impacte

Guia per avaluar l’impacte de la cultura en la salut i el benestar


Norma Daykin i Tim Joss | Public Health England 
 

El nombre de projectes que cerquen millorar les condicions físiques i mentals de les persones a través de l’art i la cultura és cada vegada més gran. No obstant això, el potencial de l’escriptura, la lectura, la música, la dansa o les arts visuals i escèniques per contribuir al benestar social necessita un marc d’avaluació estandarditzat que evidenciï l’impacte, l’efectivitat i el cost de les intervencions, i que faciliti un correcte assessorament i una comparació sistemàtica entre els diversos programes, independentment de la seva complexitat i abast. Aquest és l’objectiu d'aquesta guia publicada pel  Public Health England 

Museum participation: new directions for audience collaboration

K. McSweeney, J. Kavanagh (ed.) | MuseumsEtc

Tot i ser un tema que desperta l’interès de bona part dels gestors i autors d’estudis en matèria de museus, el compromís d’aquests d’incloure dinàmiques de participació dels visitants, resta encara molt superficial.

El darrer llibre publicat per l’editorial MuseumsEtc, especialitzada en gestió de museus, aborda de nou com afrontar la participació en aquests equipaments, però amb la intenció d’anar més enllà i suggerir accions com compartir la presa de decisions, l’autoritat i el poder amb els públics, desdibuixant les fronteres d’acció entre els usuaris i els professionals.

Apunts sobre cultura i bones pràctiques

Compromiso Empresarial | Fundación Compromiso y Transparencia

Open data, impactes i beneficis, transparència... són aspectes essencials de la gestió cultural actual. Pilar Gonzalo, membre del Departament de Comunicació del Museu Reina Sofía de Madrid i directora del ‘Foro de Cultura y Buenas Prácticas’, a més de membre de la comunitat Interacció des del 2014, reflexiona sobre aquestes i altres qüestions d’interès a la revista «Compromiso empresarial», dirigida per Esther Barrio, que des del 2005 impulsa l’intercanvi de bones pràctiques entre el sector social i l’empresa.

Kult-ur. Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació

Revista Kult-ur | Universitat Jaume I

Aprofitem l’aparició de la darrera edició de la revista Kult-ur per presentar-vos aquesta publicació multidisciplinària que aplega estudis i assajos científics relacionats amb els àmbits de la cultura, l’educació i el desenvolupament local, i que promou l’intercanvi de reflexions i plantejaments en aquestes matèries.

El darrer número de Kult-ur presenta el monogràfic  «Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació», que se centra en la complexa relació dels sistemes educatius amb l’àmbit urbà de les ciutats. Els articles seleccionats parlen del diàleg entre la participació, l’experiència dels individus i la transformació social, així com de les problemàtiques derivades d’aquestes conjuncions.

EconomistsTalkArt.org. Els economistes parlen de cultura

El blog EconomistsTalkArt.org és una iniciativa per difondre l’anàlisi de polítiques de recerca cultural en clau econòmica, que va començar el novembre de 2015. Els fundadors i editors són investigadors experts en economia de la cultura d’arreu del món, i es dirigeixen a tècnics de cultura, assessories, institucions de patrimoni cultural, universitats, empreses, periodistes culturals i estudiants de gestió cultural per posar en relleu la importància de la innovació i la divulgació de les metodologies de recerca cultural.

Sondage sur les impacts sociaux des organismes de danse au Canada

Conseil des Arts du Canada

Es tracta d’un exhaustiu estudi sobre l’impacte social de les entitats de la dansa al Canadà, que pretén aportar nous coneixements en aquest àmbit artístic i una comprensió profunda de les repercussions que té en el benestar físic, afectiu i psicològic dels individus i de les comunitats.

Més enllà de tractar-se d’un informe molt complet sobre l’impacte de la dansa, ens aporta eines imprescindibles per a tot aquell professional interessat en desenvolupar estudis sobre l’impacte social, oferint una profunda descripció dels objectius i la metodologia emprada, així com les referències utilitzades per al desenvolupament d’aquest estudi.

Exploring the social impacts of events

Greg Richards; Marisa P. de Brito; Linda Wilks | Routledge

Els nous temps demanen sovint que més enllà de l’impacte econòmic, els esdeveniments culturals justifiquin un impacte social en el territori per rebre suport financer, social i organitzatiu. Aquest llibre reuneix una sèrie d’estudis empírics en l’àmbit dels esdeveniments i analitza les seves dimensions política, econòmica, territorial i social, centrant-se particularment en el paper que hi juguen en el desenvolupament del capital social i la participació de les comunitats locals. A través d’experiències de diversa índole que han tingut lloc a Europa, Sudàfrica i Austràlia, s’avalua mitjançant una metodologia qualitativa, la seva contribució a la cohesió social, la intensificació de les relacions socials i la identitat local.

Aproximación a la relación de la cultura y la pobreza

Observatorio Vasco de la Cultura 

La cultura és un agent transformador decisiu en la superació o la reproducció de les desigualtats socials, les quals sovint es fonamenten en determinants estructurals arrelats a un territori. L’informe elaborat per l’Observatorio Vasco de la Cultura posa de manifest aquest fet, fent una aproximació teòrica i aportant dades sobre el conjunt de l’Estat espanyol i la comunitat autònoma d’Euskadi.

Tuit de la setmana

Los cambios culturales llevan a cambios políticos.El estudio de los impactos ayuda a hacerlo desde dentro @AdrianaPartal @sugalarreta

Història i videojocs

Juan Francisco JiménezÍñigo MuguetaGerardo Fabián (coords.) | Universitat de Múrcia

Publicació que recull deu estudis sobre l’impacte dels videojocs i els mitjans d’oci digital en el coneixement històric. Les investigacions analitzen, entre d’altres qüestions, el fenomen de la història com a producte de consum; el perfil del fan, la narrativa transmèdia o la cocreació en el sector dels videojocs; com els usuaris d’aquests jocs interactius es converteixen en receptors de primer nivell de continguts històrics múltiples i complexos; com reflecteixen alguns videojocs determinats aspectes del món actual, o la importància de les aplicacions digitals com a eines d’ensenyament i aprenentatge.