planificació

Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya acaba de presentar el Llibre blanc de l’audiovisual, una radiografia del sector audiovisual que té com objectiu aconseguir un desenvolupament del sistema català de comunicació, a través de propostes i línies de treball concretes, que el situï a nivells semblants a altres països europeus de dimensions similars a Catalunya.

Lluís Bonet, Héctor Schargorodsky | Bissap Consulting

Aquest llibre fa una mirada analítica i integral sobre la gestió d’equipaments escènics, des de l’òptica de l’economia de la cultura, la ciència política i la planificació estratègica, per proposar un model de gestió fàcilment adaptable a diverses realitats.

La col·laboració dels professors Bonet i Schargorodsky aporta elements interessants sobre la gestió de teatres, tant de la realitat europea, com de la llatinoamericana, partint de l’anàlisi comparada dels models existents i proposant estratègies d’intervenció aplicables a un ventall més ampli d’equipaments culturals. El contingut s’enriqueix amb les opinions, debats i diàlegs entre professionals referents d’ambdós costats de l’Atlàntic.

CoNCA

En la seva missió d’assessorar el Govern en política cultural, el CoNCA realitza avaluacions estratègiques dels grans equipaments culturals de Catalunya. En aquest cas, s’acaba de publicar el document corresponent al Gran Teatre del Liceu.

D’aquesta avaluació, que abasta les temporades entre 2012-2016, destaquem les recomanacions que fa l’equip del CoNCA en matèria d’estratègia de preus (s’aconsella una formulació de caràcter públic que potenciï l’accessibilitat), d’oferta pedagògica i immersió de públics en el llenguatge operístic, de la seva vessant més social (garantint la cohesió social a través del desenvolupament de polítiques específiques) o la funció pública del Liceu, que inclogui un suport a la creació i l’encabiment de propostes innovadores i artistes emergents.

Cees Langeveld | Shaker

Els nous temps demanen cada cop amb més insistència, a teatres, productors o companyies d’arts escèniques, una millora del seu rendiment financer per poder sostenir el seus projectes; procés en el qual, desenvolupar una política de preus idònia, és un dels aspectes fonamentals.

Aquest llibre està adreçat a professionals i estudiants que vulguin entendre més sobre aquesta matèria i prendre decisions a l’hora de fixar els preus conseqüentment en espectacles d’arts escèniques. Funciona com un senzill manual, que ens aporta idees per desenvolupar la política de preus en els nostres projectes. Cal disposar, però, d’un cert bagatge en economia i màrqueting per poder aprofitar allò que s’hi explica, perquè els continguts presentats no aprofundeixen molt en aquesta matèria.

Laura Bertran (coord.) | Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Cap a on ha d’anar el sistema públic bibliotecari? Un cop finalitzada la celebració de l’Any de les Biblioteques, que va commemorar durant el 2015 el centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya, és el moment de fer un balanç del que ha estat fins ara la trajectòria d’aquesta xarxa i de reflexionar sobre el seu futur.

Dave O'Brien, Peter Matthews (ed.) | Policy Press

En la nova era de postregeneració, «l’Estat sembla demanar a les comunitats locals que gestionin soles els conflictes urbans».[1] Aquesta és una de les conclusions que Dave O’Brien, investigador en polítiques culturals de Goldsmith, Universitat de Londres, presenta, juntament amb Peter Matthews, en un llibre que s’ha publicat enguany, i que critica la progressiva desresponsabilització de l’Administració quant a polítiques públiques de caire social.

Joaquim Rius Ulldemolins i Gil-Manuel Hernàndez (coord.) | Arxius de Ciències Socials Nº33 (desembre 2015). Universitat de València.

El propòsit d’aquest monogràfic és estudiar la gènesi i el desenvolupament dels anomenats "elefants blans" en política cultural, és a dir, les infraestructures que tenen un cost de manutenció més gran que els beneficis que aporten, aquelles grans construccions o esdeveniments que han centrat l’acció pública de la cultura en una llarga etapa des de finals dels noranta fins a finals dels dos mil i que, avui, són el símbol d’una època de malbaratament amb greus problemes de finançament i de gestió de continguts.

 Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

«El Pla Integral de la Música» es va presentar públicament al Mercat de Música Viva de Vic el passat 15 de setembre. Es tracta d'un document que parteix d'una anàlisi prèvia del sector, que detecta diverses problemàtiques i que ha permès extreure algunes de les conclusions a les quals s'ha arribat i  que són: el sector de la música és el més ric i complex de tots els sectors culturals en relació a la seva diversitat i, per tant, cal una millor vertebració; la constatació que cal clarificar aspectes fiscals, laborals i de drets de propietat intel·lectual; l'aposta per la formació com a element per dignificar la professió i obtenir més públic; la necessitat d'obtenir dades reals per valorar la seva magnitud i destinar-hi els recursos adequats; la necessitat que el sector s'expressi a través dels mitjans de comunicació; o la necessitat d'elaborar una mirada integral i transversal que revisi les polítiques públiques actuals.

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

El Programa d’Assessorament Cultural del CERC de la Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament d’Arenys de Munt el Pla d’Equipaments Culturals del municipi donant resposta a la petició feta des del consistori.

El Pla d’Equipaments Culturals d’Arenys de Munt és un document tècnic de reflexió i anàlisi amb una diagnosi sobre l’estat actual dels equipaments culturals del municipi i una estratègia de futur.