desenvolupament

Com es poden explicar els diferents graus d’implicació municipal en les polítiques culturals?

Mariette Sibertin-Blanc | Géocarrefour 

Aquest article analitza a partir d’una trentena de converses mantingudes amb tècnics de cultura i actors del sector de les polítiques culturals a petits municipis francesos. El punt de partida de l’autora és que tot i la diversitat que es troba dins de l’univers dels petits municipis francesos, (de 3.000 a 20.000 habitants) es possible reconèixer-hi la dinàmica nacional de metropolitització i les mutacions econòmiques que la caracteritzen.

Les polítiques culturals no tenen un paper protagonista dins l’acció pública dels petits municipis, tot i que s’han beneficiat d’un cert reconeixement simbòlic amb les recents reformes descentralitzadores, com la creació de les comunitats d’aglomeració[1]o dels “Pays”[2], però no han estat protagonistes d’aquestes noves formes de cooperació interadministrativa.

Els municipis petits

Consideracions prèvies sobre el que és un municipi petit en l’àmbit cultural

Què és un municipi petit? Quin és el límit entre un municipi petit i un de mitjà? La resposta a aquestes preguntes, com a tantes altres en l’àmbit de les ciències socials, és: depèn. No existeix una definició universal de municipi petit, ni un consens internacional sobre la mida que ha de tenir un municipi per ser considerat petit. Aquesta categoria s’eixampla o s’estreny en funció de dues qüestions bàsiques: el context estatal en el qual ens situem i el tema que es vulgui estudiar.

És ben sabut pels coneixedors del món local que el nombre de municipis ―i, consegüentment, el de municipis petits― als països europeus s’ha reduït considerablement en el darrer mig segle, com a conseqüència de processos de fusió que molts països han portat a terme. Estats com el Regne Unit, Suècia i Dinamarca van reformar les seves estructures administratives locals ja als anys seixanta i setanta del segle XX, agregant els municipis més petits als mitjans o agrupant-los sota una nova nomenclatura. Als països del sud d’Europa, fortament influenciats pel model administratiu d’inspiració francesa, aquest procés no només no s’ha dut a terme, sinó que en alguns casos com Portugal i Itàlia el nombre de municipis s’ha incrementat.

La cultura com a element central del desenvolupament urbà sostenible

Nancy Duxbury, Jyoti Hosagrahar i Jordi Pascual, membre d'Interacció | Xarxa Mundial de Ciutats i Governs Locals i Regionals (UCLG)

Amb motiu de la propera conferència Hàbitat III sobre desenvolupament urbà sostenible i l’aprovació d’una ‘Nova agenda urbana’, la xarxa UCLG presenta aquest informe orientatiu per situar la cultura en el centre dels debats. El document analitza com ha evolucionat el procés d’integració de la cultura en les estratègies de desenvolupament urbà sostenible i proporciona una sèrie de recomanacions i propostes polítiques concretes il·lustrades amb exemples pràctics. Els autors reconeixen que la cultura té, cada vegada, més presència en les estratègies de desenvolupament de les ciutats. Alerten, però, que encara existeixen alguns mites i idees equivocades sobre el tema que obstaculitzen la seva plena integració.

Crowdfunding. Apuntes críticos en torno a la financiación alternativa de la cultura

David Ruiz | Economía y Cultura

La gestión cultural y las políticas culturales hoy en día no se entienden sin uno de sus capítulos centrales: la financiación de la cultura. Y la financiación torna más sustancial cuanto más difícil sea conseguirla. Los datos y la dificultad que manifiestan los agentes culturales para conseguir acceso a esa financiación nos hacen suponer un cambio de paradigma en el que:

  • O la actividad cultural y creativa ha perdido peso e importancia social por múltiples razones
  • O vivimos un cambio de paradigma económico
  • O ambas son ciertas y se retroalimentan.

Los recursos públicos no llegan o no existen y la financiación privada escasea en ciertos sectores aparentemente menos productivos y/o más pequeños. En este contexto y con más ánimo de supervivencia que de exploración de nuevos canales de financiación, la cultura intenta hacerlo a través del crowdfunding o la micro financiación colectiva.

Els mapes culturals com a eina de planificació i desenvolupament

Nancy Duxbury | Culture and Local Governance

Amb l’objectiu de mostrar com els mapes culturals esdevenen una eina important de planificació i desenvolupament per a governs, investigadors i especialistes del sector cultural, els diferents articles que composen aquest monogràfic analitzen l'ús dels mapes en situacions i contextos geogràfics ben diversos.

Des dels processos de rehabilitació i renovació d’un nucli històric a la investigació etnogràfica en una perifèria de la zona urbana; per mitigar l’envelliment suburbis als processos de planificació cultural més generalitzats... En definitiva, mostren com els mapes culturals possibiliten la definició, estructuració i creació d’alternatives i polítiques culturals d’èxit per al territori, de conciliar dimensions culturals tangibles i intangibles, així com els efectes en la participació, la inclusió i la construcció de relacions.

Mapa global de les Indústries culturals i creatives

CISAC, UNESCO | Centro de Estudios EY

Amb l’objectiu de mostrar el pes i influència que generen les industries culturals i creatives (ICC) en les economies desenvolupades i emergents, aquest estudi recull de forma detallada l’impacte econòmic i social de les ICC, com a catalitzadores del desenvolupament i creixement econòmic mundial.

Amb un total d’onze sectors analitzats (publicitat, arquitectura, literatura, videojocs, música, cinema, diaris i revistes, arts escèniques, ràdio, televisió, arts visuals) i les cinc grans regions mundials (Àsia-Pacífic, Europa, Nord-Amèrica, Amèrica Llatina, Àfrica i Orient Mitjà), a continuació es detallen les dades més rellevants:

Polítiques culturals urbanes: perspectives globals

Carl Grodach, Daniel Silver (eds.) | Routledge

Llibre que presenta una selecció d’estudis de models de política cultural urbana desenvolupats a una vintena de grans ciutats dels cinc continents. Cada cas, explicat per un acadèmic o expert internacional, descriu les dinàmiques i interrelacions entre els agents polítics, econòmics, institucionals, socials, culturals i artístics, governamentals i no governamentals, que han influït en la configuració d’aquestes polítiques urbanes directament connectades amb les arts, la cultura i la creativitat. L’objectiu del volum és analitzar i comparar estratègies i maneres de fer política cultural urbana en diferents tipus de contextos, avaluar-ne els resultats així com el seu impacte en la governança de les ciutats.

Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual?, Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram)

L’antena de capital social de la Xarxa de benestar de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) té per objectiu donar visibilitat a l’evolució de les dades sobre capital social que es vagin generant, a més de ser un fòrum de discussió en el que pugin participar totes aquelles persones i institucions que hi vulguin fer aportacions.

Ha fet dues preguntes a professionals de diversos àmbits de la cultura. Les seves respostes us poden interessar:

1. Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual? Fins a quin punt és clau en l’activitat de l’economia?

2. Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Economia social, sector cultural i creatiu, una nova emprenedoria social i cultural

SMart | Pour la Solidarité  

El sector cultural i creatiu s’inscriu sovint dins el model d’empresa social perquè l’objectiu primer de les seves produccions no és lucratiu sinó cultural i artístic i perquè comparteix nombrosos punts comuns amb aquest model. En quin punt la cultura i l’economia social es relacionen i com fan d’aquesta aliança un motor per al desenvolupament dels territoris? L’empresa social SMart i el ‘think tank’ europeu ‘Por la Solidarité’ tracten de respondre a aquetes qüestions en aquestes dues publicacions, una dedicada a la realitat de França i l’altre a la regió valona de Bèlgica.

Aquests dos quaderns, números 34 i 35 de la col·lecció ‘Cahiers pour la solidarité’, tenen el propòsit de ressaltar les interseccions existents entre cultura i economia social i identificar, a través de bones pràctiques i recomanacions, estratègies concretes per desenvolupar projectes culturals i artístics inscrits dins la nova economia social. L’objectiu general és mirar de respondre a les necessitats dels territoris dins una lògica de transició econòmica, social i mediambiental.

Espacios: para la innovación, la creatividad y la cultura

Econcult (Universitat de València) | 3C4incubators

Vademècum de projectes i equipaments de nova generació on s’hi analitzen les  relacions d’interdependència que es donen entre els espais, la innovació, la creativitat i la cultura. Inclou tant reflexions teòriques que abasten diferents tendències i plantejaments com una àmplia selecció de casos pràctics nacionals i internacionals.

El treball recull les reflexions de la unitat d’investigació Econcult (Economia de la Cultura i Turisme) en el marc del projecte 3C4incubators (Culture, Creative and Clusters for Incubators), iniciat el 2013 per tal de promoure les indústries culturals i creatives com a motor de desenvolupament regional i innovació econòmica i social.