desenvolupament

Amb aquest missatge volem convidar-vos a participar o fer difusió de la crida a la contribució al monogràfic que porta el títol “Polítiques culturals, polítiques urbanes i elefants blancs: gènesi, conceptualització, conseqüències i resistències a la ciutat creativa”. Un monogràfic que es publicarà al número 33 de la revista Arxius de Ciències Socials, editada per la Universitat de València i que pretén aglutinar la recerca desenvolupada sobre els Elefants blancs, és a dir, aquells grans projectes i esdeveniments que han proliferat a nivell estatal i internacional com a eina de desenvolupament econòmic i urbà. Busquem articular un debat crític sobre l’anomenat paradigma de la ciutat creativa i els seus efectes, que ha motivat una instrumentalització creixent de la cultura i el coneixement, així com propostes per superar o bé plantejar un paradigma alternatiu des de contribucions plurals de les ciències socials en general (sociologia, ciència política, geografia, estudis urbans o estudis culturals).

Horizon 2020 Expert Group on Cultural Heritage

Informe que estableix les bases de la nova agenda europea en matèria de recerca i innovació sobre patrimoni cultural. Presenta les conclusions del grup d’expert en patrimoni cultural de la Comissió Europea i incideix en el paper que pot jugar aquest patrimoni com a motor cap a un desenvolupament més intel·ligent, més inclusiu i més substancial. L’informe subratlla els objectius prioritaris d’aquesta agenda des del punt de vista econòmic, social i medi ambiental, presenta casos de bones pràctiques on el patrimoni ha jugat un paper clau en el desenvolupament sostenible i fa també una sèrie de recomanacions a partir de les lliçons apreses d’aquestes experiències.

Viktoriya Dozhdeva ׀ Blekinge Institute of Technology (Radboud University Nijmegen, Suècia)

Interessant tesi doctoral que analitza com les ciutats petites fan servir la cultura i la creativitat (C&C) com a instrument de desenvolupament local. L’estudi vol omplir un buit en la recerca sobre aquest tema poc estudiat, segons l’autora, en aquesta tipologia de ciutats. El seu objectiu principal és sistematitzar les diverses teories i els diferents discursos sobre el paper de la C&C en el desenvolupament econòmic local de les ciutats petites i elaborar un model analític que reculli les múltiples aproximacions al tema. A la primera part de la tesi, l’autora fa una anàlisi teòrica i conceptual basada en l’anàlisi de 30 casos concrets (entre els quals hi figuren les ciutats catalanes d’Olot, la Bisbal d'Empordà, Tàrrega i Sitges)

David Ruiz | Economía y Cultura

El contrato social

“El primer hombre a quien, cercando un terreno, se le ocurrió decir esto es mío y halló gentes bastante simples para creerle fue el verdadero fundador de la sociedad civil. Cuántos crímenes, guerras, asesinatos; cuántas miserias y horrores habría evitado al género humano aquel que hubiese gritado a sus semejantes, arrancando las estacas de la cerca o cubriendo el foso: ¡Guardaos de escuchar a este impostor; estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y la tierra de nadie!” Estas palabras de Rousseau (Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, 1755) nos sitúan en su concepción del estado en el más amplio sentido. De esta manera, una vez el hombre sale de su estado natural, necesita “encontrar una forma de asociación que defienda y proteja de toda fuerza común a la persona y a los bienes de cada asociado, y por virtud de la cual cada uno, uniéndose a todos, no obedezca sino a sí mismo y quede tan libre como antes. Tal es el problema fundamental al cual da solución el contrato social”

Europa | Presses Universitaires de Limoges (Pulim)

Llibre que recull una síntesi de les actes i taules rodones celebrades en l’últim  col·loqui anual de l’associació Europa a Limoges on es va debatre sobre la noció de cultura des del punt de vista de les polítiques públiques. Una noció polisèmica, segons els participants, que tant pot fer referència a les diverses realitats nacionals i territorials com a una política comunitària en matèria de cultura. També van analitzar el sistema actual de governança de la cultura, el paper dels diversos actors i agents que hi intervenen, les diverses modalitats de finançament de les polítiques culturals, la funció de la cultura com motor de cohesió social i territorial o les implicacions de les noves modalitats d’accés a la cultura. Així mateix, també van reflexionar sobre la noció mateixa de la cultura i sobre com contemplar-la, si com una mercaderia més o com un dret i una font de llibertat de creació i expressió.

Els indicadors de cultura per al desenvolupament de la Unesco (CDIS) són una eina estratègica i metodològica per avaluar i mesurar el paper multidimensional de la cultura en els processos de desenvolupament sostenible. El paper de la cultura en el desenvolupament sostenible s’ha situat com una qüestió política i estratègica molt important a escala nacional i internacional i és per això que la Unesco considera necessari proporcionar una demostració dels impactes de la cultura en el desenvolupament basada en dades quantitatives i indicadors. En aquest sentit, vol establir una base comuna i pràctica per ajudar a tots els actors involucrats a integrar millor la cultura en les estratègies i polítiques de desenvolupament. 

Belgeo, revue belge de géographie

A partir d’estudis de cas i exemples concrets situats a França, el Regne Unit i a Itàlia, els vuit articles que integren aquest número proposen una aproximació retrospectiva i comparativa dels efectes urbans, metropolitans i regionals de grans equipaments culturals insígnia desenvolupats durant les últimes dècades a Europa. Els articles destaquen la creixent instrumentalització de la cultura dins el marc de les actuals polítiques urbanes neoliberals on aquests projectes emblemàtics són algunes de les manifestacions simbòliques més habituals. Els autors i autores plantegen l’existència d’un possible ‘efecte Bilbao’ i debaten el paper que juguen aquests projectes al voltant de quatre grans eixos: la reconversió econòmica, la regeneració urbana, la llegibilitat i la governança de les ciutats.

Creative industries journal

Obre aquest número un article de Francisco Marco-Serrano, Pau Rausell-Koster i Raúl Abeledo-Sanchis sobre la relació entre el producte interior brut i la intensitat d’ocupació en les indústries culturals i creatives. Segons els autors, durant la última dècada s’ha afirmat de manera generalitzada que les indústries culturals i creatives són un motor per al creixement econòmic de les regions, però consideren que es tracta d’una relació controvertida i que demanda més proves i evidències. En aquest article presenten un marc conceptual que pot ajudar a testar la possible causalitat entre la generació de producte interior brut i l’índex d’ocupació en els sectors culturals i creatius. Els resultats determinen que existeix una clara retroalimentació entre aquestes dues variables. 

Ezequiel Avilés-Ochoa, Paola M. Canizalez-Ramírez | Economía, Sociedad y Territorio. Vol. 15, Núm. 47 (2015) 

Resumen | El vínculo manifiesto entre economía y cultura revitaliza el interés en industrias culturales dado su conceptualización e implementación, no obstante, carecen de instrumentos correspondientes a su participación económica perceptible. Al retomar teorías de crecimiento endógeno y nueva geografía económica se propone un esquema de variables de industrias florecientes y un modelo de medición. Se encontró que éstas se aglomeran en clusters creativos con un sistema de producción de economías internas, cuya motricidad depende del capital humano, especialización, consumo y variedad relacionada. Como corolario, el modelo determina que el crecimiento está en función de potencializar tales factores en procesos distintivos condicionantes.

 David Ruiz | Economía y Cultura

Asomándonos a algunos datos

Más de cien mil empresas culturales (108.556 según los datos del anuario de estadísticas culturales) constituyen (constituían en 2013) la base sobre la que hablamos cuando hacemos referencia a la industria cultural en España. No es posible establecer fronteras rígidas sobre qué sea, mas, si ciertamente existe algo que sea “industria cultural” (consideramos en nuestra reflexión su existencia, aunque no esté del todo claro que sea, efectivamente, cultura) no sólo está constituida por el tejido empresarial. Las administraciones públicas tienen un peso determinante en ella, además del tejido asociativo, creadores y múltiples agentes más, pero estas empresas se erigen en el elemento fundamental de tal industria.