Polítiques culturals

“Una ciutat no serà mai sostenible sense que la seva dimensió cultural sigui explícita i operativa. És urgent transformar la cultura en una dimensió clau de les polítiques urbanes, protegint el patrimoni, donant suport a la creativitat, promovent la diversitat i garantint que el coneixement sigui accessible a tothom.”

Catarina Vaz Pinto, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lisboa

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) recentment ha entregat als Ajuntaments de Martorell i Olèrdola els seus respectius «Pla d'Acció Cultural», documents que s’emmarquen en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona i que en l’Àrea de Cultura es concreta en l’acompanyament en l’àmbit de les polítique

El 2019 perfilava una tendència a l’alça en la facturació dels sectors editorial, discogràfic i dels videojocs, i una caiguda acusada de la quota de pantalla del cinema català el 2019. La despesa pública en cultura puja a 140 euros per habitant, però es queda encara lluny de la reclamació del sector. Amb l'arribada la pandèmia, 5.888 empreses culturals i 52.997 empleats es van acollir a la situació d’ERTO en el primer semestre de 2020.
 

Alcaldes, l’ús de la despesa cultural d’una manera oportunista millora les possibilitats de reelecció, però no ho feu: revisió dels cicles de pressupostos polítics.

Us presentem aquest article que no deixarà indiferent als governs municipals. Analitza l’augment de la despesa; especialment en període previa a unes eleccions, en àmbits com la cultura, la salut, l’educació i l’esports, per part dels governs locals, en ciutats mitjanes; d’entre 20.000 i 100.000 habitants. Molt especialment, posa en evidència que l’increment de la despesa en cultura per part dels governs locals té algun efecte significatiu sobre la probabilitat que els governs locals siguin reelegits.

Avui dilluns el Procicat permet obrir amb un 50% d’aforament museus i sales d’exposició (fins ara ho podien fer amb un 33%), biblioteques (que només podien oferir servei de préstec), i també cinemes, teatres, auditoris i sales de concerts (fins ara tancats) amb un màxim de 500 persones . Així doncs, la desescalada permet la recuperació de l’activitat cultural suspesa a finals d’octubre.

Aquí teniu un recull de les reaccions a la premsa de la segona setmana de novembre sobre les conseqüències de la pandèmia en la cultura.
 

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

El proppassat mes d’octubre, es va presentar la vintena edició de l’’Anuari SGAE de les Arts Escèniques, Musicals i Audiovisuals’. Aquest anuari presenta informació perfectament analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors del panorama cultural: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música popular, cinema, música enregistrada, cinema, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies. Per a cada apartat, desplega un informe que analitza les principals dades del sector, tot destacant-ne els aspectes característics al llarg de l’any 2019 i aportant elements per a la comparació amb l’exercici 2018, i una tendència d’evolució des de l’any 2008.

Els equipaments que en formin part obtindran el distintiu ”Espai de Cultura Responsable”, una garantia de seguretat per a l’espectador davant la Covid-19 i un reconeixement per a l’espai a com a garant de la inclusió social

A partir del 23 de novembre es podrà sol·licitar formar part del cens, que s’emmarca en les accions que el Departament de Cultura impulsa per a la represa de l’activitat en el sector cultural
 

Enmig d’un present en suspens, d’un temps que ens obliga a parar i repensar el futur. 

Aquí teniu un recull de les reaccions a la premsa de la segona setmana de novembre  a l'espera que s'aixequin les restriccions contra la pandèmia.