empreses

Richard Gerver: "Les habilitats que busquen les empreses les tenen els nens"

Entrevista de Laia Corbella publicat a Via Empresa el 8 de novembre del 2016.

 Fes clic aquí per veure l’article original

Convertit en un dels assessors més sol·licitats per governs i institucions, l'exprofessor britànic aposta per l'art i la cultura com a motor de transformació de les empreses

Richard Gerver (Londres, 1969), com Ken Robinson, és un gran orador. El seu gran èxit va ser convertir la Grange Primary School, un dels pitjors col·legis de la Gran Bretanya, en un dels centres més creatius i innovadors del món, fet que li va atorgar el títol de Millor Director en els British National Teaching Awards. Des de llavors, Gerver s'ha convertit en un dels pensadors educatius més sol·licitats per governs i institucions que aposten per un model on la creativitat i la innovació són el motor per sobreviure.

Coses que els empresaris de la cultura, l’educació i el lleure volien sentir

No sempre és fàcil parlar del món de l’empresa quan s’aborda des de les polítiques culturals, educatives o socials. Un lloc comú poc explicitat en veu alta però present en el tarannà del país castiga la iniciativa particular quan gosa aventurar-se en els sectors que podríem anomenar d’interès col·lectiu o de promoció del be comú. L’activitat econòmica lligada a aquests àmbits és sempre sospitosa d’abús de posició, d’aprofitament dels recursos públics en benefici propi o de mercadeig indigne amb les necessitats socials.

Logos Berguedà. Cultura, turisme i gastronomia

Logos Berguedà

La simbiosi entre gastronomia i cultura és tan antiga com les primeres civilitzacions i tot i que en els entorns urbans s’ha anat perdent la costum que els establiments on es menja ofereixin espectacles escènics o musicals o programin exposicions d’arts visuals o projectin cinema, aquesta funció de dinamització cultural ha seguit viva als municipis rurals, bàsicament per necessitat.

Estadística i comptes de les empreses culturals (EMPCULT). 2014

El volum de negoci de les empreses culturals de Catalunya va ser de 10.614 milions d'euros l'any 2014, el seu valor afegit brut va ascendir a 3.758 milions d'euros i hi treballaven 104.609 persones.

L'Estadística i comptes de les empreses culturals és una operació de síntesi que recull un conjunt de magnituds econòmiques i d'indicadors rellevants de les empreses d'aquest àmbit.

Iniciatives d’emprenedoria social i transformadora en l’economia de l’experiència

Britta Timm Knudsen, Dorthe Refslund Christensen, Per Blenker (eds.) | Routledge

Llibre interessant que analitza l’impacte de l’emprenedoria des d’un punt de vista més social i cultural que econòmic. Els autors, acadèmics europeus coordinats per un grup d’investigadors de la universitat danesa d’Aarhus, entenen l’emprenedoria com un fenomen que va més enllà del profit econòmic i que s’estén cap a la recerca del potencial individual i l’apoderament ciutadà. L’objectiu del llibre és investigar estratègies i pràctiques transformadores que generin oportunitats i valor social. S’hi explora un ampli ventall d’iniciatives ciutadanes individuals, col·lectives i cooperatives que sota el paraigües de l’emprenedoria, la participació, la innovació i l’activisme, busquen que els ciutadans assoleixin tot el seu potencial. Les anàlisis es realitzen més des del punt de vista de ciutadans apoderats que des de la perspectiva de productors i consumidors.

Han trobat els sectors culturals i creatius la fórmula per al seu desenvolupament en l’era digital?

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Estudi que analitza com es genera i distribueix el valor en els sectors culturals i creatius en l’actual context digital. Segons els autors, la tecnologia digital ha irromput amb força en aquests sectors, ha transformat els seus models de negoci tradicionals i els ha fet evolucionar cap a sistemes híbrids i mixtos on conviuen diversos models que aporten diferents utilitats i rendibilitats. Els autors parlen d’entropia digital pel fet que aquestes tecnologies destrueixen i generen valor a la vegada. De fet, l’objectiu de l’estudi és determinar sota quines condicions aquesta entropia digital crea valor i com es distribueix aquest valor entre els agents que conformen l’ecosistema cultural i creatiu. 

La cultura no es atractiva para las empresas que actúan como mecenas

Cultura y Alianzas (CyA) 

La cultura posee una baja valoración en comparación con el resto de ámbitos de patrocinio para las empresas mecenas, según se desprende del estudio 'Las alianzas entre empresas e instituciones culturales', realizado por la asociación Cultura y Alianzas (CyA) en colaboración con la Cámara de Comercio de Barcelona.

De este modo, la encuesta analiza el grado de importancia que la empresa otorga a cada ámbito de destino de las acciones de patrocinio, en el que las compañías encuestadas otorgan a la cultura una valoración más baja que al resto de ámbitos de patrocinio, al situarse en penúltima posición, por detrás de acciones en investigación científica e  I+D+i, y en asistencia y cooperación.

Nous mecanismes de finançament per a les petites empreses culturals i creatives

Agenda Europea per a la Cultura

Informe que presenta un ampli ventall de bones pràctiques per al finançament de petites empreses culturals i creatives. Un grup d’experts dels governs dels estats membres de la UE hi exposen els principals problemes de finançament d’aquetes empreses i ofereixen una sèrie de recomanacions per mirar de superar-los. S’hi presenten més de 100 nous instruments i 32 casos que il·lustren com algunes modalitats de finançament poden satisfer les necessitats d’aquest teixit empresarial.  

En l’àmbit del finançament públic l’informe destaca com a bona pràctica les aportacions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través de les contribucions reemborsables. Es tracta de la posada en marxa de forma simultània de préstecs a cost zero juntament amb contribucions reemborsables parcial o totalment.

La indústria audiovisual de Catalunya. Radiografia econòmica

Associació Clúster Audiovisual Catalunya | Departament de Cultura

Informe acurat i detallat on es presenten les dades del sector audiovisual a Catalunya i el seu valor en xifres durant el període 2008-2013, tot fent una actualització de les dades econòmiques presentades anteriorment. Per tal de corregir la dispersió d’estadístiques sobre el sector, s’agrupen també algunes de les més rellevants presentades en publicacions com l’Estadística de l’audiovisual de Catalunya i Estadístiques culturals de Catalunya.

Tot prenent com a referència els indicadors de valor afegit brut (VAB) del sector, ocupació i el total d’empreses, a continuació es presenten les dades més rellevants atenen al seu valor comparativament en el còmput general de Catalunya, respecte el global estatal espanyol, així com el pes que representa el sector audiovisual català en el sí europeu.

Estudi sobre el sector de la cultura de proximitat

ICC Consultors | Acellec

Amb l’objectiu de realitzar una aproximació al volum econòmic del sector de la cultura de proximitat, en aquest document es presenten el principals resultats de les fases preliminars de l’estudi del sector en el context català.

A partir dels resultats de les enquestes realitzades a un total 118 agents (entre empreses, cooperatives i associacions) que realitzen activitats i ofereixen serveis amb un caràcter pròxim englobats en l’àmbit de la cultura, l’informe elabora un dibuix dels principals valors obtinguts.