estructura de mercat

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona van incrementar l’any 2013 un 3,8% el seu públic, sobrepassant per primera vegada la xifra del milió de visitants. Concretament, 1.029.637 persones van visitar al llarg de 2013 els museus de la XML, xifra que representa un 39% del total de la població dels municipis adherits.

El públic de les exposicions temporals i els usuaris d’activitats són els segments que més han crescut en el darrer any, amb un 18,8% i un 24%, respectivament. Per la seva part, els visitants de l'exposició permanent va créixer un 1,7% en contraposició al públic escolar de les exposicions permanents, que ha mostrat un lleu retrocés —un 3,2% menys respecte a l’any anterior.

Journal of cultural economy

Nou número amb articles que analitzen polítiques, estratègies i accions concretes en matèria de política econòmica dins el sector de la cultura i les indústries culturals, tant des d’una perspectiva general com en països concrets com Rússia o Dinamarca. S’hi analitzen, entre d’altres qüestions, les dinàmiques de formació dels mercats digitals de béns culturals i els mecanismes complexos que determinen i condicionen els sistemes de preus dels productes culturals. S’hi presenta un estudi sobre el desequilibri existent en la Teoria actor-xarxa en relació a un predomini dels aspectes econòmics per sobre dels culturals.

Claude Michel ׀ Conseil Economique, Social et Environnemental (CESE)

Informe del CESE, òrgan consultiu del govern francès amb recomanacions per a una renovació de les polítiques culturals en perspectiva de la futura llei sobre la creació artística i l’audiovisual. L’informe té en compte el context de crisi econòmica actual que afecta als pressupostos públics i incideix en la democratització de l’accés a la creació cultural en totes les seves modalitats i formats. Les recomanacions van orientades a desenvolupar instruments innovadors de política pública al servei de la creació, estructurar el mercat de treball cultural i conciliar els instruments d’intervenció nacionals amb els de les col·lectivitats territorials i la societat civil. A escala internacional, l’informe aposta per una Europa de la cultura capaç de lluitar contra l'homogeneïtzació cultural.

Tino Carreño Morales ׀ Ros Roca Group i FiraTàrrega

Estudi que analitza la gestió dels festivals artístics en un context de crisi econòmica i pressupostària. Els objectius generals de la investigació són estudiar les principals estratègies de gestió dels festivals (tipològiques, financeres i de recursos humans) i examinar els efectes de la recessió econòmica i pressupostària després del període d’expansió que el va precedir. Carreño es fixa en festivals d’arts escèniques, música i audiovisual de l’Estat espanyol i Catalunya.

Isabelle Barbéris, Martial Poirson ׀ Presses Universitaires de France ׀ Oikos  Observatorio Andaluz para la Economía de la Cultura y el Desarrollo

Dos estudis que analitzen el sector de les arts escèniques i les particularitats del seu model de negoci i finançament en aquests dos territoris tan diferents. El primer, «L’Économie du spectacle vivant» fa un repàs a l’evolució històrica de l’economia d’aquest sector a França i es planteja si es tracta d’un sector en aquests moments arcaic o si contràriament, pot aportar idees o ser un bon laboratori per experimentar un nou model de capitalisme. El segon, «El sector de las artes escénicas en medios urbanos» analitza el sector a la ciutat de Guatemala amb l’objectiu de remarcar la importància del sector per al desenvolupament cultural i econòmic del país.

La Organización de los Estados Americanos (OEA), el Banco Interamericano de Desarrollo (BID) y el Consejo Británico (British Council), comisionaron conjuntamente el informe “El impacto económico de las industrias creativas en las Américas, ejercicio realizado por primera vez con el fin de demostrar la importancia de la contribución de las actividades culturales y creativas —tales como las artes, el diseño, la música y la publicidad, entre otros— [1] al crecimiento, al empleo y al comercio en el hemisferio.

Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV)

La industria del videojuego española se consolida como motor en la economía digital, ofreciendo así múltiples oportunidades para todas las empresas y para la creación de empleo. Esta es la conclusión que se desprende del 'Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos' que ha presentado la Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV).

Este estudio ha sido patrocinado por U-tad, Centro Universitario de Tecnología y Arte Digital y ha contado con el apoyo de ICEX. El documento presentado, recoge los principales datos de la industria, así como algunas recomendaciones para potenciar el impulso de este sector.

La industria española del videojuego facturó 313,7 millones de euros en 2013, cifra que sitúa al sector entre las principales industrias nacionales de contenidos digitales. Además, se estima que las ventas del sector crecerán hasta los 723,6 millones de facturación en un período de tres años, una tasa anual compuesta del 23,7%.

L'arquitectura és un sector inclòs en totes les classificacions internacionals de les indústries creatives.

El document sintetitza alguns estadístics de la dimensió econòmica dels estudis d'arquitectura a Catalunya, fa una reflexió estratègica dels principals reptes del sector i presenta un pla d'acció per a l'impuls i la internacionalització de l'arquitectura.

Patricia Corredor Lanas ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.

Gremi d'Editors de Catalunya, Associació d'Editors en Llengua Catalana

Els catalans segueixen valorant la capacitat de prescripció de les llibreries i de recomanar els millors llibres. Així es desprèn de l'últim estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres del Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana corresponent al 2012 que determina que les llibreries concentren fins al 73% de les vendes de llibres a Catalunya i on també es posa de manifest que un 54,8% dels enquestats diu haver-hi comprat els seu últim llibre, un percentatge que a la resta de l'Estat baixa fins al 46,8%. La resta de canals de compra, amb xifres relatives més baixes, són: les cadenes de llibreries (21,2%), les grans superfícies (19,2%) i els hipermercats (10,3%); o la venda per internet, encara poc significativa (2,1%). L'estudi s'ha elaborat a partir d'una mostra de 1.600 entrevistes, majoritàriament a persones de més de 14 anys però també a joves de 10 a 13 anys, amb el mateix nombre d'enquestats a les quatre demarcacions catalanes.