Barcelona

El seu projecte té una "mirada trencadora" sobre la institució, que aspira a convertir en laboratori.
 

El Departament de Cultura ha nomenat Enric Puig Punyet com a director del Centre d’Arts Santa Mònica durant els propers quatre anys. Puig ha estat escollit tant per la seva trajectòria com per la qualitat de la seva proposta de direcció del centre, que defineix un model i unes línies estratègiques que han de convertir l’Arts Santa Mònica en un centre de referència per a les arts contemporànies.

ACN Barcelona | 21 gener 2021
 

Hi ha temps fins al 17 de febrer per presentar els projectes.

L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) obre per primera vegada a concurs públic la direcció artística de La Capella, que Oriol Gual va dirigir des de 1990 fins a la seva jubilació, el mes de maig passat. L’espai expositiu es troba en el conjunt monumental de l’Hospital de la Santa Creu i de la Casa de la Convalescència, i és un referent per a la creació d’art emergent a través del programa Barcelona Producció, que des del 2006 ha incentivat la producció en l’àmbit de les pràctiques artístiques contemporànies i ha promogut la participació d’artistes, comissaris, crítics, investigadors i altres professionals centrats en l’art i la cultura contemporània. 

El politòleg Joan Subirats (Barcelona, 1951) va assumir fa tres anys les responsabilitats de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. En aquells primers moments, s’excusava dient que la cultura no era la seva especialitat però que entomava el repte amb la voluntat de “fer política”. Tres anys després, diu que és el que ha fet. En aquesta entrevista, repassem la situació cultural, sotragada per la crisi de la pandèmia, però no només.

Reflexions i converses #desdecasa sobre l’impacte de la covid-19 en la digitalització de la societat.

“I si...? Cicle de converses #desdecasa” era un espai virtual de reflexió per repensar i reformular conjuntament els escenaris digitals, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barcelona Institute of Technology for the Habitat.

La pandèmia de la Covid-19 ha generat un escenari d’incertesa excepcional d’escala global. Ens trobem en un nou escenari on la tecnologia ha esdevingut l’aliat principal, ja que reforça el sentit de col·lectivitat i permet comunicacions ràpides i eficients. D’altra banda, posa en evidència el paper clau que té la transformació digital en les nostres societats contemporànies.

En aquest sentit, s’estan despertant consciències cíviques col·lectives més sensibles cap al medi ambient, més crítiques cap al nostre estil de vida, més conscients sobre com la tecnologia influeix en la relació amb les persones, i s’està posant en evidència la necessitat de canvi de model de consum no només de recursos, sinó també de temps i de relacions.

Fer-se preguntes és el primer pas per aconseguir respostes. Tradicionalment, les enquestes han estat el mètode per antonomàsia per interpel·lar a la ciutadania, escoltar-la i mirar d’entendre-la tant en l’àmbit cultural com en molts altres sectors. Però, amb això n’hi ha prou? En aquest canvi d’època que estem vivint, marcat per la digitalització i el Big Data, les enquestes segueixen tenint sentit?

La sessió ‘Mesurar la participació cultural? Com i per a què’, organitzada per l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona de l’ICUB i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC), va reflexionar sobre la importància de les enquestes de participació cultural i els àmbits en què es poden utilitzar els resultats mitjançant la presentació de l’Enquesta de Participació i necessitats culturals de Barcelona (ICUB) i de l’Enquesta de participació i hàbits culturals (CERC). A banda de les intervencions dels respectius equips, també va comptar amb les de Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat) i Antonio Ariño (catedràtic de Sociologia a la Universitat de València).