Barcelona

Ivan Miró | Icaria

Institut de Cultura de Barcelona

Les ciutats han accelerat el seu canvi constant, un canvi en sentits diversos, que arriba justament quan el món ha frenat en sec. Com serà la ciutat en un futur proper? Es dibuixen tensions entre models culturals i especialment econòmics, que aquests dos documents ja posen de manifest abans de la pandèmia.

Capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comuns versus altres formes de fer cultura. El malson de la ciutat capitalista versus el somni de la ciutat comuna i cooperativa. Cultura precària versus cultura transformadora. Smart cities versus ciutats cooperatives. Dos llibres que contraposen les incongruents realitats presents, en aquest  cas a la capital catalana, en relació a la gestió cultural i al model de ciutat: Ciutats cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana i Cultura cooperativa a Barcelona. Guia pràctica per al cooperativisme cultural.

Recentment s’han presentant els resultats de l’enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona, que té per objectiu principal conèixer les necessitats, el grau i tipus de participació i les inquietuds culturals de la ciutat.

Les tres grans preguntes que aborda l’enquesta són:
 

• Com és la participació cultural a Barcelona i quins són els principals factors que expliquen les seves desigualtats?

• Quines necessitats culturals es poden detectar entre la població?

• Quina és la valoració que fa la població sobre la participació en la vida cultural de la ciutat?

Joaquim Rius-Ulldemolins | Universitat de València

Des de les ciutats estat italianes i les seves catedrals i palaus de refinada arquitectura fins a les megalòpolis d’Orient Pròxim i els gratacels i museus bandera, les arts han conformat un element d’identitat i atracció per a les urbs i projecten les aspiracions i la manera de viure dels seus habitants".

Segons Rius-Ulldemolins, autor de «Cultura, gobernanza local y desarrollo urbano» la relació entre ciutat i cultura és una relació històrica, present des de l’època del Renaixement, i va directament lligada al desenvolupament dels museus, teatres i òperes.

El món està en hores molt baixes: s’acaben els recursos, s’acaba l’aigua i l’aire respirable; s’extingeixen les espècies i els ecosistemes. Fa uns dies vaig llegir  a l’ARA que per tercera vegada s’havien trobat plàstics a la fosa de les Mariannes. Aquests plàstics no són una anècdota sinó que ens revelen la magnitud de la marea d’escombraries que avança pels oceans. Sumem-hi l’escalfament de la Terra pels efectes dels gasos hivernacle.

El primer capítol de la nova temporada de Territori Contemporani, visita la Fundació Taller Josep Llorens Artigas a Gallifa (Vallès Occidental). Aquesta fundació privada té per objectiu enriquir l'artista en la tècnica de la ceràmica i al ceramista en el coneixement de l'art.

Coneixem també a Frederic Amat, un pintor de mirada polièdrica i poètica que desafia qualsevol categorització, tant física com mental, quan crea una obra.