crisi

Sopa de Wuhan | ASPO (Aislamiento Social Preventivo y Obligatorio) - Pablo Amadeo

Deixem el telèfon mòbil per un moment, apaguem la televisió amb les notícies 24h i les apps que barregen notícies de qualsevol punt del món amb imatges quotidianes de confinament. És hora també de llegir i reflexionar, de prendre's temps per pensar. Fem una pausa a l’ara i aquí, per mirar enrere i sobretot, endavant.
 

«Sopa de Wuhan» és el títol del llibre creat per ASPO (Aislamiento Social Preventivo y Obligatorio), una iniciativa editorial -on-line i gratuïta- de l'argentí Pablo Amadeo que aglutina una quinzena de pensadors i pensadores d'Alemanya, Itàlia, França, Espanya, EUA, Corea de Sud, Eslovènia, Bolívia, Uruguai i Xile. Els articles, que formen el llibre, s’han publicat el darrer mes en diversos mitjans, sobre la crisi sanitària, social i econòmica que està vivint el món. La publicació vol reflectir polèmiques i debats recents al voltant dels escenaris que s'obren amb la pandèmia del Coronavirus, les mirades sobre el present i les hipòtesis sobre el futur. Pensament d’avui, des del confinament.

Patricia Corredor ; Enrique Bustamante 'Culture and cultural policies in time of crisis. The emblematic case of Spain', Economia della Cultura, núm 1, (2019), p. 117-128

Què és el que ens iguala en drets i què enriqueix la diversitat en les societats? Durant les últimes dècades, l’elaboració de polítiques públiques en l'àmbit de la cultura s'ha convertit en un aparador privilegiat de la postura ideològica dels governs que n’han fet bandera. Però des de la introducció de la Convenció de la UNESCO sobre la Promoció de la Diversitat el 2007 i seguint els progressos realitzats per la doctrina internacional que posiciona la cultura com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible, la cultura com a peça política i sobretot simbòlica ha guanyat importància. L’objectiu d’aquest article és considerar les diverses realitats, des de la perspectiva d’un cas concret d’estudi: l’estat de la cultura i les polítiques culturals a Espanya durant els anys de la crisi econòmica (2008-2017).

J. L. Marzo, P. Mayayo | Cátedra

Us presentem una obra indispensable que actualitza la història de l’art contemporani espanyol, des de la fi de la Guerra Civil fins l’actualitat, que repassa els principals debats, tendències i pràctiques dels artistes més importants de cada etapa i renova la literatura publicada en la matèria.

A més, es fa ressò de la trajectòria de les institucions artístiques, les polítiques culturals i les teories histogràfiques que han influenciat aquesta era. Però potser el més interessant és que qüestiona certs relats de consens de la transició, revisant les pràctiques i expressions contraculturals, experimentals i perifèriques, els discursos feministes o les manifestacions artístiques de l’activisme social i polític.

J. Rius-Ulldemolins (dir) | I. Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

La darrera edició de la revista de cultura, poder i societat «Debats» aborda l’estat de la qüestió de la plurinacionalitat a l’Estat espanyol, partint d’una perspectiva comparada (amb casos com el Quebec o Escòcia) i destacant la relació del nacionalisme amb les polítiques culturals.

Aquest monogràfic analitza en profunditat l’auge de nous projectes polítics nacionalistes estatals i subestatals que van (re)sorgir com a rebuig a la perllongada crisi econòmica, política i social i que cercaven recuperar el poder delegat al sistema financer global, així com la seva vigència com a instrument de mobilització politicosocial.

Rafael Boix, Pau Rausell | Econcult

La recent publicació d’un exhaustiu informe sobre la situació dels sectors culturals i creatius a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, promogut per l’Espai d’Innovació Las Naves i elaborat per Econcult, dona llum a la realitat econòmica d’aquests sectors des de l’inici de la crisi fins l’any 2016.

El document aporta dades clau i un detallat mapa d’actors per districtes per entendre en profunditat els efectes que la crisi ha tingut en les indústries culturals locals, les seves dinàmiques de funcionament i una estimació de l’estructura econòmica a cadascun d’ells.

Lina Gavira Álvarez (dir.) | Cinca

Partint del paradigma de l’ecologia profunda, aquest llibre reuneix reflexions teòriques i pràctiques sobre gestió cultural vinculant la cultura amb la gestió de diversos aspectes de la vida i plantejant una reformulació del sistema actual que posi les persones i l’entorn al centre de les polítiques i els projectes culturals.

L’obra planteja una transformació estructural a través d’estratègies i experiències aplicades a la vida quotidiana i a les organitzacions, que permeti “fer cultura amb consciència”, com a resposta a la crisi d’un sistema capitalista “gasós i especulador”, con afirmen els seus autors. El llibre recull els principals debats conceptuals sobre la gestió cultural i el seus vincles amb el desenvolupament, la situació dels sectors culturals en un context de globalització neoliberal i les estratègies i eines innovadores que s’estan implementat i que obren una finestra a un canvi de paradigma.

Pascal Gielen (ed.) | Valiz

Quina ha estat la causa del daltabaix polític i econòmic a Europa? La resposta de l’equip d’experts, artistes i científics que han elaborat «No culture, no Europe. On the foundation of politics» és contundent: la manca d’interès de la Unió Europea per la cultura n’és el motiu principal. I sense una inversió estructural en educació i recerca en matèria cultural Europa continuarà sumida en un estat de crisi permanent.

Culture Action Europe

A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».