impacte

Lisbeth Lindeborg, Lars Lindkvist (eds.) ׀ Routledge

Llibre que aporta reflexions teòriques i experiències pràctiques al voltant del paper de la cultura en el desenvolupament regional en el context dels països escandinaus. Els autors, la majoria acadèmics d’universitats escandinaves, aborden qüestions relatives a quins han estat els efectes i impactes, tant positius com negatius, d’algunes inversions regionals i locals en matèria de cultura, fins a quin punt han estimulat el desenvolupament i creixement i de quina manera han propiciat processos innovadors i canvis notoris en les comunitats. L’objectiu principal del llibre és identificar com alguns llocs han aconseguit variar el seu rumb i quins mecanismes i estratègies han emprat per modificar vells patrons i aplicar-ne de nous. Els autors assenyalen que tot i que no es poden calcar ni reproduir de manera exacta experiències reeixides d’un lloc concret a un altre, sí que hi ha alguns elements i patrons comuns que sí es poden extrapolar.

Ramón Macía Bobes | Diario La Ley, Nº 8060, Sección Doctrina, 11 Abr. 2013

Resumen: En este artículo, tras examinar la jurisprudencia del TJUE, se llega a la conclusión que el Museo desempeña una actividad prestacional que puede conceptuarse como de servicio de interés general no económico. Esta última categoría se encontraría englobada dentro del concepto servicio de interés general que resulta ser más amplio que el tradicional de servicio público.

Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic  

L'estudi d'impacte econòmic de CANET ROCK*014 l'ha elaborat l’Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, que disposa d'un programa de suport als ajuntaments, el Mentor Territori, que té com a finalitat l'assistència tècnica per al desenvolupament de projectes destinats a la promoció econòmica i l'ocupació. En el cas concret del Canet Rock i el seu impacte econòmic, es va encarregar a l'empresa GESOP, que va fer dues enquestes durant el festival. Una entre els 27.000 visitants que van acostar-se al municipi amb motiu de la celebració del Canet Rock i una altra entre els comerciants de Canet. De la primera es van fer gairebé un miler d'entrevistes. De la segona mig centenar.

Cornelia Bruell | Institut per a les Relacions Culturals Internacionals (Ifa)

Publicació creada en el marc del programa de recerca de l’Institut de Relacions Culturals Internacionals alemany que proporciona una visió panoràmica dels principals canvis en el suport cultural europeu. El document debat sobre les posicions del Consell i del Parlament Europeu davant el nou programa Europa Creativa de la Comissió Europea per al marc financer 2014-2020. Així mateix, s’hi recullen les principals crítiques expressades pels diferents agents interessats (públic, societat civil i Parlament Europeu). Els aspectes més controvertits han estat, entre d’altres, el caràcter massa econòmic del nou programa, que posa l’èmfasi en els aspectes competitius, d’ocupació i desenvolupament estratègic de les audiències.

John D. Carnwath, Alan S. Brown ׀ Arts Council England, WolfBrown

Informe que revisa la bibliografia existent sobre el valor i els impactes de les experiències i pràctiques artístiques culturals. L’estudi es centra en la recerca acadèmica i en documents polítics i estratègics publicats al llarg dels darrers vint anys. Proporciona una panoràmica dels coneixements, marcs teòrics i aproximacions metodològiques emprats per investigar com les experiències artístiques influeixen en les persones. També s’hi fa referència al valor i a la qualitat des de la perspectiva de les organitzacions i es pregunta com són les organitzacions que aconsegueixen que la gent tingui experiències impactants i com pot avaluar la qualitat de les organitzacions culturals.

SOY CÁMARA. El programa del CCCB (36)

Aquest capítol s’articula a partir de les jornades de debat sobre «El sentit de la cultura» celebrades al CCCB i reflexiona sobre la rellevància social de la cultura i la seva relació amb la política. «Cultura» és un concepte amb múltiples definicions, difícil d’abastar en la seva complexitat. Per contestar la pregunta del títol, es traça un recorregut des de la concepció de la cultura com a repertori d’eines per relacionar-nos amb el món fins a la dimensió política de la cultura com a espai de conflicte i instrument de canvi social, passant pel problema de la mercantilització de la cultura en la societat de consum i la doble funció de la cultura com a experiència individual i bé comú.

El programa entrevista Marina Garcés, filòsofa; Mara Dierssen, neurobiòloga i cantant; Frederic Amat, artista visual, i Eloy Fernández Porta, escriptor. Recupera, a més, aportacions de Pierre Bourdieu, Pier Paolo Pasolini, Georges Bataille, Fritz Lang, Jean-Luc Godard, Nuccio Ordine i Alfredo Jaar.

Mercat de Música Viva de Vic

El Mercat de Música Viva de Vic-MVLab torna a ser objecte d’un estudi de la part de la Universitat Oberta de Catalunya amb l’objectiu de mesurar la incidència econòmica que aquest esdeveniment té en la indústria musical. L’estudi, a més de donar xifres sobre l’impacte del Mercat del 2012, ha avaluat també la qualitat de la passada edició (25è aniversari) i l’ús i el valor adquirits per les Xarxes Socials i les plataformes d’Internet en aquest dos últims anys.

Claire Donovan  | Department for Culture, Media & Sport

This paper summarises attempts to develop a more holistic approach to measuring cultural value, embracing both economic and non-economic factors. Two workshops are summarised that were run with cultural sector stakeholders, a blog written by the author of the report, and desk research. It suggests the sector is more accepting of the need for economic measures than is commonly believed, but noneconomic ones are needed. The report recommends Department of Culture, Media and Sport (DCMS) set up an online resource providing a ‘stepby-step’ guide on what kinds of evidence to use in making a case for funding and in what context. Appendices provide links to resources on a range of possible approaches to measuring ‘value’.

CARMΣMIX | l'estraperlista

La semana pasada dentro de las jornadas profesionales de la Fira Mediterrània de Manresa se organizó una charla sobre el retorno social de la cultura desde el SROI, un método que permite valorar la inversión social de la cultura en la sociedad. La charla fue organizada por el Departament de Cultura de la Generalitat yHugo Narrillos, director de H3S consultores Sociales y coordinador de la red internacional SROI Network International en el Estado español, fue quien presentó esta fórmula de medición.