diversitat cultural

  
Entrevista a Àngela Lorena Fuster 
  

Aprofitant la  celebració de l’Espai Claustre ‘Les dones i la cultura: història, conflicte, i canvi’, celebrat al CERC el passat 27 de gener, hem entrevistat Àngela Lorena Fuster, investigadora, professora universitària i referent de primer ordre en el camp dels estudis sobre el paper de la dona en la cultura i el pensament, amb especial atenció a autores com Hannah Arendt, Simone Weil, Iris Murdoch, Ágnes Heller, Luce Urigaray i Judith Butler.

Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.
  

  

Fingir raíces: la identidad barrial en la ciudad contemporánea

Autor: El Antropólogo Perplejo (Jose Mansilla, dr. en Antropología Social)

Data: 19 d’octubre de 2025

Font: Recuperat de https://antroperplejo.wordpress.com/2025/10/19/fingir-raices-la-identidad-barrial-en-la-ciudad-contemporanea/
  

Context

L’article analitza com la identitat barrial a les ciutats contemporànies —especialment a Barcelona— es construeix com una posada en escena: un relat col·lectiu que sovint és més representació que memòria viva. L’autor explora com aquesta identitat esdevé un recurs per a la gentrificació o per a la comercialització simbòlica dels espais urbans, posant en qüestió la idea d’autenticitat i els discursos de pertinença.

  
En temps d’incertesa i saturació, la cultura continua sent un espai on la complexitat no s’amaga, sinó que es pensa. Aquesta quinzena, les lectures ens interpel·len des de diversos angles: la responsabilitat de les institucions en contextos de guerra i desigualtat, la fragilitat dels models econòmics que sostenen la creació i la urgència de repensar la sostenibilitat cultural més enllà dels discursos verds. Entre les veus que qüestionen la instrumentalització de la cultura i les que reclamen una mirada més humana sobre la gestió, emergeix una idea comuna: la cultura no és només un sector, sinó una manera de respondre —ètica i col·lectivament— al món que vivim.
  
  

Ja n’hi ha prou d’excuses per parlar castellà

Diglòssies de mal pagador

Núria Cadenes, 8 d'octubre de 2025

L’article de Núria Cadenes critica la justificació recurrent que alguns creadors usen per emprar majoritàriament el castellà en les seves obres: la “veracitat” o el “realitat del carrer”. Aquestes excuses, diu l’autora, volen legitimar l’ús del castellà com una llengua que fa més creïbles escenes o personatges, especialment en produccions en català que contenen fragments o motius lingüístics en castellà.

Amb totes les veus, amb tot l’orgull

En un moment en què moltes veus s’utilitzen com a símbols, cal tornar a escoltar-les. No per representar-les, sinó per deixar-les parlar.

L’Orgull també és memòria, crítica i imaginació. A Catalunya, són moltes les persones que —des de la creació artística, la recerca o l’activisme— han contribuït a ampliar els límits del que entenem per cultura. Aquest article recull algunes d’aquestes veus: diverses, situades i desacomplexades. Algunes fa anys que fan camí; d’altres encenen ara els escenaris o les xarxes. Però totes són part d’una cultura viva i radicalment plural.

Setmana 25 de l’any i les tensions entre creació, tecnologia i memòria col·lectiva s’obren pas entre les lectures destacades. Hi ha una idea que ressona en molts dels textos que compartim aquesta setmana: la necessitat de recuperar espais per a una pràctica cultural més conscient, crítica i situada. Des del joc digital fins als museus, passant per la música, la intel·ligència artificial o el paisatge, les mirades que recollim qüestionen les lògiques de consum accelerat, els relats dominants i els silencis institucionals. I ens recorden, cadascuna a la seva manera, que crear i compartir cultura és alguna cosa més que programar activitats o gestionar equipaments: és decidir com volem viure junts, i què estem disposats a defensar en un món que sovint premia la rendibilitat per damunt del sentit.
  
  

Jugar no és consumir

Ser o consumir: sobre la manera en la que nos relacionamos con el videojuego 

Mario García, 17 de juny de 2025 

Aquest text qüestiona els hàbits de consum accelerat de videojocs, comparant-los amb el consum de menjar ràpid: immediat, superficial i sense impacte durador.

Aquesta setmana a #Compartim posem el focus en com la impostura, allò que semblava una excepció, s’ha instal·lat com una norma en la nostra societat, facilitada pel món digital i el màrqueting personal. Ens toca repensar com aquesta realitat impacta la confiança i l’autenticitat, també en l’àmbit cultural. Alhora, aprofundim en la cultura digital més enllà de la tecnologia i l’art, per entendre com transforma la nostra vida quotidiana i els processos socials. No hi falta el patrimoni en risc, amb el cas de Sixena, ni els debats europeus per trobar un equilibri entre innovació i protecció dels drets culturals. Un recull que interpel·la directament la gestió cultural municipal, perquè reflexionem i actuem des de la proximitat i la responsabilitat  
  .  
  
  

La impostura com a norma social

El porvenir de la impostura

Carlo Frabetti, 5 de juny de 2025

Carlo Frabetti reflexiona sobre com la impostura s’ha normalitzat en una societat dominada pel màrqueting personal i la superficialitat. A partir d’experiències personals, l’autor exposa com ha estat percebut com a expert en àmbits com la semiótica o el còmic, malgrat no tenir una formació específica,

#Compartim 21 arriba amb un recull de textos que, des de diferents punts de vista, posen la cultura al centre del debat social, polític i emocional. Parlem de resistència, salut mental, drets laborals, intel·ligència artificial, Europa, Palestina o fotografia analògica. Des de Romania fins al Raval, passant per Brussel·les i Vilassar, la cultura es mostra com a espai de crítica, d’imaginació i de cura. I, mentrestant, a casa nostra es publiquen plans de patrimoni, glossaris digitals, informes del sector i opinions que reclamen noves mirades. Què ens ha cridat l’atenció aquesta setmana? Aquí ho teniu.
  
  

 
Setmana 19 i el mapa cultural no s’atura: projectes arrelats al territori, museus valents que es transformen, debats oberts sobre accessibilitat, memòria i precarietat. A #Compartim ens fixem en les iniciatives que aposten per una cultura més justa, participativa i connectada amb la realitat social. Aquesta setmana, el dret a la cultura ressona fort, des del Pallars fins a Brussel·les.
 
  

Art per arrelar joves al Pallars

Rural Utòpica: "Els joves no tenen accés als drets culturals en els territoris de muntanya"

La Rural Utòpica és una associació nascuda al Pallars Sobirà per combatre l’aïllament cultural dels joves en territoris de muntanya. Les impulsores —Vanesa Freixa, Violeta Bofarull i Marta R. Peribáñez— denuncien que els adolescents no tenen garantit l’accés als drets culturals, especialment a l’art, que consideren essencial per al desenvolupament personal i comunitari.

 
Setmana 17 de l’any i Sant Jordi encara a l’aire! Entre roses, llibres i reflexions, la cultura no s’atura. A #compartim fem un nou recull d’articles que ens han cridat l’atenció: des de crides internacionals sobre IA i drets culturals fins a mirades artístiques sobre el llibre, passant per informes sobre finançament museístic o reflexions que qüestionen el paper de la cultura avui. Preparades i preparats per llegir, pensar i compartir?
 
  

Crida global sobre intel·ligència artificial i drets culturals

23 d'abril de 2025

La cultura i la creativitat en l’era de la IA: qui en marca els límits? La Relatora Especial de les Nacions Unides en l’àmbit dels drets culturals ha obert una crida a aportacions sobre l’impacte de la intel·ligència artificial —especialment la generativa— en la creativitat, l’autoria i la diversitat cultural.