crisi

Frente a la cultura como mercancía

ADE teatro ׀ Asociación de Directores de Escena de España

Inclou el monogràfic titulat ‘Frente a la cultura como mercancía. Contra la privatización de la cultura’ que obre amb l’article ‘Defender la cultura y sus circunstancias’ de Juan Antonio Hormigón on afirma que ara paguem les conseqüències de no haver disposat d’una veritable política cultural estatal. Diu que ens hem pensat que l'augment de pressupostos, posar pegats i atorgar algun caprici era construir alguna cosa en cultura però que, en realitat, només s’ha aixecat un edifici de taulons sense ciment. Hormigón  considera que no existeix un veritable teixit cultural i que no hi ha res a defensar, pensa que cal lluitar per dissenyar una política teatral i instaurar-la de manera urgent.

La ciudad sensible. Paradigmas emergentes de espacios informales y usos alternativos del espacio urbano

Angelique Trachana |  Urban, Núm. 05 (2013)

Resumen : Los términos ‘ciudad sensible’ aluden a una óptica diferente de enfrentarse al análisis, el entendimiento y la configuración del espacio urbano. En el artículo se pretende estudiar los factores que provocan este cambio en la percepción de lo urbano con consecuencias directas en la forma de actuar sobre el espacio urbano. Dichos factores tienen que ver, por un lado, con ciertas manifestaciones del arte, por otro, con los estudios sociológicos y urbanísticos que se mueven hacia el terreno de la antropología, la etnología y la ecología y, fundamentalmente, con la incidencia de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación en la generación de redes sociales y una ciudadanía proactiva. La última parte del artículo está dedicada a los tipos emergentes de espacios informales, los usos alternativos del espacio público y la participación ciudadana. 

«Culture Unbound» sobre la crisi del sistema capitalista i la crítica cultural

Culture Unbound ׀ Johan Fornäs

Aquesta revista de recerca presenta una nova secció temàtica titulada ‘Capitalism: current crisis and cultural critique’ que ofereix una anàlisi amplia de l’ordre econòmic actual des d’una perspectiva cultural. Inclou una introducció i tretze articles elaborats per acadèmics que reflexionen sobre la no sostenibilitat de sistema de producció capitalista actual, en el context de la recent crisi econòmica i a la llum de la teoria social i cultural. Els articles analitzen des de les perspectives marxistes el capitalisme financer contemporani fins a la constricció de la subjectivitat neoliberal o les condicions de treball en les indústries creatives.

España: La cultura en tiempos de crisis. Fuentes financieras y políticas públicas

Enrique Bustamante Ramírez | Fundación Alternativas

El análisis empírico de las políticas públicas culturales en España muestra un agudo deterioro en todas sus vertientes, desde el Estado central hasta las CC.AA. y los ayuntamientos, desde las subvenciones cruzadas hasta el tratamiento fiscal o la cooperación exterior. Una crisis particular que, a falta de cumplimiento de las promesas de impulso al mecenazgo, lleva a la cultura española entera al borde del abismo.

Crisis económica y cultura

The Economy Journal. com 10/02/2014

Es pura coincidencia que cinco años después de que la Asamblea General de la UNESCO aprobara el Convenio sobre la Protección y Promoción de la Diversidad de las Expresiones Culturales, una de las piedras angulares de este documento se ponga en tela de juicio por muchos de los países firmantes? 

Mal negocio hizo el ciudadano el día que permitió que lo cultural fuese catalogado simplemente como “producto cultural” al arbitrio de una “industria cultural” que, como todas las industrias, pierde de vista el criterio de calidad al supeditarlo al de rentabilidad comercial

El finançament del patrimoni: ‘i això qui ho paga?’

Pere Izquierdo i Tugas  | Cafès del patrimoni

El conjunt d’operacions relacionades amb la protecció, la conservació i la difusió del patrimoni cultural, té un cost important. Sense pretendre el do de la profecia, auguro que la tendència de focalitzar la gestió patrimonial en l’explotació turística, no permetrà, en cap cas, generar els recursos necessaris per a fer front correctament a les responsabilitats i a les necessitats, ni tan sols, dels elements patrimonials directament implicats.

De fet, la fase de difusió d’alguns elements patrimonials, és -o hauria de ser- el punt final d’una cadena operativa complexa i de llargs terminis, que no pot ser carregada únicament a les butxaques dels usuaris directes.

Beneficios fiscales a la cultura: IVA, IRPF e IS

Luís Bonet i Agustí  |  Bloc de Lluís Bonet i Agustí

Gasto público y Beneficios fiscales de la administración central española
(miles € deflactados, base 2008)

La mayoría de operadores culturales siguen de cerca la evolución de las partidas de gastos de los presupuestos de cultura de las distintas administraciones públicas, pero ignoran el complejo mundo de los beneficios fiscales. Los principales impuestos –IRPF, IVA, Impuesto de sociedades (IS) y de la renta de no residentes (IRNR)– cuentan con diversas exenciones, deducciones o desgravaciones fiscales con el objetivo de favorecer aquellas actividades, bienes o servicios considerados beneficiosos para el conjunto de la sociedad.

L'Associació Catalana d'Escoles de Música convoca una assemblea extraordinària per abordar la sotenibilitat dels centres

educ@diba #114

Un centenar de les 180 escoles de música municipals que hi ha a Catalunya es poden veure obligades a tancar si no els arriba la subvenció de 230 euros per alumne per part del Govern. Tal com va avançar l'ARA, fonts del departament d'Ensenyament van reconèixer el novembre passat que és difícil mantenir aquestes ajudes en els pressupostos del 2014 perquè les seves prioritats són les llars d'infants, els conservatoris i els estudis artístics. Per evitar tancaments i garantir la sostenibilitat dels centres, l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM), entitat on hi ha adherides 110 escoles, ha convocat una assemblea extraordinària el proper 23 de desembre en què ja han confirmat la seva presència més d'una trentena d'ajuntaments.

La tragedia del copyright. Bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l’últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d’un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d’investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d’internet i de la cultura de la descàrrega i l’intercanvi.

Apunts #25

De l’importance d’être compétitif dans un contexte de performance culturelle accrue. François Samson-Dunlop, Alexandre Fontaine Rousseau. mmeh, Ma mère était hipster