Informe d'anàlisi

Cultura i sostenibilitat a la corda fluixa

Gijs de Vries | Ifa (Institut für Auslandsbeziehungen)

Aquest 2020 es compleixen 5 anys de l’adopció de l’Agenda 2030 i dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), dels quals a Interacció se n’ha fet referència des del punt de vista de la cultura. Amb l’estudi Culture in the Sustainable Development Goals. The Role of the European Union publicat per l’Ifa, Gijs de Vries pretén oferir una visió general de l’estat de l’Agenda passats aquests 5 anys a la vegada que té en compte l’impacte provocat per la crisi en la qual ens trobem immersos actualment a causa la COVID-19.

La cultura és al cor de la identitat d’Europa.

Quan es tanca una porta s’obre una finestra

KEA (European Affairs)European Commission i Econcult

Hem viscut un Sant Jordi confinats i un altre sota el sol rabiós de juliol. Les mones de pasqua ens han arribat a través de les pantalles, i ara que podem sortir al carrer i reunir-nos amb mesura, en les hem empescat totes per apagar les espelmes dels pastissos d’aniversari sense escampar el virus entre tots els comensals. Sembla que portem així tota la vida, però encara no ha passat ni un any des que vam sentir a parlar per primera vegada de la covid-19.  

L’impacte econòmic, social i cultural ha estat tan immediat i brutal, que s’han generat informes pràcticament des del primer moment. La majoria de dades extretes fins ara no són comparables, però no per això deixen de ser impactants. El mateix passa amb les mesures sorgides per apaivagar els efectes d’aquesta crisi sense precedents: la forma no harmoniosa d’informar sobre les mesures, les diferents terminologies i les diverses competències administratives arreu de la Unió Europea dificulten les comparacions.

Treballar com formigues per a un nou model de biblioteques


Primer informe europeu amb l'objectiu d'analitzar el treball bibliotecari en la promoció dels objectius de l'Agenda 2030. Inclou exemples de polítiques i projectes de biblioteques dels països membres del European Bureau of Library, Information and Documentation Associations (EBLIDA)
 

Tradicionalment, les biblioteques han tingut el monopoli quant a la transmissió d’informació i coneixement de forma gratuïta. En el context actual, en què els gegants de la tecnologia com Google, Amazon, Facebook i Apple estan capgirant la situació, ha arribat el moment per les biblioteques d’assumir nous rols i de reinventar-se.

El drets culturals i el canvi que necessiten


 Alfons Martinell ; Beatriz Barreiro | Fundación Alternativas Observatorio cultura y comunicación
 

"L’evolució de les polítiques culturals i dels drets culturals no han concordat com hauria estat desitjable".

Virtualitats de les arts en viu

Elena Polivtseva | IETM

Tots ho hem viscut a la nostra pròpia pell. Durant els mesos de pandèmia causada per la COVID-19 la cultura ens ha ajudat a mirar cap al futur incert amb una mica més d’esperança. Més concretament, les arts en viu han il·luminat les ments cansades de la gent, i si ho han pogut fer ha estat gràcies al procés de digitalització al qual s’han sotmès. Això és el que es posa de manifest a l’informe 'Live Arts in the Virtualising World' de la International network for contemporary performing arts (IETM) escrit per Elena Polivtseva.
 

Enquesta de participació i hàbits culturals. Informe i proposta d’enquesta


L’informe sobre l’enquesta té molt en compte la definició de les diverses formes de participació; les desigualtats en cultura; la perspectiva de gènere; l’àmbit digital en la participació cultural, i els motius de la no participació.
 

On són els públics? Què hi busquem els usuaris a la biblioteca municipal? Quins són els perfils dels qui anem al teatre o quins els hàbits musicals de la majoria d’habitants de la nostra vila? Tenim set de dades. És evident que necessitem tenir dades per conèixer millor el nostre entorn i poder actuar-hi en conseqüència.

Les arts poden marcar la diferència


“Salut per tots els qui estimo”. Al llarg de les darreres setmanes, moltes persones han celebrat el seu aniversari a casa i han bufat les espelmes a través de pantalles, que s'han convertit en unes aliades indispensables durant la situació de confinament causada pel virus covid-19. Enmig d'aquesta nova realitat que vivim des de ja fa més de dos mesos, no sembla gens agosarat imaginar que al capdamunt de la llista de regals hi ha hagut això que sovint no valorem fins que comencem a perdre: la salut, per nosaltres i pels nostres.

L'impacte als museus d'Europa

Museums work at home  Network of European Museum Organisations

La pandèmia coronavirus ha tingut i tindrà un impacte sense precedents en museus de tot el món. Per entendre millor quin és l’estat actual i el que podria esdevenir, NEMO elabora una enquesta per assenyalar l’impacte de COVID-19 al sector dels museus.

L’informe ha analitzat prop de 1.000 respostes a les enquestes recollides a museus de 48 països, majoritariament d’Europa. Els resultats a més de ser analitzats es completen amb un informe amb tot un seguit de recomanacions per a la gestió de les institucions museístiques i les polítiques culturals que se n’ocupen.
 

La llibertat creativa al món

The state of artistic freedom 2020 | Freemuse|  Libertad & creatividad | UNESCO         

Actualment, com mai a la història, comptem amb més eines i major accessibilitat a una producció i distribució de continguts culturals i artístics, però per contra trobem major resistència a la llibertat d'expressió artística arreu del món que pren formes ben diverses. De la mateixa manera, la UNESCO, prenent aquest informe de referència revisa l'aplicació de la Convenció de 2005 sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals al document ‘Libertad & creatividad’.

Recentment, al post 'Poder crear amb llibertat', vam publicarels resultats d'un informe de Freemuse sobre l'estat de la llibertat d'expressió i creació a Europa. Ara, l'informe ‘The state of artistic freedom 2020’, ens mostra l'estat actual de la llibertat d'expressió artística arreu del món, i aquests són els resultats.

El valor cultural: un actiu econòmic i social


Com es relaciona la cultura amb la desigualtat social? Quina efectivitat té la intermediació cultura en les comunitats urbanes desfavorides?. Una reflexió sobre l'economia creativa, la classe creativa i la intermediació cultural.
 

Les arts i la cultura poden tenir un paper essencial a l’hora de fomentar el desenvolupament econòmic d’un indret i fer-lo més atractiu pels seus habitants. La contribució en arts i cultura locals acaben duent com a valor afegit a la creació d’espais més desitjables per a viure, fomentant el sentiment de comunitat i, en conseqüència, l’augment en inversions econòmiques. És a dir, la cultura i les arts aporten riquesa social i econòmica a un indret, revaloritzant-ne la seva identitat.