polítiques públiques

Properament Alella comptarà amb més de 2000m2 dedicats a la cultura gràcies al nou equipament que s'està construint i que constituirà un nou espai de referència cultural pel municipi. Aquest acollirà una sala polivalent amb capacitat per a unes 250 persones assegudes i entre 500 i 600 dretes per la difusió d’arts escèniques i musicals; dues sales destinades a l'escola de dansa, una sala de música, tres bucs d'assaigs i una altra sala polivalent, més petita, amb capacitat per a 60 o 70 persones per activitats de divulgació i espai de relació i de reunió pels agents culturals del municipi. Alhora, també albergarà la seu de l’històric Casal d’Alella -el qual ha cedit el solar per la construcció del nou equipament-, i un bar com a espai de relació i punt de trobada de les entitats i la ciutadania.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Diputació de Barcelona

Aquest llibre és fruit del Laboratori de Tècnics Municipals d'Arts Visuals, una col·laboració entre la xarxa «Prototips en codi obert» de la Fundació Antoni Tàpies i el Programa d'Arts Visuals de l'Oficina de Difusió Artística, que es va desenvolupar entre els anys 2012 i 2013, amb l’objectiu d’incentivar la investigació, la professionalització i el treball en xarxa al voltant dels programes i les accions d'art contemporani en l'àmbit local entre els tècnics municipals d'arts visuals.

Roland Jackson | The Guardian

Recuperem l’article de l’especialista en política i educació científica Roland Jacksonm, publicat al periòdic britànic The Guardian, «12 things policy-makers and scientists should know about the public» (12 coses que els dissenyadors de polítiques i els científics haurien de saber sobre els públics),  un text que malgrat focalitzar la seva atenció al món de la ciència podria extrapolar-se a la gestió cultural.

L’article (en anglès) denuncia com la societat general por esdevenir fàcilment invisible per als dissenyadors de polítiques, ja que aquesta es pot veure com una barrera per a l’acceptació de nous corrents o decisions. 

Guillaume Pfister (coord.)| Arfuyen

Que la cultura no sigui un tema candent en els debats polítics no és un mal endèmic de casa nostra. Aquest llibre, una obra col·lectiva concebuda per joves estudiants de la prestigiosa universitat Sciences Po de Paris i coordinada pel professor G. Pfister, aborda la cultura com un element indispensable per fer front a la violència política, social i econòmica.
 

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

El Programa d’Assessorament Cultural del CERC de la Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Castellterçol el Pla d’Equipaments Culturals del municipi donant resposta a la petició feta des del consistori

L’objectiu d’aquest Pla és reordenar, racionalitzar i rendibilitzar els equipaments culturals de Castellterçol, pel que fa a possibles canvis d’ubicació dels usos, millores d’infraestructures, d’acció i gestió. A la vegada donar orientacions respecte a la programació per tal de reforçar els aspectes més febles i potenciar aquelles línies que siguin més significatives per acomplir els objectius culturals del municipi i incrementar la qualitat dels serveis culturals que ofereix al seus ciutadans.

Jacqueline Eidelman (dir) | Ministère de la culture

Un museu obert a un públic divers i a les generacions més joves, més col·laboratiu i acollidor serien els fonaments del museu de l’avenir que ha detectat el ministeri francès de cultura i que publica en un informe, elaborat amb el suport d’un equip composat per una vintena de personalitats del món dels museus (directors, conservadors, acadèmics i observadors estrangers), que té com a objectiu marcar les directrius en política i gestió museística de cara als propers decennis.

SPACE

Darrerament, en ciutats d’arreu del món com Londres, São Paulo, Nova York i Barcelona s’està intensificant la lluita contra la instrumentalització de l’art i la cultura, sobretot a través de la tecnologia, per regenerar espais urbans en benefici exclusiu del sector privat. Xarxes urbanes d’artistes, comunitats d’immigrants o estudiants es mobilitzen públicament per reclamar el dret a una ciutat per a tothom. «Artists in Tech Cities» és un estudi pilot sobre les intervencions que estan tenint lloc a Silicon Rondabout, Shoreditch i Here East, a l’est de Londres; àrees que han patit els intents, per part del Govern, de reorientar l’economia de base cap a una economia digital basada en clústers tecnològics, sobretot a partir de la iniciativa ‘East Technology City’ de 2010 i dels Jocs Olímpics de 2012.

El passat mes de març es va lliurar a l’Ajuntament de Manresa la Revisió i actualització del Pla d’Acció Cultural de Manresa, un projecte elaborat per la consultora Itd-Innovació Transferència Desenvolupament juntament amb els serveis tècnics del Programa d’Assessorament Cultural del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona. Es va iniciar el Febrer del 2016 i s’hi ha treballat al llarg d’un any.

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

El fantasma de la crisi encara és ben present en la cultura espanyola: en el període que abasta els anys de la «recuperació», hi ha hagut un retrocés de la despesa pública en cultura del 38% en els pressupostos de l’Estat, s’han fulminat 80.000 llocs de treball i la facturació ha disminuït 5.000 M d’euros però, a més, ha crescut la desigualtat de gènere en la creació, el consum i el mercat cultural paral·lelament a la quasi extinció de les mesures que donaven suport a les dones. Són dades de l’Informe sobre el Estado de la Cultura en España, elaborat per l’Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas, que enguany se centra en la igualtat i la diversitat, en el marc del 10è aniversari de la vigència de la Convenció de la UNESCO sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals (2005) i de la seva ratificació per part d’Espanya.