festivals

Forçar els límits de la norma, d’allò políticament correcte. Transgredir nous mons, evidenciar les ments més retorçades i jugar amb la incomoditat del públic. El Festival de Sitges esdevé un espai on les ments més tèrboles i imaginatives mostren les seves creacions davant d’un públic expectant per ser sorprès i desafiat en el món del terror.

Bentornades i bentornats!
 

Com han anat els festivals? Ja sabem que l’estiu és temps de festivals. De fet, avui dia no hi ha racó d’aquest país que no tingui el seu propi festival, per modest i petit que sigui. Fins i tot, cada festa i festival amb el seu got reutilitzable. Abans d'acomiadar-nos per vacances us preguntàvem: "A l’estiu prefereixes gaudir dels festivals o ets més de museus?"
 

Engeguem màquines i iniciem aquest nou curs amb la mostra de Le Collectif des Festivals, un col·lectiu que posa en xarxa un conjunt de festivals per potenciar-ne la seva responsabilitat social i ambiental, per fomentar una societat més justa i ecològica, més habitable.

La imatge d’unes poques cantants pop que omplen graelles musicals i sumen visualitzacions a YouTube ens poden arribar a crear un miratge i fer-nos creure que hi ha plena paritat al món de la música. Res més lluny de la realitat, si més no a casa nostra.

L'Anuari de la Música 2019, que han presentat recentment Enderrock i ARC, posa el focus en les dones en la industria de la música i constata que la presència femenina en la indústria musical catalana és només del 33%. Així que hi trobem una tercera part de dones tant a les escoles, com als festivals i la indústria musical en general. 

Verònica Gisbert Gracia, Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí. «Cultura festiva, política local y hegemonía social: Comparativa de los casos de los Moros i Cristians (Alcoi), las Falles (València) y La Patum (Berga)». RES. Revista Española de Sociología Vol. 28, Núm. 1 (2019) p. 79-94

La cultura festiva s'ha convertit, a l'inici del segle XXI, en un element cada cop més central en la vida social, la identitat territorial i l'economia de les ciutats. A mig camí entre la tradició, la patrimonialització i la innovació, la cultura festiva sovint s’ha analitzat en les seves vessants simbòliques, econòmiques o turístiques, però poques vegades s’ha estudiat com un espai de disputa per l'hegemonia cultural i social de la identitat i l'ordre social que entren en tensió amb les iniciatives orientades a la inclusió social i la igualtat de gènere.

Les traduccions d’obres catalanes, les carreres literàries, la dictadura de la novetat, les fires de llibres… Àlex Gutiérrez conversa amb la filòloga Izaskun Arretxe, directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull.

Reflexionar sobre la influència de la cultura en les persones i en les societats és un repte essencial per a les polítiques culturals. Les experiències culturals tenen la capacitat d’afectar i transformar els estats emocionals, però també cognitius, estètics i relacionals de persones i grups. L’abast d’aquesta potencialitat depèn de variables com el capital cultural dels individus, la seva sensibilitat emocional o el context en el qual es produeix el fet cultural.

Foc! Arreu del món, però especialment a les terres banyades per la Mediterrània, des de temps immemorials que el foc és essencial en moltíssimes de les festes i tradicions, que fan desaparèixer el vell, perquè arribi el nou i així marcar els canvis de cicle. La cremà de les falles és un dels punts àlgids d’una festa que fa només tres anys que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Sí, la vida és un carnaval, ‘no hay que sufrir’, ‘no hay que llorar’, que diuen les cançons. Per evitar-ho, això del ‘sufrir y llorar’, ens vestim amb les millors (o les pitjors) gales i tot tipus d’atuells i màscares. Unes màscares que ens permetin per un dia, sortir a passejar, saltar i ballar, per ser qui no ens hem atrevit a ser la resta de l’any o el que és el mateix, tapar-nos per despullar-nos.

Ja hi som de ple. Un any més ens preparem per les trobades al voltant d’una taula, per gaudir d'àpats copiosos i menjar dolços a tota hora a la llum d’espelmes i coloraines mentre cantem aquestes cançons que tornen cada any.

Barcelona, 1997. La Joana s’ha llevat nerviosa. És el dia. No pot esperar que arribin les cinc de la tarda, l’hora en què sortirà de classe. Però no té més remei que passar el dia a l’institut. Ho té tot planejat i ja ho ha parlat amb la mare. Quan el timbre certifiqui que s’ha acabat la lliçó d’Anglès, la Joana s’afanyarà a agafar l’autobús, que la portarà a la Plaça de Catalunya. Baixant la Rambla a mà dreta hi ha el carrer dels Tallers i al número 7, Discos Castelló. Que no hi hagi cua, pensa. Avui surt a la venda “Bon dia”, el nou disc d’Els Pets, i no hi ha res que la Joana desitgi més.