Apunts

Friquisme amb orgull


  
Allò que sovint es considera “friki” —aficions, comunitats i passions no hegemòniques— forma part d’una cultura viva, diversa i significativa que construeix comunitats i contribucions simbòliques pròpies.
  

Ha arribat el divendres. Un altre divendres? No! És hora de treure la pols a les espases làser, anar de festa amb el millor cosplay

La tàctica de fer-se el verd per vendre més: quan la sostenibilitat es converteix en estratègia comercial


  
Una reflexió crítica sobre com algunes pràctiques de comunicació corporativa adopten estètica i llenguatge “verds” sense transformar estructuralment els seus models, i per què això importa en l’àmbit cultural i social.
  

Cartografia econòmica de la cultura en el món digital


  
Una mirada analítica que posa sobre la taula com es defineixen i es mapegen les dimensions econòmiques de la cultura digital per donar dades sòlides a la presa de decisions i a les polítiques culturals.
  

Quin impacte econòmic té la cultura en l’era digital? A l’entrada del passat 16 d’abril us parlàvem de la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa arran de la presentació de 'The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors

La revolució la llegirem (en una pantalla)


Acción Cultural Española (AC/E)
 

Digitalització és transformació. Si l’aparició de l’ordinador, la popularització dels PC i l’extensió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) va suposar una revolució, Internet ens condueix cap a la quarta revolució industrial. El nou paradigma es basa en el concepte de connectivitat total i produeix models de negoci a partir de les dades massives o Big Data. La història ens ha demostrat que els canvis econòmics tenen repercussions socials i culturals. Per això, per cinquè any consecutiu, Acción Cultural Española presenta l’Anuario AC/E de cultura digital 2018.

Cultura, creació i innovació: tres eixos que impulsen transformacions socials


  
Una reflexió sobre com la cultura no és només un espai d’expressió sinó un motor de creació i innovació que connecta persones, coneixement i pràctiques emergents per respondre als reptes contemporanis.
  

La crisi global de 2008 va ferir quasi bé de mort el sector cultural. Malgrat que els economistes diuen que ja l’hem superada, les conseqüències de les retallades en cultura i de l’augment de l’IVA han debilitat greument el sector; de fet, encara no se n’ha recuperat

Analitzar la qualitat artística: l’experiència noruega com a referent


  
Una reflexió sobre com Noruega ha abordat l’avaluació de la qualitat artística per fer-la coherent amb els valors culturals i socials i no només amb criteris tecnocràtics o de mercat.
  

Aquest document és el resultat d’un programa de recerca nascut al Consell de les Arts de Noruega que indaga sobre la noció de qualitat en el context artístic i cultural.

Crema virtual i falla immaterial: pensar rituals culturals més enllà de la materialitat


  
Una reflexió sobre com les pràctiques tradicionals —com la crema de falles— es transformen en entorns digitals i com això ens obliga a repensar el que entenem per ritual, comunitat i experiència cultural.
  

Col·laborativa, experimental, col·lectiva, perifèrica, universal, ubiqua, accessible, diversa, anònima, ecològica, participativa, generativa, oberta, dinàmica, pionera, innovadora, disruptiva, artificial, intel·ligent, tecnològica, autònoma, reactiva, comunicativa, proactiva, social, virtual i inclusiva. És tot els que pot ser i definir la Falla Immaterial.

El rescat de la creativitat a les "ciutats creatives"


Un dels títols que Oli Mould, professor de geografia humana a la Universitat de Londres, havia pensat per al seu darrer llibre, va ser 'Creative Cities: What they are and how not to be one' (‘Ciutats Creatives: Què són i com no ser-ne una’).Segons l’autor, les ciutats creatives són l’antítesi de la creativitat; s’ha segrestat aquest concepte i s’ha fet servir per estendre un discurs urbà capitalista que fomenta les desigualtats econòmiques, l’exclusió social i la desertització de la cultura.

Factories creatives i tecnoculturals: els equipaments culturals del futur?


  
Exploració crítica sobre com espais com factories creatives i tecnoculturals poden reconfigurar les formes tradicionals d’equipaments culturals en el marc de xarxes relacionals socials i de treball contemporànies.
  

En el context urbà del segle XXI, en què els mitjans dels fluxos d’informació i de les relacions socials i de treball són eminentment virtuals, quines oportunitats ofereixen els espais presencials per desenvolupar l’activitat artística i la creativitat?

El paradigma de l’artista-empresa en l’era de les indústries creatives

Xavier Greffe | Springer

L’artista sempre ha estat un emprenedor, en el sentit que executa projectes mitjançant els recursos disponibles al seu entorn, ha d’adaptar-se al mercat i també ha de posseir habilitats per gestionar la seva feina. Actualment, però, no és només l’emprenedor que vetlla pels seus interessos artístics i econòmics, sinó que l’artista ha esdevingut l’empresa mateixa. I ho és tant el famós Jeff Koons, amb un extens equip de persones al darrere, com una petita companyia de dansa amateur, a efectes de la globalització i la digitalització.