Destacats

Reconèixer l'exclusió per entendre la inclusió

Emily Dawson ens parla al seu article sobre l’equitat i l’exclusió en el context científic. Malgrat semblar que estigui allunyat del nostre àmbit de tractament, el cert és que mostra més paral·lelismes amb el món cultural del que pot semblar a simple vista. L’article ens aporta una visió molt interessant sobre el tractament de l’equitat, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats per l’accés al coneixement. És per aquest motiu que moltes de les reflexions que apareixen a l’article ens semblen interessants a tenir en compte ja que son igualment valides per l’àmbit cultural. Al cap i a la fi, el denominador comú que pot ser d'interès tant per l’àmbit científic com pel sector cultural és la millora i l’increment de la justícia social.

Els museus com a generadors de benestar | XXXII Jornada de la Xarxa de Museus Locals

Posar les persones al centre, atendre totes les necessitats, ser conscients de la diversitat d’interessos i, per tant, de públics. En definitiva, dirigir la reformulació que els museus catalans estan vivint actualment cap a la seva vessant més social; per reforçar-la i, tant o més important, donar-la a conèixer.
 

El salt cap a la innovació als museus: millor si el fem plegats


Els museus poden ser palanques pel desenvolupament local i socioeconòmic, i la innovació és crucial per assolir aquest propòsit. Així ho consideren Chuan Li i Sendy Ghirardi, autors de l’article 'The role of collaboration in innovation at cultural and creative organisations. The case of the museum',

La relació amb la comunitat i els agents culturals locals

amb Marta Ardiaca
Des d’on estem treballant les polítiques culturals i amb quina perspectiva ens les mirem? Aquesta és la pregunta que pretenia abordar el Repte 3 del Debat Interacció ’19, amb la intenció d’impulsar una mirada auto crítica dels regidors i tècnics de cultura respecte a la seva manera de treballar.

 

És el moment de posar les persones al centre i activar-les, com a agents actius de les polítiques culturals i de la resta. La legitimitat cultural no està només a les institucions sinó a tota la ciutat.

Per què són necessàries la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània | Inauguració Debat d’Interacció 2019

amb Judit Carrera, Pilar Vélez i Mireia Sallarès.

El Debat d’Interacció 2019 s’ha centrat en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals. Adreçat principalment als regidors i regidores de cultura, ha pretès posar sobre la taula nous horitzons per a les polítiques culturals, les quals han de saber adaptar-se als nous temps i detectar noves necessitats, discursos i maneres de fer.

Les indústries d’identitat en un món global


Quines son les relacions que s'estableixen entre cultura, identitat nacional i polítiques culturals? Fins a quin punt les indústries culturals promogudes pel govern fonamenten la identitat cultural de regions minoritàries? A través dels casos del Quebec, Escòcia i Catalunya es fa una anàlisi detallada de les seves polítiques culturals enfocades cap al fonament de la identitat nacional.

Les claus de la futurabilitat: possibilitat, potència i poder

Franco 'Bifo' Berardi | Caja Negra
 
Quantes vegades ens hem imaginat el futur? O, més ben dit... quantes vegades l’hem vist? Ja a finals del segle XIX els lectors de Jules Verne es van apropar de la mà de les seves novel·les a hipotètics futurs que en alguns àmbits no s’allunyàven gaire del que realment ha acabat succeint. Més tard va ser George Orwell qui ens va transportar a un futur distòpic on tot era sabut i vigilat pel Gran Germà. De les novel·les a les pel·lícules, i de les pel·lícules, a les sèries de televisió, on les actuals i premiades Black Mirror o The Handmaid’s Tale són tendència entre joves i grans.
 

Federar les polítiques culturals


Els sistemes federalistes poden suposar una oportunitat renovada per a les polítiques culturals. Aquest tipus de sistema organitzacionals en moltes ocasions suposa una oportunitat per tal de redistribuir d’una manera més equitativa els poders que conformen la creació de polítiques culturals. El federalisme, seguint totes les seves variants, conforma la creació de polítiques culturals emmirallant-se en aspectes com la identitat i la divisió de poders i les diferents maneres de com apropar-se a aquests grans temes a través de la cultura.

Educació i equitat en les polítiques culturals | La comunitat i els agents culturals locals

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials. El gènere, el territori o la classe social, entre d’altres, són factors que condicionen les nostres oportunitats per a l’accés, la pràctica i la presa de decisions en l’àmbit cultural. Fins a quin punt les relacions entre cultura i educació poden donar resposta a aquest repte?

Les polítiques culturals com a base per a un desenvolupament sostenible

Anita Kangas, Nancy Duxbury, Christiaan De Beukelaer | Routledge

Un dels reptes que es plantegen per les polítiques culturals és la de incloure-hi una perspectiva més sostenible, és a dir, entendre la sostenibilitat com a un aspecte transversal de totes les polítiques, també de les culturals. El llibre ‘Cultural policies for sustainable development’ mostra diverses aproximacions per tal de repensar les polítiques cultural i el desenvolupament sostenible. Ens planteja doncs revitalitzar els rols pels actors culturals (arts, llegat, activitats socioculturals…) a tots els nivells per tal de transformar les polítiques culturals. L’aspecte transversal i els objectius de desenvolupament sostenible es tracten a l’Agenda 21 de la Cultura, com ja vam poder llegir a Interacció en l'article: 'La cultura transversal en el desenvolupament sostenible'.