espais de creació

El capítol onzè de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 13 de maig de 2018, comença a la Capella de Sant Roc a Valls, un lloc que manté una reconeguda activitat de suport a la creació i difusió de les arts visuals contemporànies, sobretot emergents.

Entrevistem l'artista Èlia Llach, autora d'una important obra pictòrica que és alhora subtil i plena de força. 

Acabem el programa al Centre d'art Tecla Sala de l'Hospitalet, un espai de promoció i difusió de les arts visuals contemporànies a través d'una programació especialment compromesa amb el territori

Deia la filòsofa i assagista María Zambrano (1904-1991) que l’art sembla ser l’afany per desxifrar o perseguir la petjada deixada per una forma perduda d’existència.[1] Duu implícita la idea de viatge cap als nostres orígens, al despertar de l’espurna que ens va fer humans. Amaga la memòria de les coves, dels palaus i dels gratacels, l’aroma dels viatges llunyans i les grans descobertes, tots els instants compartits i de soledat i, per damunt de tot, l’ànsia de sobreviure i el desig de transcendència.

La història és ben coneguda: abans de ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el recinte del carrer de Montalegre acollia la Casa de Caritat. Des de principis del segle XIX l’espai era una residència per a la població més desafavorida. Durant el matí del passat 6 de juny de 2018 la població que hi va residir tenia un altre perfil: una mostra heterogènia d’agents de la cultura ens vam reunir en una de les ales de l’edifici per assistir a la jornada “Present i futur de les residències artístiques a Catalunya”, organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Culture for Cities and Regions

Us presentem la plataforma «Culture for Cities and Regions», una iniciativa que ha tingut per objectiu donar suport a les ciutats i regions per a la realització d’inversions sòlides en cultura; des de la consideració que la cultura constitueix una peça clau en les estratègies de desenvolupament urbà també associada a la mesura de la qualitat de vida del territori.

Elena López-Martín, Borja Morgado-Aguirre | Arte, individuo y sociedad Vol. 29, nº 3 (2017)

La idea de residència artística, més enllà de la disciplina, sol anar molt lligada a un espai de trobada entre els creadors. De fet, trobem residències artístiques en indrets molt diferents, i creadors que treballen tant en entorns eminentment rurals com urbans. I ja fa temps que aquest espai de trobada és també Internet.

Dimecres, 6 de juny de 2018 (de 9.00 a 14.00 hores)

Aula 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB (Montalegre 5, 08001 Barcelona)

Durant l’any 2017 el CoNCA ha promogut la realització d’un estudi que, amb el nom de Mapa de residències artístiques a Catalunya, ha fet una proposta de definició de la missió i les línies de servei dels programes de residències artístiques, així com de la seva funció en els centres de creació i producció i de la seva tipologia, i ha plantejat una recerca per disposar d’un directori i mapa de les que hi ha actualment a Catalunya.

Al quart capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 1 d'abril de 2018, el punt de partida és Can Manyé a Alella. Es tracta d'un equipament públic, dedicat a la creació i difusió de l'art, la cultura i el pensament contemporanis, amb atenció especial al territori i la poesia.

Coneixem l'artista Pere Llobera. Per ell, ser artista no és només una passió, sinó també un treball.

El tercer capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 18 de març de 2018, comença a Amposta. Allí coneixem, Lo Pati, un catalitzador de les iniciatives i projectes artístics que es duen a terme a les Terres de l'Ebre.

A Sant Pol de Mar, ens trobem amb en Perejaume. Despintar, desfer, desdibuixar i restituir les paraules i les imatges al seu lloc d'origen són algunes de les estratègies d'aquest artista, per restablir la relació amb la naturalesa, els objectes i el territori.

Finalment a Folgueroles trobem la Casa Museu Verdaguer un museu que ens acosta a l'obra del poeta a través d'elements que evoquen la vida quotidiana.

Al segon capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 11 de març de 2018, van començar al Casino de Vic, una degana de les associacions i entitats recreatives de Vic, sempre ha estat un centre que procura esbarjo als seus associats.

També van conversar amb l'artista Anna Dot. La seva obra indaga les relacions humanes, els gestos, el llenguatge i la vida en comú. Per això és bo saber d'on parteix per entendre on ens dur.

I van acabar a la Nau Côclea a Camallera, un espai de residència i creació per a l'exploració de nous formats artístics, art sonor, performances i altres propostes experimentals.

Bisenius-Penin, Carole  | Éditions universitaires de Lorraine

Les residències literàries, sovint més desconegudes que altres models de residències artístiques, són una experiència innovadora, que genera relacions entre els escriptors i un entorn concret d’agents culturals, habitants i lectors.