Destacats

Museo prosaico. Norma, praxis y precariedad


A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.

Ministeri de Cultura (i recentralització): Madrid capta el 94% dels fons per als museus


 Rius-Ulldemolins, J., Rubio Arostegui, J. A., Flor, V.
 

L’aparent descentralització de la política cultural a l’estat espanyol es topa amb la realitat dels números: la inversió cultural troba en Madrid la seva principal beneficiària, deixant de banda l’articulació amb altres autonomies i la cobertura de les necessitats culturals de les poblacions localitzades a la perifèria.

Whitebox: l’eina per planificar, executar i avaluar programes culturals


CDN - Cultural Development Network
 

Desenvolupar estratègies de planificació cultural amb un sistema d’avaluació que permeti obtenir resultats d’impacte comprensibles no és sempre una tasca fàcil. La Cultural Development Network (CDN) australiana ha dissenyat, amb la col·laboració dels governs locals i l’Australia Council for the Arts, una plataforma per simplificar i guiar els responsables de polítiques en aquest procés

RESHAPE: un experiment col·laboratiu per al canvi de paradigma en les arts


Reshape
 

Les veus que, darrerament, reclamen una transició cap a un ecosistema artístic alternatiu, més just i en consonància amb els diversos contextos socials locals, es multipliquen. RESHAPE, un projecte de recerca col·laborativa i desenvolupament, proposa instruments per avançar en aquesta línia i unificant iniciatives europees i del sud mediterrani.

Catalunya 2022: la cultura, clau per reactivar el país


Generalitat de Catalunya
 

La crisi sanitària ha evidenciat i agreujat una sèrie de problemes estructurals arreu del món i Catalunya no ha sigut una excepció. El Grup de Treball Catalunya 2022, creat a petició del Govern de la Generalitat i format per una trentena d’experts en diversos àmbits, ha treballat al llarg d’un any per elaborar una norantena de propostes adreçades a transformar el país.

Surfejant les onades: la cultura en una pandèmia que no s’acaba


La dita és clara: mai no diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat. Però com que això d’ensacar cereals potser ens queda una mica lluny, serà millor que a partir d’ara fem servir una versió actualitzada del refrany: mai no diguis immunitat fins que no estigui tothom vacunat. Ja vèiem la llum al final del túnel. Queien l’estat d’alarma i les mascaretes. Xifres d’infectats, corbes de contagi, índexs de creixement, quedaven ben enrere. Volíem plaça, muntanya i platja. Però l’onada que ha arribat (o potser ha estat un tsunami?) no venia del mar. I ja hi tornem a ser: restriccions, tocs de queda, confinaments. La pandèmia és el conte de mai no acabar. Estem encallats en un cicle infinit d’obertures i tancaments. I què passa amb la cultura?

Continuen les actuacions per possibilitar l’ús de Cal Puigjaner com a espai museístic i d’exposicions


Després de l'estiu és previst que comencin les obres d'adequació de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder començar el projecte de transformació de l'equipament en un museu i espai per exposicions. L'objectiu és poder ubicar una exposició etnològica de tot el territori del Montserratí.
 


El regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, Xavier Rota, ha avançat que s'està ultimant la contractació de l'empresa que ha de tirar endavant els treballs d'arranjament de la planta baixa de la casa pairal de Cal Puigjaner per poder dur a terme el projecte de museïtzació de l'espai

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals. A la bretxa digital i de gènere s’hi afegeix la bretxa cultural: l’agreujament de les profundes desigualtats en matèria de participació cultural i la precarietat dels treballadors de la cultura, en tots els sectors, fa que sigui urgent l’establiment d’un marc polític que asseguri les condicions per a desenvolupar la vida democràtica als entorns urbans fent atenció als reptes de participació, desigualtat i cohesió en l’àmbit cultural i assegurant l’autonomia crítica de les persones.

Maria Lladó, nova directora de l’àrea de creació de l’Institut Ramon Llull


La seva designació cobreix la vacant deixada per Francesc Serés que fa un parell de setmanes va ser nomenat nou director de l’IRL.
 

El consell de direcció de l’Institut Ramon Llull ha aprovat el nomenament de la gestora cultural Maria Lladó Ribot com a nova directora de l’àrea de creació de la institució. La seva designació cobreix la vacant deixada per Francesc Serés, qui va assumir el càrrec el desembre de 2018, i que fa un parell de setmanes va ser nomenat nou director de l’IRL.

El disseny i elaboració de projectes culturals


Treballar per projectes s’ha convertit en una necessitat en el món de la gestió cultural. Però com podem elaborar-los de manera coherent, sòlida i fonamentada? I, sobretot, què entenem per aquest concepte? El projecte ha de ser la manera a través de la qual podem ordenar i tenir clars els nostres objectius i estructurar totes i cadascuna de les accions que, en el camp cultural, es duran a terme en el nostre municipi.