Destacats

Precarització del sector cultural i inequitats en la participació, reptes clau en l'era post-Covid

La pandèmia ha impactat amb més intensitat en els drets culturals de les persones amb menys recursos | La participació en la vida cultural suposa la possibilitat de trobar-se amb la diferència, possibilitat que ara es veu greument amenaçada | La reactivació del sector cultural no pot anar deslligada de la lluita contra les desigualtats en l'exercici dels drets culturals.
 

Per Nicolás Barbieri , investigador i professor en l'àmbit de les polítiques culturals i les desigualtats socials, 12 de març de 2021. Desè article del dossier «Canvi 20-21»

Cultural Creative Spaces & Cities (1/2): La cultura i el bé comú, bases de la renovació urbana

Cultural Creative Spaces & Cities

La cultura i el bé comú transformen els barris i les ciutats en espais més sostenibles, contribuint a millorar la vida de les comunitats. Aquest ha sigut l’àmbit d’estudi del projecte europeu Cultural Creative Spaces & Cities (CCSC) que cerca desenvolupar noves formes per a la cocreació de polítiques públiques entre els espais culturals i les administracions a les ciutats europees.

La difusió global del concepte de política cultural

El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”

Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?

Pel desmantellament de la indústria de les arts visuals

Daniel G. Andújar

Han perdut els museus les funcions per a les quals han estat creats? Les figures de l’artista i de la societat han quedat relegades a un segon pla? Quina instrumentalització es fa d’aquestes institucions per part de la política cultural? Quin paper juguen els processos artístics i socials del seu entorn? Què hi ha de les missions que fonamenten els museus? Cancel·lació d’activitats i projectes, baixada d’ingressos dels artistes i dels professionals de la cultura i, fins i tot, el tancament d’institucions museístiques. S’obre la capsa de Pandora dels museus.

Igualada farà un procés participatiu per elaborar la programació de la Capital de la Cultura Catalana 2022

ACN Barcelona | 23 febrer 2021
 

L'estudi Burzon*Comenge ha dissenyat un logotip que enllaça els conceptes d'història, ciutat viva i ciutadania. 

L'Ajuntament d'Igualada engegarà un procés participatiu per elaborar la programació d'actes específica per al projecte Igualada Capital de la Cultura Catalana 2022. El consistori ho ha anunciat aquest dimarts amb motiu de la presentació del logotip de l'esdeveniment, que ha estat elaborat per l'estudi igualadí Burzon*Comenge. El regidor de Promoció Cultural, Pere Camps, ha detallat que convidaran a totes les entitats i empreses culturals de la ciutat a presentar projectes, que acabaran sent votats "per tota la ciutadania". Pel que fa la imatge, es tracta d'un logotip format per tres elements que representen les lletres IGD (abreviatura d'Igualada) i que enllacen els conceptes història i patrimoni, ciutat viva i ciutadans ambaixadors.

Ciutats creatives per a un futur més sostenible i inclusiu

UNESCO Creative Cities Network (UCCN)

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO (UCCN, per les seves sigles en anglès) ha publicat una guia que inclou una visió general de les polítiques, estratègies i accions dutes a terme en matèria cultural per les 246 ciutats membre, de 80 països diferents, amb focus en el desenvolupament sostenible urbà.

Garraf Actua promou una xarxa de professionals de les arts escèniques


Aquest cens s'actualitzarà de manera continuada i es posarà a l'abast de totes les institucions, entitats i agents promotors d'esdeveniments.

     

NODE Garraf impulsa una proposta integradora a partir de les iniciatives que ja han plantejat diferents ajuntaments i entitats de la comarca. El denominador comú és el suport a l'activitat dels professionals i les empreses que tenen a veure amb les arts escèniques. Aquest és un dels sectors especialment afectat per les restriccions de la crisi sanitària. 

El pilar que falta. El lloc de la cultura en els ODS

Fa poc més de 5 anys de l’aprovació de l’Agenda 2030, i és ben sabut que cap dels tres grans pilars sobre els quals es sosté té a veure específicament amb la cultura, de la mateixa manera que els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) tampoc en fan cap referència explícita. L’informe «The Missing Pillar – Culture's Contribution to the UN Sustainable Development Goals», encarregat pel British Council i elaborat per Nordicity, destaca la importància de la cultura i pretén contribuir a la comprensió del vincle que té amb el desenvolupament sostenible.

La Regidoria de Cultura de Martorell crea un cens d’artistes locals


L’acció s’emmarca dins del nou Pla d’Acció Cultural de Martorell.
 

La Regidoria de Cultura, Patrimoni Històric i Museus de l’Ajuntament ha creat el Cens d’Artistes de Martorell. Per a fer-lo possible, fa una crida als artistes per a que s’inscriguin i s’identifiquin, a través del web del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell (PMSAPM). Aquest és un primer pas per a l’impuls de noves polítiques culturals.

Pla d'Acció Cultural de Prats de Lluçanès

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona

Prats de Lluçanès compta a partir d’ara amb el seu primer Pla d’Acció Cultural, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), juntament amb l’empresa especialitzada en estudis culturals Bissap. Aquest pla s’emmarca en la vocació d’assistència als municipis i acompanyament en l’àmbit de les polítiques culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

Amb una tendència demogràfica en descens i un envelliment notori de la població, l’Ajuntament de Prats de Lluçanès va valorar la necessitat de comptar amb un pla estratègic de cultura com a element de dinamització del municipi, impulsant un procés participatiu obert a la ciutadania entorn la realitat cultural i les línies de futur a seguir. A través d’aquesta metodologia participativa es van anar definint tot un seguit de propostes per tal d’incrementar i optimitzar les iniciatives existents i la previsió de nous escenaris, pràctiques i accions.