sostenibilitat

Comissió europea

Según un nuevo informe de la Comisión Europea, las organizaciones encargadas del patrimonio cultural deberían aprovechar las oportunidades que brindan las políticas y los programas de financiación de la Unión Europea para hacer frente a los retos a los que se enfrenta el sector. El documento estratégico, titulado «Hacia un enfoque integrado del patrimonio cultural de Europa», afirma que el sector se encuentra en una «encrucijada» entre unos presupuestos públicos reducidos, un descenso de la participación en actividades culturales tradicionales y una diversificación de los públicos potenciales a causa de la urbanización, la globalización y el cambio tecnológico. Pero también pone de manifiesto las oportunidades para que los Estados miembros y los organismos cooperen más allá de sus fronteras para garantizar que el patrimonio cultural contribuya en mayor medida a un crecimiento y una creación de empleo sostenibles.

François Mairesse ׀ Ariel Arte y patrimonio

Fa uns mesos es va publicar «Le Musée hybride» i ara ens plau presentar-vos la traducció al castellà d’aquesta obra que aporta múltiples idees i propostes de gestió per repensar el museu tradicional i garantir la seva especificitat institucional davant la crisi econòmica actual, la fallida dels estats protectors, la mundialització de la cultura i les exigències comercials dels mercats. L’autor aborda la problemàtica del finançament dels museus i aposta per una via que combini les tres modalitats de finançament (públic, privat i donacions).

Alex Fischer ׀ St Andrews Film Studies

Llibre que vol ajudar als organitzadors de festivals de cinema a prendre consciència del context actual tan complex, contradictori i sovint advers que envolta l’organització d’aquests esdeveniments. S’hi aporten reflexions teòriques i experiències pràctiques que tracten de demostrar la necessitat d’examinar aquests festivals més enllà d’ells mateixos per entendre millor les complexitats que els envolten i ajudar-los a detectar aquells elements que poden fer que el festival sigui un èxit o un fracàs.

Antoni Laporte Roselló, Joaquina Bobes González | Trea

Manual que explica els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de posar en marxa i gestionar la botiga d’un museu. L’objectiu és que aquesta gestió es realitzi amb els mateixos paràmetres d’excel·lència que la resta de serveis que ofereix el museu.

Segons els autors, tradicionalment, la majoria de museus han estat de titularitat pública i això els ha garantit un finançament per desenvolupar els seus programes i complir els seus objectius. Així, en termes de màrqueting, des de els seus orígens, els museus han estat orientats al producte i el seu caràcter comercial, quan ha existit, ha estat anecdòtic i sovint objecte de polèmica i refús. En els últims anys, però, el panorama ha canviat. Han proliferat museus nous – fet que ha incrementat la competència dins el sector – i s’ha produït una disminució progressiva dels recursos públics – la qual cosa ha tret a la llum les debilitats dels museus respecte a la seva sostenibilitat econòmica.

Biljana Mickov, James Doyle (eds.) ׀ Ashgate-Gower-Lund Humphries

Obra que presenta experiències i projectes que promouen la vitalitat cultural com a eix fonamental en el desenvolupament sostenible de ciutats i regions europees. Els autors reivindiquen la necessitat d’una inversió substancial prèvia en recerca i planificació estratègica per assolir l’èxit d’aquests programes i estratègies. En tots els casos s’apunta a una transformació del model de governança del sector cultural més horitzontal i que combina creativitat, identitat i diversitat cultural amb un increment de la participació de la ciutadania en la vida cultural amb l’objectiu de promoure un desenvolupament cultural harmonitzat i millorar la democràcia.

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Comissió Europea. Direcció General de Desenvolupament i Cooperació EuropeAid (DEVCO)

Informe que identifica i analitza una selecció de 30 projectes recolzats per la Unió Europea a través dels seus instruments de cooperació. L’objectiu és il·lustrar com aquests projectes de cooperació que impliquen a agents, sectors i continguts cultural poden contribuir de manera significativa a les línies actuals de desenvolupament establertes per la Unió Europea.

ADE teatro ׀ Asociación de Directores de Escena de España

Inclou el monogràfic titulat ‘Frente a la cultura como mercancía. Contra la privatización de la cultura’ que obre amb l’article ‘Defender la cultura y sus circunstancias’ de Juan Antonio Hormigón on afirma que ara paguem les conseqüències de no haver disposat d’una veritable política cultural estatal. Diu que ens hem pensat que l'augment de pressupostos, posar pegats i atorgar algun caprici era construir alguna cosa en cultura però que, en realitat, només s’ha aixecat un edifici de taulons sense ciment. Hormigón  considera que no existeix un veritable teixit cultural i que no hi ha res a defensar, pensa que cal lluitar per dissenyar una política teatral i instaurar-la de manera urgent.

Observatorio cultural ׀ Cimera Mundial de les Arts i la Cultura

Inclou quatre articles de reflexió sobre els nous models de desenvolupament cultural elaborats per Néstor García-Canclini, Nancy Duxbury, Fernando Carrión i Paulina Soto. Aquests textos van servir de base per al debat i la reflexió en la 6a Cimera Mundial de les Arts i la Cultura que es va celebrar a Santiago durant el mes de gener de 2014. L’objectiu dels autors és, d’una banda, orientar els debats per tal de situar la cultura com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible i, de l’altra, conscienciar que cal adaptar-se a la nova realitat i modificar i qüestionar les bases, els patrons, els llenguatges i els tipus de relacions que han sustentat modes de treball i principis ja superats.

Angelique Trachana |  Urban, Núm. 05 (2013)

Resumen : Los términos ‘ciudad sensible’ aluden a una óptica diferente de enfrentarse al análisis, el entendimiento y la configuración del espacio urbano. En el artículo se pretende estudiar los factores que provocan este cambio en la percepción de lo urbano con consecuencias directas en la forma de actuar sobre el espacio urbano. Dichos factores tienen que ver, por un lado, con ciertas manifestaciones del arte, por otro, con los estudios sociológicos y urbanísticos que se mueven hacia el terreno de la antropología, la etnología y la ecología y, fundamentalmente, con la incidencia de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en la generación de redes sociales y una ciudadanía proactiva. La última parte del artículo está dedicada a los tipos emergentes de espacios informales, los usos alternativos del espacio público y la participación ciudadana.