desenvolupament

Aula 242, segona planta. Assignatura: Participació i acció comunitària. Els alumnes entren a l’aula i troben damunt de totes les taules un full en blanc. La professora es presenta i sense més preàmbuls demana als alumnes la primera tasca: “Escriviu en aquest full en quants espais del vostre barri, poble o ciutat participeu”. La professora recull els papers i amb una ràpida llambregada comprova que més de la meitat segueixen en blanc. Res més lluny del que esperava; cada començament de curs el resultat és més o menys el mateix. Sense més dilacions, continua amb la classe.Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària
 

La participació vol dir moltes coses; però per sobre de tot vol dir compromís, implicació i coresponsabilitat. La participació és  un dels elements clau per a la gestió comunitària i així és com en van parlar Judit Font, Helena Ojeda i Xavier Urbano, docents del curs “Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària: un estat de la qüestió”, organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Entrevista a l'Espereanceta de l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Noemí Busquets és la creadora del personatge de cabaret pagès, 100% pallarès i sense edulcorants, “Esperanceta de Casa Gassia”, que viu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’ensenya a les persones que el visiten. Al llarg de 14 anys de trajectòria, aquestes visites s’han convertit en un dels grans atractius del museu i del Pallars en general. I no només això, sinó que fruit d’aquest personatge n’han sorgit tres més: l’Esperanza de la Pampa és la cosina argentina; l’Àrnica és la cosina de Barcelona, una neo-rural afincada al Pallars; i per últim, la Joana la Gascona és la cosina francesa i explica a públic tot el que vulguin saber sobre bruixeria.
 

Les quatre formen part de la mateixa família, però cadascuna d’elles té una personalitat ben marcada i diferent. Per Busquets, però, la “mater familias” és indubtablement l’Esperanceta. Ella no té pèls a la llengua i ho diu tot tal com raja. Potser aquesta és la clau del seu èxit. Això sí, el que és cert és que “l’Esperanceta agrada molt o no agrada gens”. 
 

Com defineix Busquets la feina que fa quan encarna l’Esperanceta o a les seves cosines? Hi ha referents propers o el seu és un cas únic? Creu necessària la presència de personatges semblants en la resta del panorama cultural actual? En aquesta entrevista li preguntem per això i molt més.

Wolfgang Schneider, Beate Kegler, Daniela Kob |  Transcript

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats. Quan pensem en el que ens suggereix la paraula “rural” a molts de nosaltres ens venen al cap imatges de ramats, camps i pobles petits. Així ens aproxima al context de les àrees rurals Markus Moor, un dels coautors del llibre que presentem aquí. Tanmateix, si seguim llegint veurem com afegeix altres connotacions al concepte, com ara “estils de vida agradables”, “empreses innovadores” i “activitats culturals interessants”

“Vital Village. Development of Rural Areas as a Challenge for Cultural Policy” s’adreça a creadors de polítiques culturals, a investigadors i a les parts interessades dels projectes culturals (stakeholders), i pretén ser un compendi de teoria i pràctica que estudia el resultat d’estudis de polítiques culturals i presenta casos de treball d’innovació cultural a les àrees rurals. El llibre, editat per l’editorial Alemanya Transcript, centra la mirada en els entorns rurals de tot Europa, comprenent la seva diversitat i particularitats, i seguidament exposa alguns casos concrets, localitzats tant en territori alemany com en altres països europeus.

Els museus poden ser palanques pel desenvolupament local i socioeconòmic, i la innovació és crucial per assolir aquest propòsit. Així ho consideren Chuan Li i Sendy Ghirardi, autors de l’article 'The role of collaboration in innovation at cultural and creative organisations. The case of the museum',

Tony Ramos Murphy | eldiario.es

Después de una década de desmantelamiento del sistema cultural autonómico (como botón de muestra, el presupuesto de cultura ha pasado de 63 millones de euros en 2008 a 16 millones en 2016), toca su reconstrucción urgente y rápida activación dirigida a “aprovechar el poder de la cultura para el desarrollo social, la cohesión, el bienestar y el crecimiento económico” (como apunta la Nueva Agenda Europea de la Cultura de la UE). El Gobierno de Canarias cuanto antes debe acusar recibo de las tendencias más dinámicas de nuestro entorno y superar continuidades e inercias si pretende revelarse como el agente promotor del cambio político, económico y social que declara ser.

Quanta gent escolta música o va al cinema sovint o quines franges d'edat assisteixen més al teatre? L'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya entre 2018-2019, compta amb el conjunt de la població a partir de 15 anys, per donar resposta a aquest tipus de preguntes sobre les pràctiques culturals més o menys habituals. La finalitat del projecte és múltiple: d'una banda, avaluar l'evolució dels principals indicadors relatius als hàbits i pràctiques culturals; i, d'altra, aprofundir en altres aspectes rellevants en l'àmbit cultural, sobretot pel que fa als consums culturals.

Qui no ha volgut mai disposar d’un mapa que ubiqui tots els projectes culturals que s’estàn duent a terme? I, no només això, sinó poder crear relacions entre els uns i els altres a través de conceptes clau?

Tot això ja és una realitat gràcies al programa 'Cultura y ciudadanía' del ministeri de Cultura. 

Des del passat 9 de juliol ja podeu consultar 'Cartografía Cultura y Ciudadanía', un mapa digital que té la intenció de donar a conèixer els gairebé 200 projectes i iniciatives que han participat en el programa, una trentena de les quals són catalanes. Tots els projectes presentats posen de manifest la seva vocació ciutadana a través de la vinculació entre cultura política, i acció i participació ciutadana, tal com indica el títol de la notícia publicada al portal web del Ministeri. 

Le Grand Débat de la Culture

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time i esdevenint tendència a les xarxa, on proliferaven debats sobre els debats. Ara bé, tret d’uns pocs i puntuals debats centrats en la gestió política de la cultura, on era la cultura als debats generals? Es parlava sobre polítiques culturals? Debatem prou sobre la gestió que fem de la cultura?

Sales plenes i sales buides, selfies davant la façana d'un museu, fulls de sala o pamflets d'exposicions. Coneixem casos com l’efecte Bilbao o el cas de Málaga del qual hem parlat recentment, però és cert que el museu té molt poder? Hem vist sovint la capacitat del poder suau (soft power) que tenen els museus a l’hora de transformar l’entorn social i urbà així com els interessos econòmics i urbanístics que sovint giren al seu voltant, però com mesurar-ho ja és una altra història.

Christiaan De Beukelaer, Miikka Pyykkönen, J. P. Singh (eds.) | Palgrave Macmillan

Diversitat i cultura. Aquest binomi sintetitza un dels reptes de les societats del segle XXI. Certament, la globalització ha esvaït els límits i les fronteres i ha dissolt la pretesa homogeneïtat de les realitats nacionals. Ara bé, els estats han seguit projectant imatges del fet cultural hermètiques i poc permeables a la pluriculturalitat. Amb l’objectiu d’oferir solucions a aquesta problemàtica, la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va aprovar l’any 2005 la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. Més de deu anys després, “Globalization, culture, and development: The UNESCO Convention on Cultural Diversity” en valora l’impacte i la vigència.