desenvolupament

Joaquim Rius Ulldemolins, M. Victoria Sánchez-Belando | Revista EURE - Revista De Estudios Urbano Regionales. Vol 41, Núm. 122, 2015 

Resumen | El Modelo Barcelona de desarrollo local ha sido intensamente debatido. Desde su inicio en los años ochenta hasta la actualidad, diversos autores han analizado sus características como modelo, destacado sus éxitos y también sus puntos débiles.

No obstante, menos atención ha recibido la relación que existe entre el modelo de desarrollo local y el modelo de política cultural, a pesar de que Barcelona también es internacionalmente conocida por su dinamismo cultural. De manera habitual, este modelo de política cultural ha sido interpretado como un instrumento en la agenda de desarrollo local.

Ernst & Young ׀ Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (Gesac)

Segons aquest estudi, les Indústries Culturals i Creatives (ICC) han demostrat una extraordinària resistència a la crisi econòmica. El sector, que dona feina a cinc vegades més persones (7,1 milions de llocs de treball) que el sector de les telecomunicacions (1,2 milions de llocs de treball) presenta, segons els autors, una clara tendència de creixement gràcies al seu paper precursor en la innovació digital. Amb un volum de 535.900 milions d’euros i 7,1 milions de llocs de feina (el 19,1% de treballadors tenen menys de 30 anys), la cultura i la creació representen el 3,3% de la població activa de la Unió Europea.

Lisbeth Lindeborg, Lars Lindkvist (eds.) ׀ Routledge

Llibre que aporta reflexions teòriques i experiències pràctiques al voltant del paper de la cultura en el desenvolupament regional en el context dels països escandinaus. Els autors, la majoria acadèmics d’universitats escandinaves, aborden qüestions relatives a quins han estat els efectes i impactes, tant positius com negatius, d’algunes inversions regionals i locals en matèria de cultura, fins a quin punt han estimulat el desenvolupament i creixement i de quina manera han propiciat processos innovadors i canvis notoris en les comunitats. L’objectiu principal del llibre és identificar com alguns llocs han aconseguit variar el seu rumb i quins mecanismes i estratègies han emprat per modificar vells patrons i aplicar-ne de nous. Els autors assenyalen que tot i que no es poden calcar ni reproduir de manera exacta experiències reeixides d’un lloc concret a un altre, sí que hi ha alguns elements i patrons comuns que sí es poden extrapolar.

Organització Mundial del Turisme (OMT)

Primer estudi de l’OMT sobre la relació entre turisme i patrimoni cultural immaterial. S’hi examinen els principals reptes, riscos i oportunitats inherents al desenvolupament turístic associat al patrimoni cultural immaterial. L’estudi aporta mesures concretes d’elaboració, gestió i comercialització de productes turístics basats en aquest patrimoni i analitza diverses actuacions promogudes per administracions públiques, associacions públiques i privades i iniciatives comunitàries. Inclou també casos pràctics de projectes de desenvolupament turístic relacionats amb sis àmbits: artesania i arts visuals, gastronomia, pràctiques socials, rituals i festivitats, música i arts escèniques, tradicions i expressions orals i coneixements i usos relacionats amb la natura. La investigació presta especial atenció a formes innovadores de formular polítiques i a qüestions relacionades amb el desenvolupament comunitari, la planificació, la formació i l’apoderament, el canvi en els actius culturals, les formes de vida tradicionals davant el desenvolupament turístic o els mecanismes de finançament i recolzament governamental. Finalment, s’hi fan recomanacions sobre les mesures que els diversos actors poden adoptar de cara a promoure un desenvolupament turístic sostenible i responsable capaç de salvaguardar els actius del patrimoni cultural immaterial i incorporar-los a les seves polítiques i activitats comercials.

Green Lines Institute for Sustainable Development

Ahir,  12 de novembre de 2014 es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet la XXVII Jornada de la Xarxa de Museus Locals, sota el lema: “El patrimoni cultural local des del museu: els reptes d'una gestió integral”. Va obrir la jornada Peter Davis, professor emèrit de Museologia al Centre Internacional pels Estudis Culturals i Patrimonials de la Universitat de Newcastle. Aprofitem l’ocasió per presentar-vos les actes de la 1a conferència internacional sobre ecomuseus, museus comunitaris i comunitats vives, editades per Davis i altres acadèmics britànics. El conjunt de ponències tracten sobre els nous reptes i oportunitats de la museologia comunitària, així com sobre l’evolució de les pràctiques en matèria d’ecomuseus i l’expansió geogràfica del concepte des dels seus inicis a finals de la dècada dels 60 a França. S’hi analitzen també aspectes teòrics i pràctics de la sociomuseologia; s’observa com s’articulen les intervencions ecomuseològiques en les relacions entre territori, comunitat i patrimoni o entre natura, cultura i comunitats, o quin paper tenen els ecomuseus en la conservació de l’artesania tradicional.

Olli Ruokolainen ׀ University of Tampere. Urban and Regional Development Studies Group

Document de treball que té per objectiu establir un marc teòric sobre la composició i dinàmiques de les economies culturals regionals. Malgrat existeixen nombrosos estudis sobre aquest tema, l’autor, Olli Ruokolainen, considera que aquestes investigacions no han aprofundit prou en els valors subjacents, conflictes, contextos, normes i objectius dels diversos actors i agents involucrats en les economies culturals regionals. Ruokolainen insisteix en la necessitat d’establir un marc teòric que abordi el desenvolupament estratègic de l’economia cultural i al mateix temps tingui en compte tots aquests aspectes que acabem d’assenyalar.

Nunzio Angiola, Piervito Bianchi, Roberto Marino ׀ International Journal of Public Administration Volume 36, Issue 7, (2013) p. 492-504

Article que fa una revisió en el context europeu dels estudis que analitzen la importància de les polítiques culturals en el creixement social i econòmic dels països i que aporten evidències empíriques en les seves investigacions. Els autors constaten que en els últims anys hi ha hagut una tendència creixent a considerar les polítiques culturals com a motors importants dels processos de creació de valor públic. Així mateix, assenyalen l’existència d’innumerables estudis que destaquen el potencial de la cultura per generar impactes i beneficis socials, polítics i econòmics, però que no aporten evidències empíriques sinó només argumentacions teòriques. Els objectius de l’article són determinar aquests factors en el context europeu i investigar la relació entre els principals elements de les polítiques culturals i un conjunt de variables socials, econòmiques i polítiques sense perdre de vista el context específic de cada un dels 39 països europeus analitzats. S’hi debaten també objectius, implicacions i recomanacions per a futures investigacions.

Lucina Jiménez | Agenda 21 de la cultura - Comisión de cultura de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU)

En este artículo titulado 'Educación, cultura y ciudadania', la autora examina el papel que ejercen la educación y la cultura en el desarrollo social y sostenible. Aquí tenéis un extracto:

Universitat de València. Grup d’Investigació en Desenvolupament Territorial (GRIDET)

Publicació que inclou una mostra d’experiències i iniciatives que mostren una tercera via alternativa als models tradicionals de desenvolupament econòmic local. En la majoria de casos es planteja la necessitat d’observar el desenvolupament local com un espai cultural i experimental de noves formules de participació ciutadana més democràtica. S’hi incideix en valors, significats i processos participatius que ajudin a crear, potenciar i activar xarxes. El conjunt demostra que existeixen moltes persones que observen la realitat econòmica des de plantejaments diferents als vigents fins ara i que han demostrat el seu fracàs en la conjuntura actual. El document recull experiències presentades a les IV Jornades sobre Desenvolupament Local de la Comunitat Valenciana celebrades a València el desembre de 2013.

Evan P. Cleave |  University of Western Ontario - Electronic Thesis and Dissertation Repository. Paper 2065

Abstract

Over the past three decades, place branding has emerged as a strategy for local economic development for municipalities in Canada and globally, as communities seek to (re)assert themselves in a dynamic global economic market. Due to the infancy of the research domain – as it has only been in the last 15 years that place branding has received critical academic attention – there are several major lacunae within the existing scholarship: (i) current research is primarily focused on Europe; (ii) research has mainly focused on nation branding and the largest urban centres, so place branding within ‘typical’ municipalities is not well understood; (iii) there are few testable models or hypotheses that have been developed; (iv) most is conducted through one-off case studies, and therefore it is difficult to make generalizations or conclusions; and (v) most place branding privileges tourism attraction as the context of study.