Interacció

Łukasz Wróblewski | Logos

L’art versus l’empresa. En l’imaginari col·lectiu sembla que perviu aquesta dicotomia que, no cal donar-hi massa voltes, no acaba de ser vertadera. Potser l’origen de l’antítesi és aquella oposició tan típicament modernista que confrontava l’artista amb la societat analfabeta o “massa”. Un exemple prototípic: l’obra de teatre Un enemic del poble, de Henrik Ibsen o la versió catalana de la història, Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Si més no, sembla que hi ha certa resistència del món de l’art a deixar-se domar per les estructures empresarials (deixant de banda, és clar, tota la producció mainstream que converteix allò artístic en producte). De per què i com la cultura ha de fer servir la planificació estratègica i el màrqueting en parla Łukasz Wróblewski a “Culture Management: Strategy and Marketing Aspects”.

Funcionar com una empresa per sobreviure. Aquesta és la premissa de la qual parteix el llibre. Per justificar l’afirmació, Wróblewski ens posa en context. El segle XXI és el que d’una manera més evident ha pressionat el sector cultural. La globalització, l’augment de la competitivitat, l’augment de les ofertes d’entreteniment, i el desplegament a la velocitat de la llum de les noves tecnologies són els grans reptes de les institucions culturals avui en dia. De la mateixa manera que les empreses han d’adaptar-se a les noves condicions del mercat i a les variacions en les demandes dels clients o consumidors, les institucions han de trobar la manera de transformar-se per no desaparèixer en el mercat. Ja ho deia Darwin: evolucionar o morir. L’autor de ‘Culture Management’ defensa que la manera és que les institucions  culturals extreguin tot el potencial del màrqueting i de la gestió estratègica. Així, l’objectiu central de l’estudi és “to present some strategic solutions and to model marketing strategies and other activities in the area of marketing that can be applied in the cultural sector” (p. 13).

L’Orquestra Filharmònica de Varsòvia és un dels exemples que apareixen al llibre. Imatge: Warsaw Philharmonic

A fi de ser una eina útil, la publicació té un enfocament eminentment pràctic i estructura els continguts de més abstractes a més concrets, de manera que ofereix nombrosos casos específics. Tal com afirma Wróblewski, amb el llibre pretén donar un cop de mà a les institucions culturals per tal de millorar la seva posició en el mercat, però també vol ajudar els estudiants de la matèria, les empreses que col·laboren amb institucions culturals i els artistes que promouen la seva obra pel seu compte. A més, vol omplir la manca de literatura especialitzada sobre màrqueting i gestió en l’àmbit cultural. Val a dir que Wróblewski és conscient, com comentàvem al principi, que les propostes com la seva generen certes reticències en el món de l’art. Ara bé, l’autor creu que cal mantenir equilibri entre l’especificitat del producte que ofereix el món de la cultura i l’adopció dels mecanismes de funcionament de les grans corporacions empresarials.

En definitiva, és lògic que un sector tan amenaçat com el de la cultura aixequi la destral de guerra quan se l’associa al funcionament empesarial. Si més no, Wróblewski demostra que hi ha certes eines que poden ser útils per sobreviure en un món mercantilitzat cada vegada més hostil. Ara bé, haurem d’estar atents per evitar que els mecanismes empresarials fagocitin la producció cultural i artística.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació.

Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris