sostenibilitat

Carol A. Scott | Ashgate   Rachel Madan | Museumsetc

Us presentem dos llibres que aporten reflexions teòriques i consells pràctics per implementar els conceptes de valor públic i de sostenibilitat en la gestió integral dels museus: «Museums and public value. Creating sustainable futures» editat per Carol A. Scott i  «Sustainable museums. Strategies for the 21st century», de Rachel Madan, fundadora de la consultora Geener Museums, que ha treballat amb criteris de sostenibilitat als principals museus anglosaxos. Per a Madan moltes organitzacions i professionals contemplen la sostenibilitat de manera estàtica i això ha impedit que s’hagi incorporat en els nostres valors socials amb més contundència.

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.

ECOGESA  | Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat

En el decurs de la jornada "Sostenibilitat en equipaments culturals", que es va celebrar el 14 de novembre passat, es va presentar la guia que descriu de manera detallada tot el que un equipament cultural ha de tenir en compte per implantar i certificar el seu sistema de gestió ambiental així com els principals beneficis que una organització pot assolir.

 Francois Mairesse | La Documentation française

François Mairesse aborda en aquesta obra la problemàtica del finançament dels museus i es pregunta com gestionar-los de manera eficaç i, a la vegada, garantir-ne la seva especificitat com a institució cultural. L’autor reconeix que la relació entre museus i l’economia no és gens fàcil però admet que tots dos àmbits estan obligats a conviure ja que les organitzacions museístiques necessiten recursos materials per sobreviure. Mairesse explora les tres principals fonts de finançament dels museus: la pública, la privada i les donacions. Alerta dels riscos dels dos primers models, afirma que el primer pot provocar en els museus una forta dependència dels recursos públics i el segon pot suposar una mercantilització de la cultura. Per tant, aposta per un model híbrid que inclogui una tercera via, les donacions, que garanteixi i respecti la missió dels museus i la seva autonomia.

Ann Nicholls, Manuela Pereira, Margherita Sani | Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali

Us presentem l'informe  de tendències en els museus del segle XXI elaborat pel LEM (Learning Museum) Working Group on s’identifiquen les principals tendències emergents que han caracteritzat l’evolució de la gestió de museus. S'hi inclouen set assaigs que analitzen un ampli ventall de qüestions com l’accessibilitat, la sostenibilitat, el desenvolupament de col·leccions, les adquisicions, les noves tecnologies, l’aprenentatge al llarg de la vida, la programació, la participació, etc.

Ma. Victoria Sánchez Belando, Joaquim Rius Ulldemolins, Matías I. Zarlenga  l  Revista Crítica de Ciências Sociais, 99,  2012, p. 31-50.

La cultura se ha convertido en uno de los elementos decisivos en el desarrollo económico, social y de la identidad de las ciudades. En este sentido, las políticas culturales han efectuado un giro local y emprendedor, lo que se ha descrito como la ciudad creativa. No obstante, de forma creciente han aparecido voces que propugnan nuevos paradigmas en el que la cultura contribuya a un desarrollo más sostenible. En este contexto, Barcelona ha desarrollado un modelo de política cultural que se ha presentado como una síntesis equilibrada del modelo de ciudad creativa y ciudad sostenible. En este sentido, el gobierno local ha liderando el movimiento de ciudades a favor de una política cultural sostenible y participativa. No obstante, algunas medidas de la política cultural en la planificación de los equipamientos culturales, la participación cultural o la generación de grandes eventos nos indican que la estrategia implementada se enfrenta con grandes contradicciones y limitaciones en cuanto a la participación de la comunidad artística y la comunidad local.

Al web de Jordi Pascual podeu trobar un seguit d'idees i reflexions sorgides de la seva participació a la taula rodona dedicada a Sostenibilitat i Cultura de les darreres Jornades Interacció. Trobareu el video amb la gravació completa de la sessió aquí. 

A "Tots som Hamlet", Pascual fa un repàs del concepte sostenibilitat, de la seva relació amb la cultura i del seu espai en el debat del desenvolupament, de les competències culturals i de la cultura com a quart pilar de la sostenibilitat. També incorpora al debat  un element complementari: el dels drets culturals. 

Marianna Elmi, Filippo Giordano i Denita Cepiku | PUBLIC

Aquesta recerca és el primer intent d'aplicar la teoria de les xarxes als llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (World Heritage sites, WHS). Té implicacions pràctiques i teòriques, perquè contribueix a entendre els determinants que afecten l'acompliment a la xarxa i avaluen la viabilitat d'utilitzar l'anàlisi comparativa qualitativa (qualitative comparative analysis, QCA) (Ragin, 1987) com a mètode de recerca. Els WHS de la UNESCO són nominats sobre la base de la Convenció de Protecció del Patrimoni Mundial (1972) amb la finalitat de protegir el patrimoni cultural i natural a escala mundial. Fins al dia d'avui, hi ha inscr its 962 llocs de 157 estats membres a la Llista del Patrimoni de la Humanitat (745 culturals, 188 naturals i 29 combinats). Itàlia és el país que en té més, amb 47 llocs, seguida d'Espanya (44) i de la Xina (43).

Les empreses i organitzacions de tot tipus comencen a adonar-se del valor de les intervencions artístiques més enllà de la imatge de marca i de la comunicació, així com  del paper que poden jugar els artistes i creadors en el desenvolupament de nous mètodes i processos de treball, en el foment de la creativitat i la motivació dels treballadors, en la gestió del canvi i en la millora de l’entorn laboral. Aquesta és una de les principals conclusions d’un dels dos informes finals del projecte europeu Creative Clash, que des de 2009 treballa per promoure el concepte d’intervenció artística dins les organitzacions i desplegar el seu potencial com a vehicle de desenvolupament i innovació.

Es tracta de dos diagnòstics que analitzen, d’una banda, els productors d’intervencions artístiques a Europa, els tipus d’intervencions que desenvolupen i les organitzacions on intervenen i, de l’altra, els ajuts existents i com millorar-los.

A continuació trobareu la gravació del debat que va tenir lloc a la Sala Teatre del CCCB en el marc de les Jornades Interacció, el passat 10 de maig a les 12h.

La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats

Amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pasqual, Mercedes Giovinazzo i Jordi Oliveras. Modera Rita Marzoa.