museus i les arts visuals més accessibles

La setmana passada es va presentar el 'Pla d'Accessibilitat de Museus i Centres i Espais d'Arts Visuals de Catalunya 2020-2024', que té com a finalitat aconseguir l'accessibilitat universal d'aquests equipaments a mig termini, d'acord amb el que marca la normativa vigent i el nou codi d'accessibilitat de Catalunya.

El document es presenta amb una perspectiva realista per a la seva implementació en els propers anys, en coherència amb la visió que també proposa el Pla de Museus de Catalunya i el Decret del Sistema Públic d’Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya.

Àngels Ponsa «Pidolant, la cultura no anirà mai enlloc»

Àngels Ponsa (Artesa de Segre, 1960), la nova consellera de Cultura, està confinada des de diumenge. Ponsa ha rellevat Mariàngela Vilallonga, en l’equip de la qual exercia de directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. En aquesta entrevista, feta forçosament per canals telemàtics, ens explica els seus plans en un moment en què el món de la cultura necessita actuacions urgents i contundents.