Museus i desinformació: com construir confiança en temps de fake news
Els museus de proximitat tenen un paper clau per reforçar el pensament crític i la transparència en un context marcat per la postveritat. El VI Espai Confluències, organitzat per la Xarxa de Museus Locals, ens aporta reflexions i pistes per traduir aquest repte en accions municipals.
La relatoria
La relatoria, a càrrec de la periodista Maria Palau, recull les idees centrals de les intervencions de Marc Amorós, Simona Levi i Jorge Luis Marzo, així com les aportacions del debat amb el públic.
Marc Amorós (periodista)
-
Situa l’origen de l’“era daurada de la desinformació” amb el trumpisme i la pandèmia.
-
Les fake news són una indústria amb intencions econòmiques i ideològiques, que es difonen perquè són emocionals, fàcils de llegir i reforcen prejudicis.
-
Conseqüències: erosió de la confiança en institucions i ciència, polarització, deshumanització del contrari i fatiga informativa.
-
Adverteix que la IA farà créixer la desinformació i que el repte no és tant creure mentides concretes sinó perdre la confiança en la veritat mateixa.
Simona Levi (activista i estratega tecnopolítica)
-
La desinformació no és nova ni culpa d’Internet: és un negoci sostingut per governs, partits, mitjans i corporacions.
-
Defensa el principi “follow the money": rastrejar qui finança i monetitza la propaganda.
-
Proposa regular la indústria amb transparència i verificació obligatòria, no limitant la llibertat d’expressió.
-
Cal institucionalitzar la verificació de fonts i exigir traçabilitat a qualsevol actor que difongui informació pagada.
Jorge Luis Marzo (historiador de l’art)
-
Recorda que els museus històricament han estat “sistemes de verificació” però també han generat falsedats (relats nacionals, col·leccions d’origen colonial, discursos autoritaris).
-
Reivindica que els museus petits sovint funcionen com a espais de debat i pensament crític.
-
Defensa que els museus han de mantenir la complexitat i obrir-se a preguntes, no només donar respostes.
-
Els museus són útils quan combinen recerca, transparència i relació honesta amb el públic.
Debat i aportacions de la sala
-
Els museus locals tenen un paper clau: proximitat, confiança i capacitat pedagògica per fomentar pensament crític.
-
Es reclama més transparència institucional (finançament, personal, pressupostos).
-
Es destaca la necessitat de formats participatius i d’eines per entrenar en verificació.
-
Els museus poden ser plataformes d’accés a informació fiable i de construcció de criteri ciutadà.
De la relatoria se’n desprenen diverses orientacions útils per al treball dels museus locals i dels equipaments patrimonials de proximitat. A tall de síntesi, es poden destacar sis línies d’acció
1. Els museus locals com a espais de confiança
La proximitat amb la ciutadania dona als museus municipals un potencial privilegiat per generar pensament crític i contrarestar la desinformació.
2. Transparència i coherència institucional
Cal cuidar la relació de confiança amb els usuaris: la informació sobre col·leccions, pressupostos i gestió ha de ser clara i accessible.
3. Pedagogia de la verificació
Els museus poden ensenyar a contrastar, interpretar i contextualitzar informacions, amb metodologies aplicades a les exposicions i activitats.
4. Assumir la complexitat
En un context de respostes fàcils i polarització, els museus han d’obrir preguntes i mantenir la diversitat de veus, no reduir-se a discursos unívocs.
5. Veure la desinformació com a estructura de poder
Els municipis poden aprofitar els museus per fer visibles els interessos que hi ha darrere la propaganda, fomentant una mirada crítica sobre el poder i els relats dominants.
6. Museus com a llocs de recerca i interacció
Més enllà de custodiar objectes, els museus locals poden oferir experiències per viure, debatre i interpretar el patrimoni com a eina de ciutadania activa.
La relatoria completa recull amb detall les aportacions de Marc Amorós, Simona Levi i Jorge Luis Marzo, i ofereix un mosaic d’idees útil per entendre la desinformació i el paper dels museus en temps de postveritat. Llegir-la sencera és una oportunitat per aprofundir en un debat que va més enllà de l’àmbit patrimonial: és un repte democràtic i social que també es juga des dels museus de proximitat.
Llegiula relatoria completa :relatoriadiba_def_web-pdf
___________________________________________________________________
