festivals

elkartu (Federación Coordinadora de Personas con Discapacidad Física de Guipúzcoa) i San Sebastián 2016

Què vol dir que un esdeveniment cultural sigui accessible i inclusiu, i com se n’organitza un? La guia que presentem, elaborada per l’entitat guipuscoana elkartu i San Sebastián 2016, fa una reflexió a partir de l’experiència de la Capitalitat Europea de la Cultura i recull una llista de pautes a tenir en compte en el disseny i l’execució de projectes culturals perquè es dirigeixin, verdaderament, a totes les persones.

L’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)

L’ICEC acaba de presentar el pla estratègic de suport a l’audiovisual català per a 2017-2020, elaborat de forma participada pel conjunt del sector, que preveu un nou sistema d’avaluació de projectes, la creació d’un sistema d’indicadors o una renovació de línies d’ajut segons la singularitat de l’objecte que se subvenciona.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

El Caleidoscopio

Com ens relacionarem en un futur amb els robots? La primera edició del ROS (Robotic Online Short Film Festival), un festival online inèdit de curtmetratges sobre robòtica que aborda la complexa relació entre els robots i els éssers humans, podria respondre a aquesta pregunta.

A banda d’establir un diàleg entre art, ciència i tecnologia, el principal objectiu del festival és donar espai a la reflexió col·lectiva i crear debat sobre el paper de les màquines en una societat d’un futur no tan llunyà.

IETM - International network for contemporary performing arts

La revolució digital és una de les qüestions clau per entendre les societats actuals d’arreu del món i que, per tant, també afecta en gran mesura les arts escèniques. Aquest document explora com s’empra la tecnologia digital en les diferents etapes del procés artístic (creació, producció, difusió, arxiu...) i amb quins objectius (inspiració, desenvolupament de públics, màrqueting...).

A mode de guia, ens ofereix un interessant llistat d’experiències, de centres per a la producció de propostes digitals, centres de recerca i festivals d’arts digitals de tota Europa.

L’Observatoire, la revue des politiques culturelles

Els «geo-artistes» a estudi a la revista francesa l’Observatoire, un referent en matèria de polítiques culturals, que dedica un interessant monogràfic a les noves dinàmiques entre els artistes i l’espai públic i el territori, els nous tipus de col·laboracions i les noves situacions amb què s’hi troben la creació i la geografia urbana. El número 48 d’aquesta revista dedica, a més, un apartat especial a la darrera edició del Festival d’Avinyó.

Destaquem també l’article «Les enjeux de la reconnaissance publique des festivals», del sociòleg Emmanuel Wallon, sobre la determinació del rol dels festivals en les polítiques culturals, més enllà de la seva instrumentalització.

Greg Richards; Marisa P. de Brito; Linda Wilks | Routledge

Els nous temps demanen sovint que més enllà de l’impacte econòmic, els esdeveniments culturals justifiquin un impacte social en el territori per rebre suport financer, social i organitzatiu. Aquest llibre reuneix una sèrie d’estudis empírics en l’àmbit dels esdeveniments i analitza les seves dimensions política, econòmica, territorial i social, centrant-se particularment en el paper que hi juguen en el desenvolupament del capital social i la participació de les comunitats locals. A través d’experiències de diversa índole que han tingut lloc a Europa, Sudàfrica i Austràlia, s’avalua mitjançant una metodologia qualitativa, la seva contribució a la cohesió social, la intensificació de les relacions socials i la identitat local.

GarGar Festival Art Rural i Murals

Una de les hipòtesis prèvies amb les quals ens vam apropar a aquesta recerca de projectes culturals rellevants en els petits municipis catalans era la possible influència del neoruralisme en les seves diverses formes. És evident que aquesta visió és profundament urbanocèntrica, i què caldria sotmetre-la a la prova de moltes dades de les quals no disposem per validar-la, però de tant en tant sorgeixen algunes evidències que ens diuen que no anàvem tan desencaminats, com la del “Gar-gar Festival de Murals i d’Art Rural”, al micromunicipi de Penelles, a la Noguera (Lleida).

Festival En Veu Alta: l'EVA

Ja us vam citar el Festival En Veu Alta : l'EVA quan us vam presentar el Centre Quim Soler, amb qui l’EVA comparteix arrelament prioratí des de 2009 i complicitats literàries a partir de les quals han sorgit diverses col·laboracions. L’EVA és un festival de narració i tradició oral que va nàixer a l’Alt Penedès el 2005 i programa a petits municipis catalans espectacles de petit format, en els quals el protagonisme està en la paraula i en totes les veus que ofereixen els seus «narradors, glosadors, cantants, actors, recitadors, rapsodes o xerraires impenitents» que hi tenen cabuda. Al voltant d’aquests espectacles literaris s’hi celebren cursos de formació, espais de micròfon obert, projeccions cinematogràfiques, expressions plàstiques vinculades a la paraula i tot un reguitzell de propostes artístiques i culturals que s’actualitzen edició rere edició.

Aquest article ha estat publicat originàriament a la revista digital «Tornaveu. Associacionisme i cultura.» Es reprodueix amb lleus modificacions.

Primer. "No és el poble el que fa una pràctica, si no la pràctica la que fa al poble" Aquests dies s'ha presentat “Joc, espai i xarxa”, una iniciativa d'Això és com tot. El projecte estudia el joc de pilota valenciana a la Ribera Alta i una de les conclusions a què arriba és que als vilatans no els interessa tant l’activitat esportiva que s’hi realitza, sinó el propi joc, les xarxes socials i les «comunitats d’afectes» que el mantenen viu i els espais que els obrin a «allò altre» que comparteixen i que els és comú.

Segon. Dels Tonis a l’Ecomuseu del Blat. Recerca i activació del patrimoni rural a Osona: el 1982  els Tonis de Taradell decidiren revitalitzar la festa de Sant Antoni i, una vegada consolidada, el 1995 van dibuixar un pla estratègic per conceptualitzar una idea que depassava els seu àmbit d’actuació. Així, el 2000 l'entitat gestava la idea d’un Ecomuseu del Blat que partia de l’estudi i conservació in situ del patrimoni rural amb l'objectiu de donar elements per interpretar l’evolució del paisatge rural, les activitats agràries i la forma de vida de la pagesia, aportant perspectives de futur a les activitats agropecuàries mitjançant accions de custòdia dels paisatges agrícoles.