planificació

Jordi Fàbregas, Mariana Pfenniger, Àngel Mestres (ITD) | Consell Comarcal del Berguedà | Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona

El Consell Comarcal del Berguedà

Del total de set milions i mig d’habitants que viuen a Catalunya (2019),  la província de Barcelona en concentra pràcticament el 75% del total, sobretot a les comarques del litoral. Per contra, les comarques rurals de l’interior presenten una baixa densitat de població agreujada per un procés de desplaçament cap a les grans ciutats i àrees metropolitanes, constant des de l’inici de la Revolució Industrial, motivat, entre d’altres factors, per un major ventall de possibilitats en l’àmbit laboral, i l‘oferta formativa i de serveis bàsics.

Matthew Finch | The Conversation

Quin ha de ser el paper de les biblioteques del segle XXI? Quina relació han de tenir amb les noves tecnologies? Com poden esdevenir indispensables i aportar quelcom més al que, tothom qui tingui un ordinador amb accés a internet, pot fer des de casa? Sobre la reconfiguració i canvi de paradigma de les biblioteques se n’ha parlat i se’n segueix parlant molt.
 

Avui, coincidint amb el Dia de les Biblioteques, us presentem l’article «How public libraries can help prepare us for the future», que proposa relacionar el canvi de concepció de les biblioteques amb la l’anàlisi d’escenaris, un mètode de planificació estratègica que utilitzen organitzacions d’àmbits diversos per elaborar plans de futur a llarg termini. Sense anar més lluny, fa uns dies publicàvem a Interacció un post sobre un estudi que, seguint aquesta metodologia, contempla els diversos escenaris de futur del sector cultural i creatiu.
 

Trobem grans col·leccions i petites mostres temporals, hi ha museus locals amb voluntariat i museus nacionals amb externalitzacions, museografies i activitats innovadores per als públics. El museu engloba moltes realitats, el seu espectre és molt ampli i es va fer evident entre les més de 300 persones i els mesos d’intens debat a la plataforma del Fòrum dels museus.

Cultural Cities Enquiry | Core Cities UK

En el nostre món cada vegada més urbanitzat, les ciutats tenen un paper únic i innegable a l'hora de donar suport a la cultura. Les ciutats serveixen a poblacions ben diverses, són centres creatius vitals per a àrees metropolitanes o territorials més àmplies i ofereixen oportunitats per a les properes generacions d'artistes i creatives. El valor de la cultura a la nostra vida cívica és indiscutible. Una escena cultural vibrant i pròspera es reconeix com un actiu local cada vegada més important.

Łukasz Wróblewski | Logos

L’art versus l’empresa. En l’imaginari col·lectiu sembla que perviu aquesta dicotomia que, no cal donar-hi massa voltes, no acaba de ser vertadera. Potser l’origen de l’antítesi és aquella oposició tan típicament modernista que confrontava l’artista amb la societat analfabeta o “massa”. Un exemple prototípic: l’obra de teatre Un enemic del poble, de Henrik Ibsen o la versió catalana de la història, Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Si més no, sembla que hi ha certa resistència del món de l’art a deixar-se domar per les estructures empresarials (deixant de banda, és clar, tota la producció mainstream que converteix allò artístic en producte). De per què i com la cultura ha de fer servir la planificació estratègica i el màrqueting en parla Łukasz Wróblewski a “Culture Management: Strategy and Marketing Aspects”.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

Ara fa més de vint anys s’inaugurava oficialment el Teatre Nacional de Catalunya. L’onze de setembre de 1997 el president Jordi Pujol pujava el teló a una de les grans infraestructures culturals de finals dels anys noranta. El projecte va néixer envoltat d’una polèmica que no ha cessat. Des de llavors, l’equipament dissenyat per Ricard Bofill ha aspirat a ser el pal de paller del teatre català; això no obstant el sector sempre ha qüestionat la idoneïtat del projecte. A punt de tancar la temporada 2017-2018 el CoNCA presenta l’avaluació estratègica del teatre a fi de verificar-ne “la naturalesa dels processos i els resultats d'impacte en la societat”; d’aquesta manera una de les sales més grans de Catalunya se suma a la llista d’entitats avaluades, en la qual ja consten el Palau de la Música, el Gran Teatre del Liceu o la Filmoteca de Catalunya.

Frances Moore i Graham Henderson | Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica i Music Canada

La música sol ressonar amb més força entorn les aglomeracions urbanes. S’hi concentren més espais on poder crear i mostrar música, hi sorgeixen més bandes, s’hi celebren festivals, o simplement hi trobem més músics al carrer. Podríem dir que de ciutats musicals en trobem arreu del món, però hi ha unes premisses essencials segons l'IFPI, per considerar aquestes, com a ciutats musicals:

Gail Dexter Lord & Kate Markert | Rowman & Littlefield

Si necessiteu posar en marxa un pla estratègic d’un equipament cultural, aquest manual us donarà una guia de com fer-ho. Començant per les necessitats de posar-lo en marxa i passant per totes les fites importants fins arribar a l’avaluació. És molt interessant l’anàlisi de casos que incorpora, que ajuda a aterrar en la realitat i no adoptar l’òptica centrada només en la teoria.

Ali Hossaini i Ngaire Blankenberg | Rowman & Littlefield

Aquesta és una guia que conté la informació clau per a iniciar una planificació i desenvolupament de continguts digitals per als museus. Ens trobem, irremeiablement, en l’era digital i els equipaments culturals han de respondre a les necessitats d’aquest moment històric.