dades massives

Jenée Iyer | Carnegie Mellon University

Les dades ho demostren: a les smart cities les competències pròpies de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, com el pensament creatiu i les habilitats comunicatives, són cada cop més importants. A més, s’estima quela saturació informativa generada amb el big data suposa pèrdues de 900 bilions de dòlars per any, i es necessita l’art públic més que mai per assegurar l’habitabilitat urbana, i també per contrarestar l’impacte negatiu que té en el valor de marca d’una ciutat l’estandardització que comporta la tecnologia.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Deia Kepler que el moviment celeste és una cançó composta per a ser percebuda per l’intel·lecte, no per l’oïda. Si visqués avui dia, quedaria meravellat pel projecte de l’artista Brian Foo: «Music Eclipticalis», el més semblant a escoltar la banda sonora de l’univers a través dels algoritmes d’Internet.

_BIG BANG DATA és una exposició sobre la datificació del món comissariada per José Luis de Vicente i Olga Subirós, sota la direcció d’activitats de ZZZINC. El CCCB Lab oferirà fins a la seva inauguració, al maig del 2014, una finestra al procés de producció, a través d’una sèrie d’articles a càrrec dels comissaris que anticiparan les principals línies del contingut.

La producció de dades en volums massius és un dels fets fonamentals del nostre temps. Mentre que al llarg dels darrers quinze anys el cost d’emmagatzemar informació digital queia en picat, el nombre de dispositius i sensors que capten, produeixen i transmeten dades s’ha multiplicat exponencialment. Cada dia es generen 2,5 trilions de bits, i només el 2009 es van produir tantes dades com en tota la història de la humanitat fins aquell punt. L’explosió de dades creix de manera desenfrenada, sense que ningú en pugui veure el final.

Atelier BNP Paribas ׀ Forum d’Avignon

Estudi de l’Atelier BNP Paribas pel Forum d’Avignon que té per objectiu analitzar de quina manera el Big Data o conjunt de macro dades que genera l’actual societat digital influeix en les indústries de la cultura. Els autors de l’informe aporten una definició del  concepte Big Data, n’expliquen els orígens i evolució del fenomen, així com les oportunitats, riscos i nous paradigmes que obre per a la gestió de la cultura i les indústries culturals. L’estudi assenyala també quines són les tendències de futur en aquest àmbit i clou amb un exercici de prospectiva sobre com s’ha de posicionar el sector cultural en aquesta nova realitat. Els autors afirmen que les Smart cities seran l’ecosistema ideal per al desenvolupament dels dispositius del Big Data aplicats a l’economia de serveis a la cultura.

Ernst & Young ׀ Forum d’Avignon

Estudi elaborat per Ernst & Young per al Forum d’Avignon on s’analitza el nou mercat de dades personals i comportaments culturals generat per l’anomenat Big Data o conjunt de macrodades que genera l’actual societat digital. L’estudi recull dades dels mitjans de comunicació més importants del món i de grans companyies de l’oci i l’entreteniment i inclou entrevistes a alguns dels seus executius. Amb tota aquesta informació, més les anàlisis pròpies elaborades pels autors, l’informe reflexiona sobre com trobar un equilibri adient entre privacitat, creixement i innovació. 

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Us presentem aquest informe, molt interessant, on es planteja com ha d’abordar la cultura els canvis introduïts per les tecnologies digitals. L’informe, elaborat per la consultoria Kurt Salmon per al Forum d’Avignon recomana la implementació d’urgent d’una sèrie de mesures per part dels poders públics perquè les indústries culturals i creatives puguin continuar el seu desenvolupament econòmic i creatiu.

“L'enfocament actual per l'ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector en els seu conjunt està perdent l’oportunitat de treure el màxim profit tant en termes financers com operacionals que es podrien derivar d'una millor utilització de les dades. A més a més, millorant aquest ús, permetria comprendre millor i possiblement augmentar l'impacte cultural i social de la despesa pública”. Aquest tipus de diagnòstic es podria considerar un dels “llocs més comuns” de la gestió cultural. Però en aquest cas, sembla que el diagnòstic va acompanyat d’una clara oportunitat de millora. Aquesta oportunitat vindria segons l’autor de la introducció de la metodologia de “big data” que ja s’ha emprat amb èxit rotund en altres sectors.