Destacats

Quan la cultura és molt més que cultura


 

El 30 de setembre i l’1 d’octubre, Culturopolis tornarà a omplir Barcelona de debats, tallers i propostes artístiques que posen la cultura al centre dels drets humans. Un espai per escoltar, participar i sortir-ne amb noves preguntes i idees per transformar el nostre entorn

 
  

Culturopolis 2025: quan la cultura es juga els drets
  

El 30 de setembre i l’1 d’octubre, Barcelona tornarà a ser punt de trobada per a qui pensa, viu i defensa la cultura com un dret. El CCCB i el Pati Manning acolliran la segona edició de Culturopolis

Quan parlar de drets culturals no és suficient



Lectura crítica del Pla estatal des del món municipal
  

Quan l’Estat parla de drets culturals, el món local hauria d’escoltar-hi amb atenció —i també amb un cert escepticisme. El Plan de Derechos Culturales del Ministeri de Cultura es presenta com una proposta de fons: una eina compartida, transformadora i ambiciosa, que aspira a canviar el marc de les polítiques públiques. Però, llegit des del territori —des de l’escala que fa possibles aquests drets en la vida quotidiana—, cal preguntar-se: construeix realment una aliança entre governs, o només la insinua? 
  

Un marc estatal per als drets culturals


 
El Ministeri de Cultura presenta el primer Pla de Drets Culturals a escala estatal, amb accions fins al 2028
  
  

El passat 8 de juliol, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va presentar el primer Pla de Drets Culturals, un document estratègic que busca orientar les polítiques públiques cap al reconeixement i la garantia efectiva dels drets culturals de la ciutadania. El pla, que estarà vigent fins al 2028, articula una visió integral de la cultura com a dret fonamental i pretén actuar com a full de ruta per a totes les administracions públiques i agents implicats.

Marina Massaguer: ‘L’objectiu ha de ser que als territoris catalanoparlants el català esdevingui una llengua per a tothom'


Marina Massaguer té una llarga trajectòria, vinculada a diverses universitats, pel que fa a  la investigació lingüística. En l’actualitat és la nova directora de l’Àmbit de Formació i Foment del Consorci per a la Normalització Lingüística. El passat 29 de maig va impartir la sessió de l’Espai Claustre que duia per títol ‘Cultura i llengua: el català en la cruïlla del s. XXI. Implicacions en la cultura municipal’, en què abordà l’estret lligam entre la cultura municipal i la llengua. En un moment en què les regidores dedicades a la llengua comencen a ser una realitat, hem volgut conversar amb ella perquè ens expliqui com veu la situació del català i què es pot fer des de les regidories de cultura per revertir les dades sobre el seu ús.


Construir pau des del territori


  
Governança participativa, cultura de pau i el paper insubstituïble dels governs locals.
  

La cultura pot —i ha de— promoure la convivència, el respecte mutu i la resolució no violenta dels conflictes. I això no només a través dels missatges o la programació cultural, sinó des d’un plantejament de fons sobre quina mena de societat volem construir. Per això, tot i que la Declaració de Montevideo del 5è Fòrum Mundial de Ciutats i Territoris de Pau no és un document específic de política cultural, ens interpel·la de ple.

#Compartim Setmana 19


 
Setmana 19 i el mapa cultural no s’atura: projectes arrelats al territori, museus valents que es transformen, debats oberts sobre accessibilitat, memòria i precarietat. A #Compartim ens fixem en les iniciatives que aposten per una cultura més justa, participativa i connectada amb la realitat social. Aquesta setmana, el dret a la cultura ressona fort, des del Pallars fins a Brussel·les.
 
  

Art per arrelar joves al Pallars

Rural Utòpica: "Els joves no tenen accés als drets culturals en els territoris de muntanya"

Núria Mora, 6 de maig de 2025

La Rural Utòpica és una associació nascuda al Pallars Sobirà per combatre l’aïllament cultural dels joves en territoris de muntanya. Les impulsores —Vanesa Freixa, Violeta Bofarull i Marta R. Peribáñez— denuncien que els adolescents no tenen garantit l’accés als drets culturals, especialment a l’art, que consideren essencial per al desenvolupament personal i comunitari.

Cultura amb sentit: drets, cura i sostenibilitat en el pensament de Jordi Baltà


 
Com podem enfortir el reconeixement de la cultura com a política pública clau per a la sostenibilitat i la cura? En dos estudis recents, Jordi Baltà Portolés articula una mirada sòlida i complementària sobre el potencial transformador de la cultura. Una aportació valuosa per als municipis que treballen per polítiques culturals amb sentit i ambició.


 

Quan la cultura és un dret, no només una competència


 
L’Avantprojecte de llei de drets culturals obre la porta a replantejar com entenem les polítiques culturals a Catalunya.
 
   

Des de fa dècades, l’autogovern cultural català s’ha construït sobre la base de competències, infraestructures i suports al sector. Però... i si el debat real no fos només qui gestiona la cultura, sinó com es garanteix que tothom hi pugui participar en condicions d’equitat? L’article de Nicolás Barbieri ens convida a mirar les polítiques culturals amb unes altres ulleres: les dels drets culturals. Una mirada que no només qüestiona les lògiques predominants, sinó que planteja si estem preparats per fer un gir de fons.

Cultura i democràcia: La funció essencial dels espais culturals


L’informe "Culture Spaces & Democracy"(Amann, 2025) analitza com els espais culturals poden enfortir la democràcia i la participació ciutadana. Basat en el model de Creative FLIP, proposa mesures per garantir espais culturals inclusius i accessibles
 
 

En un moment de profunds canvis socials, econòmics i tecnològics, la democràcia a Europa i al món està sotmesa a una creixent pressió. La participació ciutadana, la llibertat d'expressió i els drets culturals es veuen afectats per la desinformació, la desigualtat i la reducció de l’espai cívic.

Davant aquest escenari, el projecte Creative FLIP analitza com la cultura pot esdevenir un element clau per enfortir la democràcia.

#Compartim. Setmana 12


És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!


 

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani.