crisi

Cultura gestionada. Vint anys… i més

Pep Montes | Variacions

L’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna va acollir dimarts 22 d’octubre una celebració transvestida de nostàlgia, que apelava al futur però que era deutora del passat i que, tot i que demanava aire fresc, es va haver de conformar amb un ambient càlid, de reafirmació més que de reivindicació. Els gestors culturals vam exhibir els vint anys de vida de la organització que defensa els nostres drets, que promou la nostra feina, que ens vol fer servei i que reclama un lloc sota del sol per al col·lectiu. La cosa es diu Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i s’explica habitualment amb un acrònim impronunciable: APGCC

Apunts #23

Diagnosi de la cultura a Barcelona 2012: La crisi de finançament (2)*. Lluís Bonet i Agustí. Bloc de Lluís Bonet i Agustí

The Invisible hand: art in the transition to another economy

Charlie Tims, Shelagh Wright | Mission Models Money

Després de molts debats sobre com l’economia afecta a les arts, l’objectiu dels autors d’aquest document, Charlie Tims i Shelagh Wright, és analitzar de quina manera l’art pot influir en l’economia. Els autors pertanyen a 'Mission Models Money', una xarxa de pensadors i professionals de l’art i la cultura que treballen per crear experiències artístiques amb més valor públic. L’estudi és un encàrrec de l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM) i el British Council.

Els autors revisen nombrosos treballs anteriors i vinculen molts dels canvis que s’estan produint en la creació i difusió artística a l’actual situació de crisi econòmica i a les seves conseqüències financeres.

Mi biblioteca: mi refugio. El servicio emocional de las bibliotecas públicas en tiempos de crisis económicas

Mario Aguilera Giménez  |  Mi Biblioteca, núm. 34, verano 2013. p. 32-37

Resumen: Con ejemplos reales de usuarios reales que por un motivo u otro acuden a la biblioteca buscando paz o serenidad, o simplemente evadirse de los problemas que ha ocasionado la crisis económica, este artículo presenta los medios que tiene la biblioteca para hacer frente a esas situaciones a veces desesperadas. Termina con unas conclusiones sobre la labor del bibliotecario en estos casos y de las bibliotecas como servicio de proximidad entre las personas.

Los bienes comunes: cultura y práctica de lo común

Documentación social, núm. 165 (abril-juny 2012)

Monogràfic de la revista «Documentación social» dedicat a analitzar els anomenats béns comuns, commons o procomú. Un concepte que, com ens assenyala el coordinador d’aquest número, Imanol Zubero, en l’article “De los ‘comunales’ a los ‘commons’: la peripecia teórica de una práctica ancestral cargada de futuro”, fa referència a una pràctica tradicional estesa per tot el planeta, que han renovat i reforçat en els últims anys tant els moviments antiglobalització, a través de la seva lluita contra la mercantilització del món, com els col·lectius que reivindiquen el coneixement i la cultura lliure.

Dossier - Cultura en temps de crisi

Josep Pujol, Alfons Martinell, Josep Pastells, Jordi Camps, Íngrid Pujol | Revista de Girona, núm. 272 (maig-juny 2012)

Aquest dossier pretén mostrar un ventall de possibilitats de supervivència de certes iniciatives culturals, ara i aquí, sense que hi aparegui excessives vegades la paraula crisi. Obre el dossier Alfons Martinell amb la contribució 'Crisi, gestió cultural i coneixement', en què ens recorda el valor de la cultura no només com a bé bàsic sinó també com a inversió necessària per part de l’administració, una inversió que ens ha de retornar amb escreix.

Voluntariado cultural: ¿Participación ciudadana o ninguneo profesional y arrinconamiento de la cultura?

David Ruiz | Economía i cultura

En estos tiempos de recesión, agudización de la crisis económica y cambio de sistema social, en su más amplio sentido, se ha convertido en recurrente un aviso a navegantes que circula desde ciertos poderes públicos. De una manera explícita o no, se lanzan globos sonda que postulan acudir al voluntariado cultural para la realización de actividades profesionales en este ámbito en tanto que la ausencia de recursos económicos incide en la ausencia de profesionales. Se pide la participación ciudadana voluntaria para la ejecución de programas y actividades culturales, incluso para la gestión de espacios públicos (bibliotecas, por ejemplo), saltándose a la torera, no sólo la figura del gestor cultural (público o privado), sino también el marco legal del voluntariado

Comprender la economía de la cultura como vía para salir de la crisis. Pau Rausell-Köster

Pau Rausell-Köster | El profesional de la información,  julio-agosto, vol. 22, núm. 4.( 2013). p. 286-289

Resumen  Defensa de la necesidad de redefinir las políticas culturales, convirtiéndolas en el eje central de las acciones para salir de la crisis. Aunque el objetivo intrínseco de la política cultural es la satisfacción de los derechos culturales de los ciudadanos, en muchos casos ni siquiera éstos se cumplen. Hay que proponer unas políticas culturales de nueva planta que persigan dichos derechos pero que también sean capaces de dirigir la transformación del modelo productivo y  a persecución de otros objetivos sociales. La dimensión de los sectores culturales tiene efectos causales sobre la riqueza de las regiones europeas.

Apunts #21

Els museus catalans i la crisi (1): personal i partides sota mínims. Martí Casa i Payàs. Embadalits

Formes de col·laboració publicoprivada. Reacció i planificació davant la crisi

En aquest article, publicat al número 7 de la revista «Mnemòsine», Carme Sais Gruart ofereix una aproximació als antecedents i al context de la col·laboració público-privada, analitza diverses opcions possibles, defensa que és necessària la planificació i la implementació de sistemes de gestió més avançats i, finalment, planteja algunes expectatives sobre el futur de la gestió cultural que ajudin i permetin situar la cultura en el lloc central que li correspon en tant que bé públic necessari per a la societat.