polítiques públiques

Mireia Mora | Crític

Fa escassament dues setmanes, Barcelona en Comú (BeC) va traslladar a les seves bases la decisió de trencar o continuar amb el pacte de govern establert amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) el maig de 2016. El resultat, tot i favorable a trencar l’acord, va ser ajustat. Van participar-hi un total de 3800 persones (el que suposa el 40% del registre de BeC), de les quals el 54% van optar per la ruptura.

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el artículo “Las políticas culturales en Galicia“, una mirada panorámica a 35 años de acción pública en la materia. Este pequeño ensayo acaba de ser publicado en el nº 215 de Revista Grial.

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

Sembla ser que el consum de cultura ha crescut a Espanya, això si, hauríem de poder mirar amb lupa aquest titular que ens presenten per veure ben bé de quina cultura ens parlen les xifres de creixement. Ahir es va publicar l’anuari d’estadístiques culturals elaborat per la Subdirección General de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, del qual se’n poden extreure múltiples conclusions.

Magdalena Pasikowska-Schnass - Directorate-General for Parliamentary Research Services | European Parliament

Facilitar l’accessibilitat a la cultura, és un dels reptes més grans per les administracions públiques d’àmbit europeu, sobretot trobar els mètodes efectius que facilitin l’acostament i la dinamització cultural en diferents contextos i casuístiques. En aquest sentit, l’educació és la clau per facilitar l’interès cultural que obri les portes dels ciutadanas a tot tipus de manifestacions i propostes a través de les eines al seu abast.

Aquestes notes no són més que unes reflexions en veu alta preparades per encàrrec del Seminari de Cultura convocat per la Fundació Irla, presidida per Joan Manuel Tresserras, el 20 i 29 de juny de 2017

El cant glosat i el rap, són formes de cultura popular equiparables? Els conflictes entre la gestió dels usos tradicionals de muntanya en el marc dels espais naturals protegits, són de l’àmbit de la cultura popular? Podem entendre l’associacionisme com a instrument de l’acció cultural que, amb independència de la forma com s’articuli,  dóna veu a col·lectius diversos que participen en una cultura que no pot ser unívoca? A les portes de la XII legislatura em sembla pertinent obrir un debat sobre el marc legal i reglamentari en el qual es desenvolupen les polítiques públiques en matèria de cultura i defefinir nous escenaris participatius en la gestió pública de la cultura repensant els rols que corresponen a polítics, tècnics i ciutadania.

En la presentació de l’Informe de l’Estat de la Cultura i de les Arts 05_2017 es destaquen coneguts reptes de les polítiques culturals. El text sorgeix arran d’un procés de reflexió col·lectiva realitzat mitjançat set taules de treball formades per 236 agents culturals, entre artistes i creadors, associacions, responsables d’equipaments nacionals i altres de territoris. La gran absència dels públics i/o usuaris comença aquí.

Els líders institucionals de la cultura de Catalunya, en aquest esforç per arribar a consensos, han debatut sobre 8 aspectes que són els considerats pedres angulars del sistema cultural: centralitat de la cultura, suport públic, dignitat laboral, educació i cultura, difusió cultural, territori i equipaments públics nacionals.

Terrícoles: Xavier Marcé «A vegades es confon cultura amb política cultural»

Entrevistes a habitants de la terra de tots colors que tenen molt a dir. Tania Adam conversa amb l'economista i gestor cultural Xavier Marcé.
 

Jordi Borja, Fernando Carrión y Marcelo Corti (ed.) | UOC

“La urbanització extensiva i especulativa és la dissolució de la ciutat i de la ciutadania”, aquesta frase ubicada a la introducció escrita per Jordi Borja i Fernando Carrión, és una afirmació demolidora que dona sentit al context que descriu el llibre. Es tracta d’una visió global però crítica del món urbà d’Amèrica Llatina i Europa, al marge de l’Agenda Urbana de Nacions Unides que com ressalten els autors s’ha allunyat de l’ètica i el context actuals. Les polítiques públiques d’urbanisme han girat sovint al voltant de la competitivitat, però, com s’inclou la voluntat de les majories socials en la planificació urbana?

Un dels títols que Oli Mould, professor de geografia humana a la Universitat de Londres, havia pensat per al seu darrer llibre, va ser 'Creative Cities: What they are and how not to be one' (‘Ciutats Creatives: Què són i com no ser-ne una’).Segons l’autor, les ciutats creatives són l’antítesi de la creativitat; s’ha segrestat aquest concepte i s’ha fet servir per estendre un discurs urbà capitalista que fomenta les desigualtats econòmiques, l’exclusió social i la desertització de la cultura.

Yann Nicolas i Olivier Gergaud | Ministère de la culture et de la Communication

Per tal de posar en valor les polítiques culturals, cal legitimar l’acció pública, sobretot tenint en compte el context de retallades que afecta especialment al sector. Avaluar les conseqüències d’unes polítiques culturals concretes ens aportarà millor coneixement de la realitat per tal de millorar les accions futures. En aquest compendi de projectes i mètodes que s’exposen com a exemples, podem trobar eines que ens ajudin a avaluar i posar de relleu les mancances i necessitats d’unes polítiques ajustades al context socio-econòmic, tenint en compte la repercussió que tenen les seves accions tant a nivell econòmic com social.