impacte

El impacto de la publicidad y el marketing sobre el disfrute de los derechos culturales

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

En el presente informe, la relatora especial, Farida Shaheed,  sobre los derechos culturales analiza la repercusión que tienen las prácticas de publicidad comercial y comercialización para el disfrute de los derechos culturales, prestando especial atención a la libertad de pensamiento, opinión y expresión, la diversidad cultural y los estilos de vida, los derechos del niño en materia de educación y ocio, la libertad académica y artística y el derecho a participar en la vida cultura y a disfrutar de las artes.

En el análisis de las nuevas tendencias de estrategias de publicidad y comercialización, la relatora expresa su preocupación por la línea cada vez menos definida que separa la publicidad comercial de otros contenidos, especialmente en los ámbitos de la cultura y la educación.

Diagnosi de l’estat de la recerca sobre l'impacte social de les arts escèniques

Vassilka Shishkova | IETM (International Network for Contemporary Performing Arts)

Informe que analitza l’estat de la qüestió en matèria de recerca recent sobre l’impacte social de les arts escèniques. Es tracta d’una diagnosi que identifica quins països han investigat sobre el tema i quins mètodes de mesura i avaluació han emprat. La idea és presentar els models existents, tendències i qüestions clau a l’hora de mesurar aquests impactes i explorar quins esforços han dut a terme les organitzacions artístiques de cara a aportar arguments i justificacions per contrarestar les retallades pressupostàries en el sector de la cultura i les arts.La diagnosi es fixa en enquestes i avaluacions més que en recerca acadèmica i les classifica per país o regió d’origen i per tipus de mètode d’investigació emprat.

Debat i tendències sobre l’avaluació de l’impacte de les arts i la cultura

IETM (International Network for Contemporary Performing Arts) ׀ Flanders Arts Institute

Us presentem diferents documents presentats a la última ‘Satellite Meeting’ de l’IETM amb representants de ministeris de cultura i de consells de les arts de diversos països europeus, i d’altres continents, per analitzar diferents models d’avaluació i mesura del valor i els impactes de la cultura en la societat, així com el paper que aquestes avaluacions han de jugar en les polítiques culturals nacionals. El conjunt de materials proporciona una visió de conjunt sobre les tendències i debats actuals en aquesta matèria i bons arguments per als responsables culturals de cada país a l’hora de defensar els seus pressupostos nacionals en cultura i apostar per una agenda cultural més ambiciosa tant a Europa com a la resta del món.

Culture: the substructure for a Europan Common

Flanders Arts Institute

Què es el retorn de la inversió pública en cultura? Es tracta d’una qüestió que genera amplis debats. Amb l’objectiu de dotar-los de més consistència i  fonamentar-ne les discussions, una quinzena d’organitzacions intermèdies que operen en els sectors de la cultura a Flandes encarreguen aquest informe que és un resum d’una recerca més àmplia titulada ‘De waarde van cultuur’ (‘El valor de la cultura) on un equip de sociòlegs, filòsofs i acadèmics exposen els resultats d’una recerca sobre el valor, el significat i l’impacte de les arts i la cultura en les persones i en la societat.

La RSC, material altamente inflamable

L'estraperlista

Según la Organización Internacional del Trabajo, la OIT, la Responsabilidad Social Corporativa (de ahora en adelante RSC) se define como el conjunto de acciones de carácter voluntario que toman en consideración las empresas para que sus actividades tengan repercusiones positivas sobre la sociedad y que afirman los principios y valores por los que se rigen, tanto en sus propios métodos y procesos internos como en su relación con los demás actores.

La despesa en cultura estimula el creixement econòmic a Alemanya

CES (Center for Economic Studies) IFO Institute

Segons aquest estudi recent sobre el retorn social de la cultura a Alemanya, institucions culturals com els teatres d’òpera atreuen a més treballadors qualificats i els seus ingressos elevats repercuteixen de manera positiva en el conjunt de l’economia regional. L’informe assenyala que un increment de l’1% en el nombre de persones altament qualificades contribueix a l’augment de l’1,4% en els ingressos de les persones amb baixa qualificació i de l’1,6% en el de les persones qualificades. Els autors, Oliver Falck, Michael Fritsch, Stephan Heblich i Anne Otto asseguren que quan una ciutat atreu companyies innovadores amb els seus empleats, la seva economia local canvia i es fa més atractiva a l’hora d’atreure altres persones innovadores.

Tuit de la setmana

@burguillosmf

Tuit de la setmana

Domenico Berardinelli: Como gestores hay que tener una calculadora, pero no todo valor emocional puede ser organizado en números.

Polítiques culturals inclusives, localitzades i democràtiques

Abigail Gilmore | Centre for Labour and Social Studies

Article que reflexiona sobre el potencial de la cultura per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i sobre la necessitat d’establir mecanismes de finançament públic per activar polítiques culturals inclusives, localitzades i democràtiques. L’autora examina la història recent de la política cultural al Regne Unit i fa referència a les reduccions pressupostàries en matèria de cultura dels últims anys en favor de les donacions i els patrocinis privats. Critica també unes polítiques culturals massa instrumentalitzades i que han incidit en assegurar uns retorns quantificables de les inversions. Segons Gilmore, aquestes polítiques han afectat de manera molt severa a les autoritats locals en totes les seves àrees de servei no obligatoris i on la cultura s’ha convertit en una prioritat menor.

El valor de les arts i la cultura per al desenvolupament regional des d’una perspectiva escandinava

Lisbeth Lindeborg, Lars Lindkvist (eds.) ׀ Routledge

Llibre que aporta reflexions teòriques i experiències pràctiques al voltant del paper de la cultura en el desenvolupament regional en el context dels països escandinaus. Els autors, la majoria acadèmics d’universitats escandinaves, aborden qüestions relatives a quins han estat els efectes i impactes, tant positius com negatius, d’algunes inversions regionals i locals en matèria de cultura, fins a quin punt han estimulat el desenvolupament i creixement i de quina manera han propiciat processos innovadors i canvis notoris en les comunitats. L’objectiu principal del llibre és identificar com alguns llocs han aconseguit variar el seu rumb i quins mecanismes i estratègies han emprat per modificar vells patrons i aplicar-ne de nous. Els autors assenyalen que tot i que no es poden calcar ni reproduir de manera exacta experiències reeixides d’un lloc concret a un altre, sí que hi ha alguns elements i patrons comuns que sí es poden extrapolar.