Barcelona

La paradiplomàcia cultural de Barcelona

Mariano Martín Zamorano i Arturo Rodríguez MoratóInternational Journal of Cultural Policy, Vol. 21, No 5, 2015 p. 554-576

Aquest article analitza les condicions per al sorgiment i institucionalització de la paradiplomàcia cultural de la ciutat de Barcelona, les condicions que van propiciar la seva institucionalització i els seus efectes en la política cultural local.

A través d’una lectura temporal i intergovernamental es contextualitza l’aparició de la paradiplomàcia cultural a Barcelona a partir dels anys 80 (com estratègia de l’Ajuntament de la ciutat per atreure capitals i promoure el desenvolupament local); el seu establiment i consolidació en l’època dels Jocs Olímpics (i la posterior creació de l'ICUB); i els efectes de la creació de la marca Barcelona de finals dels anys 90 fins l’actualitat i les condicions polítiques específiques que la sustenten.

#Interacció15 i els manters

Si m’erro ja em corregireu, però afirmaria que la darrera edició d’Interacció ha tingut molt més impacte mediàtic que totes les anteriors. I en van 15! Però resulta que la presència en cartells anteriors de ministres, consellers, autoritats acadèmiques i professionals de primer nivell i alguna que altra “celebrity” no va cridar tant l’atenció com la presència de l’actual comissionada de cultura (o cultures) de l’ICUB. I és que just l’endemà de la presentació de Berta Sureda, el mitjà “comtal” per excel·lència ens va regalar tot una “segona” del seu director ridiculitzant una vegada més les posicions de BCN en Comú. Ves per on, tan parlar a Intearcció de la instrumentalització de les polítiques culturals i se’ns despengen a La Vanguàrdia amb una instrumentalització amb tota regla d’Interacció. I és que per rajar de la Colau, tant se val una de manters o de solsticis com una de debats sobre cultura...

Contra la Cooltura. Art i política a Catalunya

Joan M. Minguet i Batllori | Edicions Els Llums

Amb el paper de l’art i la cultura a la Catalunya actual com eix vertebrador, aquest llibre recull tots les textos i articles escrits per l’autor, en diversos mitjans, entre juny de 2013 i gener de 2015 i recollits aquí en dos grans punts: 'la banalització de la cultura' i 'Art i política a Catalunya'.

Tot i que molts dels textos són accessibles a la xarxa, aglutinats tots ells en aquest mateix volum volen convidar a la reflexió, de prestar atenció en els indicadors simptomàtics d’una banalització creixent de la cultura; de pèrdua de protagonisme real de l’art en pro d’uns personatges mediàtics sorgits de la indústria de l’entreteniment i del funcionariat de la política.

Els Elefants Blancs culturals: el cas de les ciutats de Barcelona i València

Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí,  Francisco Torres | European Planning Studies (2015)

Per què, en ple segle XXI, dues grans ciutats com Barcelona i València han acabat generant 'elefants blancs' (culturals) i quina és l’arrel d'aquest fenomen?

Amb aquesta pregunta inicial com a base, l’article analitza les estratègies de ciutat seguides per Barcelona i València on, tot i que la cultura és l’element central de les seves polítiques de desenvolupament local, han acabat generant dues grans infraestructures-esdeveniment com el Fòrum Universal de les Cultures (Barcelona) i la Ciutat de les Arts i les Ciències (València); dos 'elefants blancs' que requereixen grans inversions o despeses de manteniment i sense cap mena de valor públic.

El lugar de la cultura

Judit Carrera | El País (Ed. Catalunya), 22 juny 2015

El cambio en el gobierno de Barcelona es un momento idóneo para preguntarse por el papel de la cultura en la ciudad. La incertidumbre sobre el rol de la cultura en el nuevo organigrama municipal ha suscitado preocupación en un sector que teme ser relegado en la lista de prioridades del nuevo gobierno local. Más allá de la forma concreta de organizar la política cultural, el vacío de la transición actual ofrece un buen escenario para exigir ambición y cartografiar los temas de fondo del debate cultural en la ciudad.

Tuit de la setmana

Cartament suggeridor que un debat sobre la política cultural a Barcelona es faci en una biblioteca pública.

Tuit de la setmana

Bones notícies del Dia Internacional de la Dansa 2015. Avui s'ha posat en marxa la nova La Caldera Barcelona. Enhorabona! La dansa avui balla bé!

Las Políticas culturales de proximidad en el Paradigma de la ciudad creativa: los centros cívicos en Barcelona

Maria Victoria Sánchez Belando | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 125-152

Resumen: Desde fines de los años`80 las ciudades experimentan un giro “creativista”. El concepto de creatividad, aparece como una fuerza configuradora de las políticas económicas, sociales, culturales y urbanísticas en el contexto del post-fordismo. En Barcelona, el paradigma de la ciudad creativa influyó profundamente al denominado “Modelo Barcelona”. La difusión del paradigma en el contexto europeo y su relación con el giro neoliberal de las ciudades desde los años `80 ha sido extensamente analizada, sin embargo el impacto de esta orientación en las políticas culturales de proximidad, consideradas como el resultado de la interacción entre gobierno local y actores sociales, es un terreno por explorar.

El retorno de los artistas al distrito creativo 22@Barcelona

Daniel Paül i AgustíCuadernos Geográficos. Vol. 53, Núm. 2 (2014), p. 87-102

Resumen |  Los cambios en la industria generalizados durante la segunda mitad del siglo XX fueron especial­mente visibles en algunas áreas, como el Poblenou de Barcelona. En el año 2000 el Ayuntamiento de Barcelona impulsó un gran proyecto de transformación de este antiguo barrio industrial. Un proyecto urbanístico, económico y social que aspiraba a crear un nuevo distrito de la innovación. Tras unos inicios en los que se sucedían las grandes inversiones inmobiliarias, la crisis económi­ca ralentizó algunos de los proyectos inicialmente previstos y anuló otros. Esta nueva situación impulsó una reflexión sobre las transformaciones emprendidas e hizo posible que algunos colec­tivos, como por ejemplo los artistas, se integrasen mejor en el proyecto. En este sentido, el caso del Poblenou de Barcelona se contrapone en cierta medida a las tendencias habituales en otras ciudades, donde los artistas son atraídos en las fases iniciales de la transformación y expulsados en las etapas más avanzadas. Esta expulsión de artistas también se dio en el Poblenou. La novedad en Barcelona reside en el retorno de los artistas al barrio a partir del año 2008, coincidiendo con la crisis inmobiliaria. Este retorno supone un cambio respecto a los procesos tradicionalmente descritos de expulsión de artistas. 

Tuit de la setmana

Santos M. Mateos

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris