polítiques públiques

Jacqueline Eidelman (dir) | Ministère de la culture

Un museu obert a un públic divers i a les generacions més joves, més col·laboratiu i acollidor serien els fonaments del museu de l’avenir que ha detectat el ministeri francès de cultura i que publica en un informe, elaborat amb el suport d’un equip composat per una vintena de personalitats del món dels museus (directors, conservadors, acadèmics i observadors estrangers), que té com a objectiu marcar les directrius en política i gestió museística de cara als propers decennis.

SPACE

Darrerament, en ciutats d’arreu del món com Londres, São Paulo, Nova York i Barcelona s’està intensificant la lluita contra la instrumentalització de l’art i la cultura, sobretot a través de la tecnologia, per regenerar espais urbans en benefici exclusiu del sector privat. Xarxes urbanes d’artistes, comunitats d’immigrants o estudiants es mobilitzen públicament per reclamar el dret a una ciutat per a tothom. «Artists in Tech Cities» és un estudi pilot sobre les intervencions que estan tenint lloc a Silicon Rondabout, Shoreditch i Here East, a l’est de Londres; àrees que han patit els intents, per part del Govern, de reorientar l’economia de base cap a una economia digital basada en clústers tecnològics, sobretot a partir de la iniciativa ‘East Technology City’ de 2010 i dels Jocs Olímpics de 2012.

El passat mes de març es va lliurar a l’Ajuntament de Manresa la Revisió i actualització del Pla d’Acció Cultural de Manresa, un projecte elaborat per la consultora Itd-Innovació Transferència Desenvolupament juntament amb els serveis tècnics del Programa d’Assessorament Cultural del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona. Es va iniciar el Febrer del 2016 i s’hi ha treballat al llarg d’un any.

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

El fantasma de la crisi encara és ben present en la cultura espanyola: en el període que abasta els anys de la «recuperació», hi ha hagut un retrocés de la despesa pública en cultura del 38% en els pressupostos de l’Estat, s’han fulminat 80.000 llocs de treball i la facturació ha disminuït 5.000 M d’euros però, a més, ha crescut la desigualtat de gènere en la creació, el consum i el mercat cultural paral·lelament a la quasi extinció de les mesures que donaven suport a les dones. Són dades de l’Informe sobre el Estado de la Cultura en España, elaborat per l’Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas, que enguany se centra en la igualtat i la diversitat, en el marc del 10è aniversari de la vigència de la Convenció de la UNESCO sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals (2005) i de la seva ratificació per part d’Espanya.

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)| Diputació de Barcelona

A sol·licitud de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, el Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC) ha coordinat l'elaboració d'un Pla d’Acció Cultural (PAC) per al municipi a través de l'encàrrec a Bissap, consultoria especialitzada en planificació estratègica en l'àmbit de la cultura, segons decret de 18 de març del 2016.

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

El Museo del Prado ha elaborat el «Plan de Actuación 2017-2020», un document de planificació que aborda el programa commemoratiu de tres anys de durada del Bicentenari del Museu, que serà el 19 de novembre de 2019, i que destaca per la transformació del seu model de gestió, l’ampliació i rehabilitació arquitectònica de l’espai mitjançant la incorporació del Salón de Reinos al campus, i la projecció exterior de les seves activitats, després d’una etapa sense creixement com a «consecuencia de la coyuntura económica y las políticas de austeridad del periodo 2013-2016».

Philip Schlesinger, Melanie Selfe, Ealasaid Munro | Palgrave Macmillan

En els darrers temps estem sentint a parlar molt d’economia creativa. Les bases del sector empresarial s’han reorganitzat sobre aquest paradigma. Però, quin és el posicionament de les polítiques culturals públiques respecte aquesta tendència global? «Curators of cultural enterprise: A critical analysis of a creative business intermediary» ofereix una perspectiva privilegiada per entendre el discurs institucional que ha adoptat Escòcia per fer front als reptes i les oportunitats que s’esdevenen. Un discurs que, com diuen els mateixos autors, es pot interpretar fàcilment en altres contextos locals.

A propòsit de la conferència de Srećko Horvat al CCCB

Fa uns dies vaig assistir a la conferència que Srećko Horvat (1983), el filòsof croat deixeble de Slavoj Žižek,[1] va oferir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en el marc del debat sobre el projecte europeu, que actualment viu un dels moments més crítics. L’acte, part del cicle ‘Vella Europa, noves utopies’, va ser multitudinari. De fet, Horvat ha estat un dels pensadors convidats més mediàtics i ha concedit diverses entrevistes als mitjans en les darreres setmanes.

En aquesta intervenció al CCCB, però, malgrat l’aparent posicionament de les polítiques de la Unió Europea, les quals defensen la cultura com un dels pilars per reconstruir la identitat d’Europa i per al seu desenvolupament sostenible, no va fer referència de manera explícita a la cultura. Davant aquest fet, proposo una petita reflexió per dilucidar quin és el paper del sector cultural en els debats de l’actualitat sobre aquesta qüestió, després de fer un repàs del que va ser la conferència del croat.

Als ajuntaments de la demarcació de Barcelona, els recursos destinats a la cultura van ser dels que més es van reduir durant els anys de crisi econòmica, amb una davallada un 50% superior a la mitjana. Es podria afirmar que la cultura va patir una doble retallada: en termes absoluts, per la reducció general dels recursos disponibles, i en termes relatius, en relació al conjunt de la despesa dels municipis.

BOP Consulting i Graham Devlin Associates | Arts Council England

L’Arts Council England mostra l’estat de la producció i els públics del teatre a Anglaterra, en un informe de final de 2016 que inclou una anàlisi de dades provinents de diverses agències, consultes a stakeholders i una revisió bibliogràfica que cobreix els darrers deu anys. El resultat és una instantània que evidencia grans retallades de fons públics, les quals han causat forts desequilibris regionals, han fet disminuir els ingressos de les companyies mitjanes i petites i han compromès l’aposta per la innovació i la qualitat de les produccions.