polítiques públiques

Claude Michel ׀ Conseil Economique, Social et Environnemental (CESE)

Informe del CESE, òrgan consultiu del govern francès amb recomanacions per a una renovació de les polítiques culturals en perspectiva de la futura llei sobre la creació artística i l’audiovisual. L’informe té en compte el context de crisi econòmica actual que afecta als pressupostos públics i incideix en la democratització de l’accés a la creació cultural en totes les seves modalitats i formats. Les recomanacions van orientades a desenvolupar instruments innovadors de política pública al servei de la creació, estructurar el mercat de treball cultural i conciliar els instruments d’intervenció nacionals amb els de les col·lectivitats territorials i la societat civil. A escala internacional, l’informe aposta per una Europa de la cultura capaç de lluitar contra l'homogeneïtzació cultural.

Steven Globerman |  Fraser Institute

One of the longest standing shibboleths of Canadian public policy is that popular culture industries in Canada must be financially supported and protected by government if those industries are to survive. Moreover, the survival, if not the growth, of those industries—the “entertainment” industries—is essential to maintaining what supporters identify as Canada’s “national identity”. From this point of view, government support and protection of Canada’s entertainment industries can be seen as contributing to the survival of Canada as a sovereign nation or, at least, to the promotion of a more civil and cohesive Canadian society. A related argument for government intervention is that it is “justified” by the economic contributions that the entertainment industries make to Canada.

Biljana Mickov, James Doyle (eds.) ׀ Ashgate-Gower-Lund Humphries

Obra que presenta experiències i projectes que promouen la vitalitat cultural com a eix fonamental en el desenvolupament sostenible de ciutats i regions europees. Els autors reivindiquen la necessitat d’una inversió substancial prèvia en recerca i planificació estratègica per assolir l’èxit d’aquests programes i estratègies. En tots els casos s’apunta a una transformació del model de governança del sector cultural més horitzontal i que combina creativitat, identitat i diversitat cultural amb un increment de la participació de la ciutadania en la vida cultural amb l’objectiu de promoure un desenvolupament cultural harmonitzat i millorar la democràcia.

Laurent Martin ׀ La Documentation Française

Obra que analitza i destaca la importància del paper que va jugar el Servei d’Estudis i Recerca (SER) del Ministeri d’Afers Culturals francès durant el període que va ser dirigit per Augustin Girard, entre 1960 i 1990, dins el marc de reflexió internacional sobre les polítiques culturals. Segons l’autor, es tracta d’una història poc explicada que il·lustra un moment d’expansió i gran influència de model francès de política cultural a Europa i a la resta del món.  L’obra aborda aquesta anàlisi del punt de vista de la comunitat internacional i es fixa també en el paper actiu que hi van jugar la Unesco i del Consell d’Europa.  

Isabelle Barbéris, Martial Poirson ׀ Presses Universitaires de France ׀ Oikos  Observatorio Andaluz para la Economía de la Cultura y el Desarrollo

Dos estudis que analitzen el sector de les arts escèniques i les particularitats del seu model de negoci i finançament en aquests dos territoris tan diferents. El primer, «L’Économie du spectacle vivant» fa un repàs a l’evolució històrica de l’economia d’aquest sector a França i es planteja si es tracta d’un sector en aquests moments arcaic o si contràriament, pot aportar idees o ser un bon laboratori per experimentar un nou model de capitalisme. El segon, «El sector de las artes escénicas en medios urbanos» analitza el sector a la ciutat de Guatemala amb l’objectiu de remarcar la importància del sector per al desenvolupament cultural i econòmic del país.

Giulia Quaggio

Nou assaig sobre el procés de transició democràtica en Espanya a partir de les accions polítiques del Ministeri de Cultura, creat el 1977, que va prendre el relleu al Ministeri d’Informació i Turisme. L’autora, Giulia Quaggio, analitza com es va gestionar al final de la dictadura franquista la relació entre poder i cultura, es planteja si la política cultural és un instrument i un recurs essencial i decisiu per als estats a l’hora de desenvolupar i consolidar les seves democràcies i es pregunta què resta en l’actualitat de la política cultural de la transició.

The Journal of arts management, law and society | The International journal of cultural policy | Cultural trends

Us presentem els últims articles més destacats d’aquestes revistes que aborden alguns dels reptes als quals han de fer front governs i administracions, organitzacions artístiques i culturals, gestors, artistes i mànagers per tal de fomentar la creació artística i el diàleg intercultural i preservar el patrimoni cultural en un món cada vegada més complex i interconnectat i sovint turbulent i violent. Hi podeu trobar un ampli ventall d’estudis i casos pràctics que analitzen qüestions d’interès als cinc continents.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El Consell Nacional de la Cultura (ConCA) ha fet públic l'auditoria que ha realitzat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en compliment d'una de les seves atribucions legals. L' avaluació estratègica del Museu diagnostica la situació de l'equipament l'any 2013 i suggereix una sèrie de mesures per reforçar-lo. Entre les diverses recomanacions sorgides de l’anàlisi es pot destacar la necessitat de repensar la governança de l’equipament per facilitar un equilibri adient entre el finançament públic i privat. En aquest sentit, s’apunta la necessitat de millorar el posicionament dels mecenes en el patronat del museu a través de la creació d’un consell de mecenatge. Aquesta major responsabilitat de la societat civil no ha d’anar en detriment del compromís explícit assumit per les Administracions, tot i que es reclama d’aquestes una major voluntat per recuperar les aportacions públiques i un compromís a mig i llarg termini per poder fer viable l’activitat del centre.

Observatorio Vasco de la Cultura

Las dificultades a las que se enfrentan los sectores culturales están haciendo que muchos organismos públicos se replanteen las formas de apoyo, desarrollando nuevos instrumentos que sean más eficientes y que respondan a las necesidades derivadas de un contexto cada vez más complejo y global.

En este sentido, el Observatorio Vasco de la Cultura dedica el presente informe a realizar una prospección a nivel internacional sobre cuáles son las diferentes vías que se están llevando a cabo para apoyar el desarrollo de los sectores culturales y creativos. 

La Diputació de Barcelona acaba de lliurar a l’Ajuntament de Castellví de la Marca el Pla d’Equipaments Culturals de Castellví de la Marca. Estudi de la Societat Cultural la Munienca.