espais de creació

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb la revisió del PECCat com a marc de fons, el Departament presenta les principals dades censals d’equipaments culturals disponibles del territori. Amb data 2014, el mapa d’equipaments culturals de Catalunya compta amb un total de 4.804 equipaments (públics i privats) censats en les categories: arxius, biblioteques, museus i col·leccions, espais escènics i musicals, centres culturals, espais d’arts visuals, cinemes i altres espais aptes per a un ús cultural.

Antonio Collados-Alcaide | Arte, Individuo y Sociedad. Vol 27, No 1 (2015) p. 79-98

Resumen  El emerger del paradigma del código abierto y las demandas de los movimientos sociales han permeabilizado los modos de organización de las instituciones culturales modernas. El artículo analiza el surgimiento de una nueva espacialidad crítica y colaborativa y cómo ésta está transformando los modos de investigación y producción cultural actual. Se centra en presentar el potencial instituyente de las nuevas formas de cooperación que se están ensayando en lo que se define como laboratorios artísticos colaborativos. Espacios de investigación y creación híbridos, fundamentados en estructuras cooperativas y en red, que hacen emerger un nuevo cuerpo socio-técnico que obliga a replantear las condiciones orgánicas tradicionales que han demarcado los escenarios de producción de conocimiento y práctica artística.

Factorial, cap on van les polítiques culturals?

Laura Basagaña. Barcelona.
 
(Article publicat a Núvol.com, el 31.10.2014)

Durant tres dies la Fabra i Coats ha acollit una trobada internacional de gestors culturals per parlar de les Fàbriques de Creació europees. Quins reptes tenen aquests agents culturals? Com es pot trobar l’equilibri entre l’excel·lència i el foment de la participació ciutadana, sense caure en l’elitisme? De tot això se n’ha parlat al debat Factorial.

Un dels tallers més interessants que han tingut lloc a la Fabra i Coats durant la celebració de la trobada internacional #Factorial ha estat el titulat El retorn social de les fàbriques de creació, impartit per Xavier Fina, director de ICC Consultors.

Fina s’ha preguntat quins riscos i quines tensions trobem davant dels àmbits proximitat (aconseguir el foment de participació d’una àmplia base de la població en els equipaments culturals) i excel·lència (aconseguir difondre i promocionar l’alta cultura).El professor ha desenvolupat tres conceptes i tres perversions d’aquests conceptes.

Llucià Homs | Revista de Catalunya, Núm. 284, 2013 , p. 82-90

En aquest article, Llucià Homs, director de Promoció de Sectors Culturals a l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), parla del programa Fàbriques de Creació de Barcelona com a proposta d'un model de ciutat. Aquí teniu un extracte:

«Cal analitzar els retorns socials i econòmics d'aquesta inversió cultural. És imprescindible per poder quantificar la rendabilitat de la inversió en termes economicistes, al mateix temps que socials, dels retorns en l'àmbit de ciutat i de retorn dels diferents programes i projectes culturals. S'hauran d'anar observant els resultats dels indicadors que hem aplicat internament, tant al conjunt de les fàbriques com a cadascuna d'aquestes en particular, per poder prendre les decisions adequades.»

Jesús Carrillo | Medialab-Prado

L’autor fa una anàlisi crítica de les fàbriques de la cultura com a model d’institució cultural que ha potenciat l’Estat espanyol en el marc d’un model productiu/participatiu neoliberal impulsat per la Unió Europea i que, segons l’autor, ha impregnat les estratègies culturals d’alguns països com Espanya. Carrillo evidencia la complexitat política de l’art contemporani, observat des d’unes institucions condicionades pel debat sobre la seva titularitat, la seva gestió i les seves funcions i tot això inscrit en un panorama on la cultura juga un paper determinant en el desenvolupament econòmic.

Observatorio Vasco de la Cultura

Las fábricas de creación se han convertido en uno de los principales laboratorios creativos de las ciudades, que las ponen en marcha como parte importante de su política de innovación e investigación artística, por un lado, y de producción cultural, por el otro. Así mismo, las fábricas  también son parte importante de las políticas dirigidas a los nuevos o jóvenes creadores que  encuentran en estos espacios la posibilidad de dar sus primeros pasos hacia la profesionalización.

Montse Badia | Bonart. Núm. 160 agosto-setembre 2013

La necessitat dels artistes d’utilitzar uns espais apropiats a les seves necessitats individuals i a la seva pràctica professional ha existit sempre. La desmaterialització de l’art, des de les pràctiques conceptuals dels 60, va alliberar els artistes d’una implicació personal en el procés d’elaboració dels objectes artístics, i el concepte de taller, tradicionalment considerat com el lloc d’aprenentatge dels aspectes més artesanals del treball artístic o l’espai on l’artista experimenta en solitari la gènesi de la creació, va canviar per esdevenir un laboratori d’idees en el qual el creador conceptualitza però no necessàriament formalitza o objectualiza els seus projectes.

Medialab-Prado

Llibre que recull una selecció de textos sobre la relació entre política i silenci. Diversos artistes, gestors, acadèmics i molts activistes compromesos amb les noves realitats econòmiques i socials i els nous moviments i idees polítiques com el 15-M, es plantegen les següents qüestions: Com es contemplen la política i el silenci des de l’art? Quina importància té internet en la gestió de la realitat? Quines són les polítiques d’incorporació de l’altre? Quins conceptes van associats a la democràcia? Quin és el paper actual de l’art? Quin és el poder de la cultura? Els autors i autores aborden totes aquestes qüestions des de disciplines com l’art, la reflexió estètica, la filosofia, l’antropologia, els estudis de gènere, la psicoanàlisi i els béns comuns.